Vés al contingut

Relleu en roca d'Anubanini

Infotaula d'obra artísticaRelleu en roca d'Anubanini

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspetròglif i jaciment arqueològic Modifica el valor a Wikidata
Col·lecció
Map
 34° 27′ 48″ N, 45° 52′ 06″ E / 34.46326°N,45.86835°E / 34.46326; 45.86835

El Relleu d'Anubanini, també anomenat Sar-e Pol-e Zohab II o Relleu de Sarpol-i Zohab, és un relleu en roca del període de l'Imperi accadi (cap al 2300 abans de la nostra era) o del període d'Isin-Larsa (principis del segon mil·lenni ae) i es troba a la província de Kermanxah, a l'Iran.[1][2] Es creu que aquest relleu en roca pertany a la cultura lullubi; i és a 120 quilòmetres al nord de Kermanxah, a prop de Sarpol-e Zahab. Els relleus de Lullubi són els primers relleus en roca de l'Iran, i són posteriors als relleus elamites d'Eshkaft-e Salman i Kul-e Farah.

Descripció

[modifica]

En aquest relleu de roca, Anubanini, el rei dels lullubi, posa el peu sobre el pit d'un captiu. Hi ha altres vuit captius, dos d'ells agenollats darrere de l'equivalent lullubi de la dea accàdia Ixtar (recognoscible pels quatre parells de banyes al tocat i les armes sobre les espatles) i sis d'ells dempeus en una filera inferior al fons del relleu de la roca. Té el pit nu, només duu una faldilla curta.(1)

L'estil general del relleu d'Anubanini imita l'estil de l'art reial mesopotàmic de l'època, així com el seu llenguatge, en utilitzar la llengua i l'escriptura accàdia per a la inscripció.[3]

Inscripció

[modifica]

També hi ha una inscripció en idioma i escriptura accadis, en què es declara com el poderós rei de Lullubium, que havia erigit la seua imatge com la d'Ixtar a la muntanya Batir, i invoca diverses deïtats perquè preserven aquest monument.[4] La inscripció comença amb la fórmula:

« Anubanini, rei poderós, rei de Lullubum, va erigir una imatge d'ell mateix i una imatge de la dea Ninni a la muntanya Batir... (segueix una llarga fórmula de maledicció invocant les deïtats Anu, Antum, Enlil, Ninlil, Ixkur, Ixtar, Sin i Xamash cap a qualsevol que faça malbé el monument) »
— - Inscripció en accadi del Relleu d'Anubanini.[1][4][5]

Es creu que la data del relleu de la roca és del 2300 abans de la nostra era. Va resultar danyat en un 30% durant la Guerra entre l'Iran i l'Iraq.[6] Les fotografies més antigues mostren la figura del rei gairebé intacta.[7]

Fotografia d'Ernst Herzfeld

Inscripció de Behistun

[modifica]

Aquest relleu rupestre és molt semblant a la Inscripció de Behistun (segle v abans de la nostra era), més tardana, de l'època aquemènida, no gaire llunyana, fins al punt que es va dir que la Inscripció de Behistun estava influenciada pel Relleu d'Anubanini. L'actitud del governant, el calcigament d'un enemic, la presència d'una deïtat, les fileres de presoners són molt semblants.[8]

Detalls del relleu

[modifica]

Primeres representacions

[modifica]

L'arquitecte francés Pascal Coste va pintar el relleu de roca al 1840.

Altres relleus en la zona

[modifica]

En la mateixa zona de Sar-e Pol-e Zahab, hi ha altres tres relleus no tan ben conservats.

Relleus lullubis

[modifica]

A uns 200 metres, n'hi ha un altre relleu denominat Sar-e Pol-e Zohab I, d'estil semblant al relleu d'Aubanini, però aquest pertany a un governant imberbe. L'atribució a un governant concret continua sent incerta. També hi ha altres relleus lullubis a la mateixa zona de Sar-e Pol-e Zahab que mostren un guerrer imberbe aixafant un enemic, enfront d'una dea.[13]

Relleu dels parts

[modifica]

Un altre relleu es troba sota el Relleu d'Anubanini, més a baix del penya-segat. Aquest relleu fou elaborat durant l'Imperi part en nom de Gotarces, possiblement Gotarces I, però encara més probablement del rei part Gotarces II, que va governar del 39 al 51, i del qual se sap que feu altres relleus, com ara el relleu eqüestre de Behistun.[17][18]

Tomba aquemènida tardana de Dukkan-e Daud

[modifica]

A Dukkan-e Daud, no massa lluny de Sar-e Pol-e Zohab, es pot veure una tomba de finals de l'època aquemènida (cap al 400-300 abans de la nostra era) amb el relleu d'un sacerdot zoroàstric:

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 ; Osborne Approaching Monumentality in Archaeology (en anglés). SUNY Press, 2014, p. 123–124. ISBN 9781438453255. 
  2. ; Potts The Archaeology of Elam: Formation and Transformation of an Ancient Iranian State (en anglés). Cambridge University Press, 1999, p. 318. ISBN 9780521564960. 
  3. ; Sasson Civilizations of the Ancient Near East (en inglés). Scribner, 1995, p. 254. ISBN 9780684197203. 
  4. 4,0 4,1 ; Cameron History of Early Iran (en anglés). University of Chicago Press, 1936, p. 35. 
  5. Mémoires. Mission archéologique en Iran, 1900. 
  6. «نقش برجسته آنوبانی نی؛ تصویری از تمدن هزاران ساله کرمانشاه» (en àrab). Isna News Agency. [Consulta: 25 novembre 2022].
  7. «Older photograph of the relief». [Consulta: 25 novembre 2022].
  8. ; Wiesehofer Ancient Persia (en anglés). I. B. Tauris, 2001, p. 13. ISBN 9781860646751. 
  9. ; Osborne Approaching Monumentality in Archaeology (en anglés). SUNY Press, 2014, p. 123. ISBN 9781438453255. 
  10. ; Hamblin Warfare in the Ancient Near East to 1600 BC (en anglés). Routledge, 2006. ISBN 9781134520626. 
  11. ; Barjamovic Problems of Canonicity and Identity Formation in Ancient Egypt and Mesopotamia (en anglés). Museum Tusculanum Press, 2016, p. 220, nota 11. ISBN 9788763543729. 
  12. Ancient Iran (en anglés), 1965, p. 43. 
  13. ; Vanden Berghe Relief Sculptures de Iran Ancien (en anglés), p. 19. 
  14. 14,0 14,1 ; Osborne Approaching Monumentality in Archaeology (en anglés). SUNY Press, 2014, p. 123–124. ISBN 9781438453255. 
  15. Osborne, James F. Approaching Monumentality in Archaeology (en anglés). SUNY Press, 2014, p. 123–124. ISBN 9781438453255. 
  16. ; Frayne Old Babylonian Period (2003-1595 BCE) (en anglés). University of Toronto Press, 1990, p. 707 i segs.. ISBN 9780802058737. 
  17. ; Vanden Berghe Relief Sculptures de Iran Ancien (en anglés), p. 45. 
  18. ; Deuren Iran (en neerlandés). Gottmer Uitgevers Groep b.v., 2017. ISBN 9789025763961.