Rafael Estrada y Arnáiz

Rafael Arnaiz y Estrada

Biografia
Naixement	24 octubre 1884 Ferrol (província de la Corunya)
Mort	18 octubre 1956 (71 anys) Madrid
Procurador a Corts
14 maig 1955 – 7 novembre 1956 – Vicente García de Diego → Legislatura: cinquena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
14 maig 1952 – 25 febrer 1953 Legislatura: quarta legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
18 octubre 1951 – 5 abril 1952 Legislatura: tercera legislatura de les Corts franquistes
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	escriptor, militar, polític, oficial naval
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola Asociación española para el progreso de las ciencias Real Academia Galega (membre corresponent)
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Espanya República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista
Branca militar	Armada Espanyola
Rang militar	Almirall
Comandant de (OBSOLET)	Creuer Baleares Creuer Canarias
Conflicte	Desembarcament d'Alhucemas Batalla del cap de Palos
Família
Pare	Ramón Estrada y Catoira
Premis
Gran Creu del Mèrit Naval Gran Creu del Mèrit Militar Orde de Sant Hermenegild Orde d'Avís Orde de la Corona d'Itàlia

Rafael Arnaiz y Estrada (Ferrol, 22 d'octubre de 1884 – Madrid, 18 d'octubre de 1956) fou un militar, polític i acadèmic gallec, membre de la Reial Acadèmia de la Llengua.

Biografia

Fill del vicealmirall Ramón Estrada Catoira, el 13 de juny de 1899 va ingressar a l'Escola Naval flotant en la fragata Asturias, on el 4 de febrer de 1902 obtingué el grau de guardiamarina i el 1905 el d'alferes de navili. Fou embarcat al creuer Extremadura i després a l'Infanta Isabel, i viatjà al Regne Unit, Alemanya, Rússia i la Guinea Espanyola. El 22 de juny de 1912 ascendí a tinent de navili i el 1920 a capità de corbeta, alhora que col·laborà a elaborar la carta nàutica de les illes Chafarinas.

Amb aquesta graduació participà en el desembarcament d'Alhucemas (1926). El 20 de setembre de 1929 fou ascendit a capità de fragata i nomenat comandant del canoner Canelejas, i el 1930 fou destinat al ministeri de Marina. El 1934 fou nomenat president de la secció d'astronomia, geodèsia, geofísica i geografia de l'Associació Espanyola per al progrés de les Ciències, i posteriorment agregat naval a l'ambaixada espanyola a Itàlia.

En esclatar la guerra civil espanyola es va posar del costat del bàndol revoltat, va tornar a Espanya el gener de 1937 i fou ascendit a capità de navili i destinat al creuer Baleares. De 10 d'octubre de 1937 a agost de 1938 fou comandant del creuer Canarias. Va participar en la batalla del cap de Palos el març de 1938. El 26 d'agost de 1938 va ascendir a contralmirall i nomenat subsecretari de Marina del primer govern franquista.

El 1939 fou nomenat secretari general del ministeri de Marina d'Espanya i vocal del recentment creat Consell Superior d'Investigacions Científiques. El 1945 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de la Llengua alhora que ascendia a vicealmirall i era nomenat capità general del Departament Marítim de Cartagena i després del de Cadis. Durant el seu mandat es produí l'explosió d'un polvorí a Cadis el 1947.

El 1952 fou ascendit a almirall i nomenat comandant general de la Flota i cap de l'Estat Major de l'Armada. El 24 d'octubre de 1954 passà a la reserva. El 1951 fou nomenat procurador en Corts, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. També fou president de l'Institut Social de la Marina, vocal del Consell Ordinador de la Marina Mercant i membre de la Real Academia Galega i de la Real Academia Sevillana de Buenas Letras. Va morir el 18 d'octubre de 1956.

Obres

• Jorge Juan y Antonio de Ulloa en el Perú (1931)
• El progreso de la Náutica (1941)
• El Almirante Don Antonio de Oquendo (1943)
• La influencia del mar en la Historia de España (1950)
• El progreso científico a bordo de los buques (1951)

Referències

Premis i fites
Precedit per: Manuel Linares Rivas	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira Q 1945-1956	Succeït per: Camilo José Cela