Rafael Blanch i Via

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRafael Blanch i Via
Biografia
Naixement16 gener 1933 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióempresari, compositor, músic Modifica el valor a Wikidata
GènereSardana Modifica el valor a Wikidata
Família
PareÀngel Blanch i Reynalt Modifica el valor a Wikidata

Rafael Blanch i Via (Barcelona, 16 de gener del 1933[1] - ), fill d'Àngel Blanch i Reynalt, és músic i compositor.

Biografia[modifica]

Estudià a l'Escola Municipal de Música de Castelló d'Empúries i al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, on es diplomà[2] de professor de piano i de solfeig, teoria, dictat i transposició. El seu pare, professor de violí, l'inicià[3] en la música de cambra.

Actuà com a pianista a auditoris, tant espanyols com de l'Europa Central, així com a la ràdio i la televisió, i fundà el 1975 una escola de música, encara operativa el 2011. Del 1976 al 1978[4] va ser director de la cobla Els Montgrins, càrrec on el substituí Martirià Font i Coll. Al curs 1984-1985 guanyà les oposicions a pianista acompanyant de l'Institut del teatre de Barcelona, i hi exercí de cap d'instrumentistes durant quinze anys.[2]

Com a compositor, a més d'arranjaments, ha estat autor de peces per a formacions de vent, d'obres senzilles per a la formació musical[3] i, seguint la tradició familiar, de sardanes. Donà part de la seva documentació musical[2] a la biblioteca de l'ESMUC de Barcelona.

Obres[modifica]

  • Ball de morratges de sant Pol de Mar (2010), per a cobla[5]
  • L'envelat apedaçat (2003), per a oboè o saxo soprano, clarinet i piano[3]
  • Gaudiniana (2001), per a oboè o clarinet, i piano
  • Sopa de galets (2003), per a instruments de vent
  • Trencaclosques (2001), per a doble quartet instrumental
  • Tres cançons catalanes (2001), arranjament per a trio de fusta i corn anglès
  • Tres valsets de vi (2001), per a quatre instruments de vent en do o en si bemoll
  • Trinadansus (2001), per a tres instruments de vent en do o en si bemoll
  • També són seves (entre altres) les sardanes[5]La Boqueria (enregistrada, 2003), Camí de l'Empordà, De la plana, Riallera (1988, obligada de fiscorn), Des del cim del Montgrí (1984), L'encant de Port-Lligat, Fidelitat (2003), Els gegants de Tarragona (1984), La il·lusió de Sant Joan (1977), El pa de tres crostons (enregistrada, 2004), El rec del molí (enregistrada, 1983, obligada de cobla), Rosa trista. La Sardana per als infants del món té versions per a quatre veus iguals i per a dues veus iguals i piano, i la lletra és d'un poema de Joan Alavedra.

Enregistraments[modifica]

  • Cobla Marinada. La Sardana de la Boqueria i 12+. Barcelona: Audiovisuals de Sarrià, 2006 [Consulta: 15 gener 2014].  DC que conté les sardanes de Rafael Blanch Els dos tenors; De bona fusta; L'Arnau i la Carlota; De la plana riallera; L'Aplec del Cargol; El rec del molí; El pà de tres crostons; Rambla amunt i Rambla avall, amb tres sardanes més escrites conjuntament per Rafael Blanch i Pere Vilà i Ayats: La Boqueria; Carme Ruscalleda; A Josep Burniol

Referències[modifica]

  1. «Brevíssimes notes biogràfiques, al web Músics per la cobla». [Consulta: 1 gener del 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Biografia de Rafael Blanch, al web de l'ESMUC». Arxivat de l'original el 2014-01-16. [Consulta: 1 gener del 2014].
  3. 3,0 3,1 3,2 «Breu biografia i catàleg d'obres de Rafael Blanch a l'editorial DINSIC». [Consulta: 1 gener del 2014].
  4. Vila, Enric; Molero, Eugeni «Els Montgrins, cent anys de trajectòria fecunda al servei de la sardana». Llibre de la Festa Major de Torroella de Montgrí, 1984, pàg. 21-30.
  5. 5,0 5,1 «Sardanes de Rafael Blanch, al web "Boig per la sardana"». [Consulta: 1 gener del 2014].