Ràdio Televisió Cardedeu

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Radio Televisió Cardedeu)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióRadiotelevisió Cardedeu
Logotip de Radiotelevisió Cardedeu
Dades
Nom curt Radiotelevisió Cardedeu
Indústria TV
Especialitat Local
Pais d'origen Catalunya Catalunya
Història
Creació 23 de juny de 1981
Activitat
Àrea d'operació Cardedeu
Serveis DVB-T
Organització i govern
Seu 
Propietat de Radiotelevisió Cardedeu

Lloc web www.rtvc.cat
Modifica les dades a Wikidata

Televisió Cardedeu (RTV Cardedeu) és la primera televisió local de Catalunya i d'Espanya.[1] Encara que es va començar a planificar l'any 1979, la primera emissió es va fer el 7 de juny de 1980. El 23 de juny de 1981 Radiotelevisió Cardedeu va inaugurar les seves emissions regulars amb un programa especial.[2]

La Televisió de Cardedeu es manté gràcies a les aportacions econòmiques de molts cardedeuencs que són socis i de l'Ajuntament de Cardedeu.[3]

Història[modifica]

Logotip fins a la celebració dels 25 anys, el 2005

Inicis[modifica]

L’any 1979 Cardedeu era un poble molt actiu en quant a associacions, concretament en aquell moment el municipi comptava amb trenta-set associacions. Feia deu anys que se celebraven les Nits de Jazz de Cardedeu, que portaven molta activitat i repercussió al poble, i van resultar crucials perquè pogués nèixer RTV Cardedeu.[4]

Des de l’agost de 1979 ja existia a Cardedeu una entitat anomenada Ràdio Borrego [5](el nom fa referència a les pastes típiques del poble) que retransmetia alguns dels esdeveniments culturals que tenien lloc a Cardedeu. Va ser un dels seus membres, Jaume Rodri, qui va tenir l’iniciativa de voler posar imatges a les emissions que ja portaven fent des de feia uns mesos.[cal citació]

Joan Grífols, un dels creadors de Ràdio Borrego va ser el primer en ajudar a Jaume Rodri a portar endavant la seva iniciativa dotant-lo d’un pressupost mínim per poder engegar l’emissora de televisió ( 1.500.000 pessetes). Si Grífols va poder proporcionar aquest pressupost va ser gràcies a Jaume Morató, empresari local promotor del CineClub Cardedeu.[cal citació]

L’essència que des d’un principi va marcar el projecte va ser la convicció de que l’emissora havia de ser un servei públic,un mitjà comunitari fet per i per a la gent. Es volia que les entitats del poble poguessin expressar-se a través d’aquest mitjà i a part que es convertís en un canal de comunicació directe entre tots els habitants del poble, amb una visió crítica i objectiva de la realitat.[4]

RTVC ha estat sempre una televisió independent de publicitat o patrocinadors que volguessin utilitzar l’emissora per al benefici propi, igual que també es va voler mantenir independent respecte grups polítics, institucions o empreses privades. Aquesta idea tan ferma de voler crear una emissora propietat del poble va fer que sorgís la idea de posar a la venda participacions de 5.000 pessetes de manera que fos la mateixa població qui ajudés a subvencionar el mitjà.[6]

Primera emissió[modifica]

El 7 de juny de 1980 es va emetre la primera emissió de RTV Cardedeu, que va tenir lloc al teatre Esbarjo del mateix municipi, utilitzat com a propi plató de televisió. L'emissió va consistir en una reunió oberta per donar a conèixer el nou projecte del mitjà local, i va ser presentada per Jaume Rodri, Josep Desumbila (crític de cinema), Salvador Escamilla ( periodista) i  un tècnic, Gianni Bernascone.[cal citació]

L'emissió va durar un total de dues hores, al llarg de les quals es va dur a terme un debat sobre com havia de ser el projecte de la televisió local. En les intervencions del debat també es va reiterar en la importància de parlar en català a la televisió, com a culminació de la seva normalització.[7]

