Regne Anglocors

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaRegne Anglocors
Flag of Corsica.svg Coat of arms of the Anglo-Corsican Kingdom.svg

Localització
1794 Jeffreys Map of Corsica, France - Geographicus - Corsica-jeffreys-1794.jpg Modifica el valor a Wikidata
 42° 10′ 23″ N, 9° 07′ 48″ E / 42.172932°N,9.129884°E / 42.172932; 9.129884

CapitalCorti i Bastia Modifica el valor a Wikidata
Població
Idiomaitalià
cors Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Superfície8.680 km² Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Creació1794
Dissolució1796 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Forma de governmonarquia constitucional Modifica el valor a Wikidata

El Regne Anglocors fou una entitat política a l'illa de Còrsega. Pasquale Paoli, president del consell general del departament de Còrsega, rebutjà sotmetre's a la Convenció i va obtenir l'ajut de la Gran Bretanya.

El 9 de maig de 1794 el consell general del govern provisional de Còrsega va publicar el procés per organitzar eleccions, que es van celebrar el 25 de maig de 1794, i l'assemblea electa es va reunir a Corti el 10 de juny de 1794. Mentre els anglesos havien ocupat Saint-Florent (17 de febrer de 1794) i Bastia (21 de maig de 1794). El 20 de juliol de 1794 Nelson va entrar a Calvi.

El 15 de juny de 1794 es va proclamar la independència i el 19 de juny de 1794 fou aprovada per unanimitat la constitució del Regne Anglocors. Aquesta establia com a sobirà el rei anglès Jordi III, però l'illa era un estat associat amb un virrei i un consell d'estat, i amb un legislatiu representat per un parlament elegit per sufragi censatari pels majors de 25 anys. Paoli fou declarat "pare de la pàtria" i s'esperava que seria nomenat virrei però els anglesos se'n malfiaven i el van apartar de totes les decisions. Elliot el va acusar de conspiració i se li va demanar de tornar a Anglaterra per no pertorbar el funcionament de les institucions del regne.

Paoli va acceptar-ho pel bé del país i va deixar Còrsega el 14 d'octubre de 1795. Tanmateix, els anglesos van abandonar l'illa el 1796 en virtut del tractat de París, i els francesos dirigits per Napoleó Bonaparte hi van tornar amb força (15 d'octubre de 1796).