Raüls
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | família  |
Els Raüls (grec medieval: Ῥαούλ) foren una família aristocràtica romana d'Orient d'orígens normands que florí en l'era dels Paleòlegs. A partir del segle xiv foren coneguts igualment com a Ral·les o Ral·lis (Ῥάλλης). La forma femenina del nom era Raülena (Ῥαούλαινα).
Origen[modifica]
Es desconeix l'origen exacte de la família. S'ha suggerit que fou fundada per Rodolf Pell de Llop, un normand enviat com a ambaixador a la cort de l'emperador Nicèfor III Botaniates (r. 1078-1081) que Anna Comnena anomena Raül en l'Alexíada.[1] Tanmateix, no hi ha cap font de l'època que digui que Rodolf desertés als romans d'Orient.[2] Una altra teoria és que Raül era un altre ambaixador enviat el 1080, germà de Roger, «fill de Dagobert», que hauria desertat als romans d'Orient cap a la mateixa època i hauria obligat Raül a fugir a la cort imperial juntament amb ell.
Branques[modifica]
El primer membre de la família apareix el 1108, quan «Humbert, fill de Graül [Raül]», un conseller de l'emperador Aleix I Comnè (r. 1081-1118) fou part de la delegació romana d'Orient que signà el Tractat de Devol. La família fou menys prominent durant la resta del segle, tot i que no hi ha cap dubte que eren terratinents pròspers, que posseïen grans finques a Tràcia i que formaven part de l'aristocràcia imperial.
El 1195, el sebast Constantí Raül donà suport a la usurpació d'Aleix III Àngel (r. 1195-1203). El seu possible fill, el protovestiari Aleix Raül, fou un alt càrrec militar sota Joan III Vatatzes (r. 1222-1254), però no obtingué el favor de Teodor II Làscaris (r. 1254-1258), que li retirà el títol i feu empresonar els seus quatre fills. Així doncs, la família feu costat a Miquel VIII Paleòleg (r. 1259-1282). Aquest últim elevà el fill gran d'Aleix, Joan Raül Petralifes, al rang de protovestiari i en nomenà un altre fill, Manuel, pinkernes (coper). Manuel i un tercer germà, Isaac, feren causa comuna amb el patriarca Arseni Autorià per oposar-se a la unió de les esglésies. Tanmateix, foren detinguts i cegats. Mentrestant, Joan s'havia casat amb Teodora Paleòloga Cantacuzena, que després de la seva mort es faria monja i esdevindria una de les principals erudites de Constantinoble de les últimes dècades del segle xiii. Sota Andrònic II Paleòleg (r. 1282-1328), el seu fill Aleix fou gran domèstic i un dels seus fills gran estratopedarca.
Un altre Aleix Raül fou gran domèstic després del 1333. Manuel Raül fou un escriptor i funcionari que passà part de la seva carrera al Despotat de Morea.
La nissaga entrà en declivi a partir de mitjans del segle xiv, llevat de la branca de Morea, que florí i restà activa fins a la conquesta otomana. Els germans Tomàs i Jordi Ral·les es posaren al capdavant d'una revolta contra els otomans el 1458-1460. Altres membres de la família acompanyaren la princesa Sofia Paleòloga a Moscòvia, on trobaren feina com a diplomàtics.
A principis del segle xv, Constantí Ral·les Paleòleg fou ambaixador a la cort de Martí l'Humà, rei de la Corona d'Aragó.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Comnena, llibre I, capítol XV, secció 2.
- ↑ Kajdan, 1991, «Raoul» (A. Kajdan).
- ↑ Samper Sánchez, 2016, p. 179.
Bibliografia[modifica]
- Comnena, A. «Alexíada». Viquitexts, 2021-2024.
- Kajdan, A. The Oxford Dictionary of Byzantium (en anglès). Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-504652-8.
- Samper Sánchez, F. «Las relaciones entre Bizancio y la Corona de Aragón en el siglo XV». A: Iradiel, P.; Navarro, G.; Igual, D.; Villanueva, C.. Identidades urbanas Corona de Aragón - Italia. Redes económicas, estructuras institucionales, funciones políticas (siglos XIV-XV) (en castellà). Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2016, p. 177-190. ISBN 978-84-16515-62-2.