Ramon Vidiella i Balart
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 14 agost 1860  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 10 febrer 1927 (66 anys) Reus (Baix Camp) |
 President de la Diputació de Tarragona | |
| maig de 1915 – maig de 1917 | |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, advocat |
| Participà en | |
| 27 març 1892 | Bases de Manresa |
Ramon Vidiella i Balart (Reus, 14 d'agost de 1860 - 10 de febrer de 1927) va ser un advocat i polític català.
Fill del reusenc Pere Vidiella Figueres, procurador, i de Joana Balart Olivé, de Girona, va ser un dels fundadors de l'Associació Catalanista, i de l'Associació Agrícola, convertida després en Cambra Agrícola. Va presidir la Cambra de la Propietat Urbana i l'Empresa Hidrofòrica, que subministrava aigua a la ciutat. Va ser elegit dues vegades regidor a Reus i diputat provincial, ocupant la presidència de la Diputació de Tarragona del 1915 al 1917.[1] Va ser redactor de Lo Somatent i col·laborador a Foment i altres periòdics reusencs. Adherit des del primer moment a la Unió Catalanista, va ser delegat a les Assemblees de Manresa, Reus, Balaguer, Girona, Terrassa i Barcelona.[2] Com a president de la Diputació Provincial de Tarragona, va participar a Reus (1916) a la «Diada de la Llengua Catalana» en desgreuge per unes declaracions d'Antonio Royo Villanova. Es va adherir al I Congrés Catalanista (1880), va donar suport al «Memorial de greuges» (1885), va signar el «Missatge a la Reina Regent» (1888), i el «Missatge al Rei dels Hel·lens» (1897). Fidel a les postures nacionalistes progressistes i republicanes va rebutjar les opcions possibilistes conservadores encapçalades per Prat de la Riba i es va integrar al Foment Nacionalista Republicà, entitat reusenca adherida a la Unió Federal Nacionalista Republicana. L'any 1924 va ser detingut un temps juntament amb Pere Barrufet i Marian Roca, en ser-li incoat un procés militar per participar en reunions conspiratòries.[3] Va ser pare de Pere Vidiella i Simó i de Ramon Vidiella. Un germà seu, Abdó Vidiella Balart nascut el 1872, va emigrar a Bogotà, on va instal·lar una fàbrica de llumins amb una plantilla de 500 obrers, i es va fer ric. Abdó Vidiella va morir el 1918 a Sud Amèrica.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Ramon Vidiella i Balart». Revista del Centre de Lectura, Any VIII, 167, III-1927, pàg. 74.
- ↑ 2,0 2,1 Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1992, p. 673.
- ↑ Anguera, Pere. Coses de Reus. Reus: Pragma, 2006, p. 136. ISBN 9788493495206.