Regne de Waterford
| ||||
|
| ||||
 Màxima extensió del regne de Dublín (en rosa) i situació d'altres assentaments noruecs (en verd) | ||||
| Informació | ||||
|---|---|---|---|---|
| Capital | ciutat estat de Waterford | |||
| Idioma oficial | irlandès antic, irlandès mitjà i nòrdic antic | |||
| Període històric | ||||
| Establiment | 914 | |||
| Dissolució | 1170 | |||
| Política | ||||
| Forma de govern | Monarquia | |||
El regne de Waterford va ser un petit però poderós enclavament nòrdic-gaèlic que apareix a la crònica del segle xii Cogad Gáedel re Gallaib (guerra dels irlandesos contra els estrangers) i d'altres escrits contemporanis com els Annals dels quatre mestres, Annals d'Inisfallen i Annals de Tigernach. Ivar de Waterford (mort el 1000), és la figura principal dels governants de Waterford a començaments del segle xi.
Els vikings van crear el longphort de Waterford el 853, es van establir i van fundar una ciutat el 914. El primer cabdill que registren les cròniques contemporànies va ser Ottir Iarla, un Jarl molt proper al poderós Ragnall ua Ímair.[1] Els reis vikings del segle xi, descendents d'Ivar de Waterford, van ser aliats i vassalls de la dinastia O'Brien, amb els qui concertaven matrimonis i fins i tot a la dècada de 1070 Diarmait, fill de Toirrdelbach Ua Briain, va exercir govern directament sobre el territori.
Poul Holm argumenta que el regne de Dublín, Waterford i Limerick, es poden classificar com ciutat estat com defineix Mogens Herman Hansen i el Copenhagen Polis Centre.[2]
Governants del regne de Waterford[modifica]
- Ottir Iarla (914-917)
- Ragnall ua Ímair (917-920/1)
- Gofraid ua Ímair (921-926)
- Olaf Guthfrithsson (926-941)
- ??? (941-969)
- Ivar de Waterford (969-1000), probablement net de Ragnall
- Ragnall mac Ímair (1000-1018),[3][4] Fill d'Ivar
- Sihtric mac Ímair (1018-1022),[5] Fill d'Ivar, germà de Ragnall mac Ímair
- Ragnall mac Ragnaill (1022-1035),[6][7] Fill de Ragnall mac Ímair
- Cuionmhai Ua Rabann (1035-1037)[8]
- Wadter (?-?)
- Ragnall (?-1170)
- O’Faoláin (?-1170)
El destí dels escandinaus de Waterford és incert des de la invasió dels normands; després de l'ocupació de la seva ciutat, existeixen registres que parlen de la dispersió i assentaments en territoris adjacents. També és incert el temps que la dinastia nòrdica Uí Ímair es va mantenir al poder.
Vegeu també[modifica]
- Història d'Irlanda
- Regne d'Irlanda
- Regne de Cork
- Regne de Dublín
- Longphort
- Regne de Wexford
- Regne de Limerick
Referències[modifica]
- ↑ Waterford County Museum - Lewis's Topographical Dictionary
- ↑ Holm, Poul, "Viking Dublin and the City-State Concept: Parameters and Significance of the Hiberno-Norse Settlement" (Respondent: Donnchadh Ó Corráin), in Mogens Herman Hansen (ed.), A Comparative Study of Thirty City-State Cultures. Denmark: Special-Trykkeriet Viborg. (University of Copenhagen, Polis Center). 2000. pp. 261
- ↑ «Ireland (Hibernia) Early Medieval Period: 400 - 1200 A.D.». Arxivat de l'original el 2009-10-26. [Consulta: 26 octubre 2009].
- ↑ Annals d'Inisfallen, 1018.5
- ↑ Annals dels quatre mestres, 1022.11
- ↑ Reis de Mann
- ↑ Annals de Tigernach 1031.4
- ↑ Annals dels quatre mestres, 1037.8 y 1037.15
Bibliografia[modifica]
- Downham, Clare. Viking Kings of Britain and Ireland: The Dynasty of Ívarr to A.D. 1014 (en anglès). Edinburgh: Dunedin, 2007. ISBN 1-903765-89-0.
- 12 Viking Empires. Cambridge University Press, 2005. ISBN 0-521-82992-5.
- Hudson, Benjamin. Viking Pirates and Christian Princes: Dynasty, Religion, and Empire in the North Atlantic (en anglès). Nova York: Oxford University Press, 2005. ISBN 0-19-516237-4.
- Todd, James Henthron (trad.). Cogad Gaedel re Gallaib (1867) (en anglès). Dublín: Longmans, Green, Reader & Dyer, 1990. ISBN 1-871615-03-8.
- Woolf, Alex). Age of Sea-Kings: 900-1300 (en anglès). Edimburg: Donald Omand, The Argyll Book, 2004, p. 94-109.