R Aquarii

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'estrellaR Aquarii
R Aquarii
R Aquarii
Dades d'observació
Constel·lació Aquari
Característiques físiques
Tipus espectral M6.5-8.5e
Més informació
Codi de catàleg GSC 06404-00077 (GSC)
2MASS J23434939-1517043 (2MASS)
HD 222800 (Henry Draper Catalogue)
HIP 117054 (Catàleg Hipparcos)
HR 8992 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
IRAS 23412-1533 (IRAS)
SAO 165849 (Catàleg SAO)
1RXS J234351.0-151655 (1RXS)
AAVSO 2338-15 (Associació Americana d'Observadors d'Estrelles Variables)
BD-16 6352 (Bonner Durchmusterung)
GC 32948 (Catàleg General de Boss)
GCRV 14862 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
HIC 117054 (Hipparcos Input Catalogue)
IRC -20642 (Two-Micron Sky Survey)
PPM 242022 (Catàleg d'estrelles PPM)
RAFGL 3136 (RAFGL)
TYC 6404-77-1 (Tycho Catalogue)
V* R Aqr (Catàleg General d'Estrelles Variables)
YZ 105 8733 (YZ)
ASAS J234349-1517.1 (All Sky Automated Survey)
PLX 5744.01 (General Catalogue of Trigonometric Stellar Parallaxes)
UCAC4 374-180350 (Fourth USNO CCD Astrograph Catalog)
Modifica dades a Wikidata

R Aquarii (R Aqr) és una estrella variable de la constel·lació d'Aquari.

La seva ascensió recta és 23h 43m 49,4s, i la seva declinació 15º 17' 04".

R Aquarii és una estrella simbiòtica que es creu conté una nana blanca i una variable del tipus Mira formant un sistema binari. L'estrella principal del tipus Mira és una gegant vermella, i varia el seu esclat en un factor de moltes centenes i amb un període d'un poc més d'un any; aquesta variabilitat fou descoberta per Karl Ludwig Harding l'any 1810.

Per la seva força gravitacional, la nana blanca atreu material de la gegant vermella i ocasionalment ejecta un poc del sobrant en el misteriós llaç que forma la nebulosa que es pot veure.[1] El sistema sencer apareix enrogit degut a estar situat en una regió molt polsosa de l'espai, i la seva llum blava és absorbida abans d'arribar a nosaltres.

La nebulosa entorn de R Aquarii és coneguda també com a Cederblad 211. A hores d'ara, segons Tom Polakis,[2] ningú ha tengut èxit en observar aquest desafiant objecte visualment. És possible que la nebulosa sigui el romanent d'una explosió semblant a una nova, que hauria estat observat per astrònoms japonesos l'any 930.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Aladin previewer». CDS.
  2. Polakins, Tom Astronomy, Vol. 26, No. 10, Oct. 1998, p. 83.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]