Refugi Joan Ventosa i Calvell
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Joan Ventosa i Calvell  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Refugi de muntanya | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici | |||
| Construcció | 11 febrer 1955 | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 2.214 m | |||
| Hi passa | Carros de foc (travessa) | |||
| Ubicació geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Vall de Boí (Alta Ribagorça) | |||
| Localització | Damunt l'Estany Negre de Boí | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Centre Excursionista de Catalunya | |||
| Capacitat | 69 | |||
| Guarda | Si (part lliure: 8 places) | |||
| Lloc web | refugiventosa.com | |||
El Refugi Joan Ventosa i Calvell és un refugi de muntanya propietat del Centre Excursionista de Catalunya , situat dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), sobre l'Estany Negre, en la cota 2.214, al peu de les Agulles de Travessani en l'extrem oriental del Pletiu d'Estany Negre i dins dels límits del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
El refugi fou construït com a refugi particular per als directius de la companyia CHADE i amics del Joan Ventosa i Calvell. L'any 1955 es va traspassar el Centre Excursionista de Catalunya per gestionar-lo coma refugi lliure. Més endavant el 1976 fou enderrocat i reconstruït.Va ser novament inaugurat el 13 d'octubre de 1979. Actualment consta de 69 places i 8 quan no és guardat. Rep el nom del seu mecenes, en Joan Ventosa i Calvell.
Joan Ventosa i Calvell. quan es va proclamar la Segona República Espanyola i la República Catalana marxà a França. Va tornar nou mesos després i fou elegit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 i a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936, i actuà sempre com a portaveu de la minoria regionalista. Durant la guerra civil espanyola col·laborà amb Francesc Cambó en l'organització de l'ajut financer al general Francisco Franco des de l'Oficina de Propaganda i Premsa a París, i des de la fi del 1936 residí a Burgos. El 1943 fou nomenat procurador a les primeres corts franquistes, i va ser un dels signants del Manifest dels Vint-i-set, lletra de 30 procuradors que demanaven Francisco Franco la restauració monàrquica. Posteriorment, el 1947 fou membre del consell privat de Joan de Borbó, participà en diverses empreses financeres amb Joan March i Ordinas i fou membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya.
Rutes[1][modifica]
Nombroses són les rutes que surten del refugi. Les més conegudes són:
- Estanys de Tumeneia: per la riba meridional de l'Estany de Travessani.
- Vall de Valarties pel Coll d'Harlé: via la riba meridional de l'Estany de Travessani, els Estanys de Tumeneia i l'Estany Cloto. Des del coll es poden atacar la Punta d'Harlé, el Mussol de Tumeneia i el Pa de Sucre.
- Vall de Valarties per la Bretxa de Pauss: per la riba meridional de l'Estany de Travessani, els Estanys de Tumeneia i l'Estany Cloto. Des del coll es poden atacar el Pa de Sucre i el Tumeneia.
- Vall de Valarties pel Coll de Tumeneia: via la riba meridional de l'Estany de Travessani i la riba septentrional de l'Estany de Tumeneia de Baix. Aquesta coincideix amb la variant de l'etapa, de la travessa Carros de Foc, que uneix el refugi amb el de la Restanca. Des del coll es pot atacar el Tumeneia.
- Vall de Valarties pel Coret de Oelhacrestada. Hi ha quatre variants depenent per quines ribes es voregin els diferents estanys del recorregut. La variant més comuna passa entre els estanys de Travessani i Clot, després entre els de Mangades i Monges. Aquesta és la ruta normal de l'etapa, de la travessa Carros de Foc, que uneix el refugi i el de la Restanca. Des del coll es poden atacar el Tuc de Monges i el Montardo.
- Vall d'Aiguamog pel Pòrt de Colomèrs: via l'Estany Gran de Colieto i l'Estany Tort de Colieto.
- La Creu de Colomèrs: per l'Estany Gran de Colieto i l'Estany Tort de Colieto.
- Vall de Contraix pel Collet de Contraix: passant per l'Estany Gran de Colieto. Aquesta és també la ruta de la travessa Carros de Foc, que uneix el refugi amb el d'Estany Llong.
- Pic de Contraix: seguint la ruta del Collet de Contraix i atacant el pic des de la base de l'última rampa que puja al coll.
- Estany Blau de Colieto: seguint la ruta del Collet de Contraix fins a mig camí, on s'agafa direcció sud.
- Punta Alta de Comalesbienes: via l'Estany Gran de Colieto, Estany de la Roca i Coll Arenós.
Referències[modifica]
- ↑ Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
Bibliografia[modifica]
- Editorial Alpina. Vall de Boí [mapa], Primera edició, 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (febrer 2001)
- Editorial Alpina. Carros de Foc [mapa], 1:25.000, L. Cartografia de Servicio Geográfico del Ejército. (2007)
- Institut Cartogràfic de Catalunya. Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici [mapa], Segona edició, 1:25.000. (abril 1998)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Refugi Joan Ventosa i Calvell |