Per molt que l'emissió durés només dues hores va ser un fet històric; es va trencar el monopoli de la televisió a l'Estat espanyol.[8]

La clausura[modifica]

Per molt que RTVC emetés la seva primera emissió l’any 1980, no va ser fins un any més tard, el 23 de juny de 1981, que es va inaugurar oficialment. Per a la inauguració es va voler contar amb personalitats com el president del Parlament de Catalunya Heribert Barrera , i fins i tot es va informar de la inauguració, via telegrama, al president del Govern espanyol, Leopoldo Calvo Sotelo.[cal citació]

En un inici semblava que s’havia de celebrar una gran festa al voltant d’aquesta inauguració, però la jornada va canviar dràsticament quan es van presentar al municipi dos membres de la Guàrdia Civil juntament amb dos enginyers de Televisió Española amb l’ordre de clausurar l’emissora. L’antena es va haver de desmuntar, però com que el material usat per gravar era suposadament gravat no van poder-lo requisar.[1]

Gràcies al fet de que RTVC va poder-se quedar amb les càmeres i material necessari per gravar, tot i la clausura l’emissora va continuar amb emissions en directe de manera irregular fins el març de 1982. Va ser aquell mes de març que el mitjà va rebre una segona clausura, de manera que van decidir emetre els enregistraments només en circuit tancat. Aquest circuit tancat no va durar gaire, el juny de 1983 es van reprendre les emissions en obert.[cal citació]

Davant la falta de recursos econòmics, el gener de 2013 TV Cardedeu va deixar d'emetre l'informatiu setmanal que emetia des de feia 32 anys[9] i l'abril de 2013 va llançar una campanya de micromecenatge per tal d'aconseguir 6000 euros i fer front a la crítica situació econòmica:[10]

« Aquest projecte de micromecenatge fa tornar als inicis, quan el 1980 posàvem en marxa la primera televisió local a Catalunya i a la resta de l'Estat i ho fèiem recollint les aportacions de la gent del poble de 5.000 pessetes[10] »

Referències[modifica]

  1. Colom, Ramón. La indústria de la televisió (en castellà). Editorial UOC, 2006, p.132. ISBN 8497885147. 
  2. «Història». Radiotelevisió Cardedeu, 31-07-2013.
  3. «TV Cardedeu, la degana de Catalunya, en situació límit». Ara, 15-01-2013.
  4. 4,0 4,1 Maica Messeguer, Dolors Rovira i Josep Vilar. Més de mil dilluns (en català). especial 25è anviersari televisió a cardedeu. Cardedeu: El Periódico, AVUI, El País, EL 9NOU, 2005, p. 177. 
  5. Pep Vilar, Maica Messeguer, Oriol Serre, Jaume Terricabras. Joan Grífols - Una passió, un temps (en català). Única. Cardedeu: Ajuntament de Cardedeu, Museu Arxiu Tomàs Balvey, Casal de Cultura Dr. Daurella, 2018, p. 22. ISBN B 15606-2018. 
  6. País, Ediciones El «RTV Cardedeu, la decana» (en es). El País [Madrid], 11-06-1990. ISSN: 1134-6582.
  7. Cardedeu, El Nas de. «180 Ràdio Televisió Cardedeu ha donat a l’Arxiu Municipal de Cardedeu una còpia digitalitzada dels primers 20 anys de l’entitat – El NAS de Cardedeu». [Consulta: 4 novembre 2019].
  8. «Radio Televisión Cardedeu» (en castellà). [Consulta: 4 novembre 2019].
  9. «TV Cardedeu busca finançament a Verkami per sobreviure». Ara, 27-04-2013.
  10. 10,0 10,1 «Nou projecte a Verkami per salvar la televisió de Cardedeu». El Periódico de Catalunya, 29 abril del 2013.

Bibliografia[modifica]

  • Moragas, Miquel de "La televisión de proximidad en Europa", en "Radio y televisión en el ámbito local". Publicacions de la Univ. Jaume I, Castelló de la Plana, 2002.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ràdio Televisió Cardedeu Modifica l'enllaç a Wikidata