República de Ragusa

Respublica Ragusina
Repubblica di Ragusa
Dubrovačka Republika
Bandera	Escut
	Lema nacional: Libertas (Llibertat)'
	Himne nacional: -
Informació
Capital	Ragusa (Dubrovnik)
Idioma oficial	Italià i Llatí
Altres idiomes	Croat i Dàlmata
Moneda	Perpera
Geografia
Superfície	1808: 1,500 km²
Població	1808 (est.): 30,000 (Densitat: 20 h/km²)
Període històric
Establiment	1358
Annexació per França	1808
Política
Forma de govern	República
Duc
• (Últim):	Auguste Marmont

La República de Ragusa (croat: Dubrovačka Republika) fou un estat que va existir amb aquest nom del 1403 al 1808. Estava centrat a la ciutat de Ragusa (avui Dubrovnik).

Història

La ciutat fou fundada amb el nom de Ragusium vers el 614 amb grecs d'Epidaurum que escapaven de la invasió dels eslaus. El territori pertanyia a l'Imperi Romà d'Orient. La primera menció de la ciutat és del 667. Vers l'any 1000 el comú de Ragusa va reconèixer la sobirania de Venècia per uns 18 anys, però després va tornar a ser un territori autònom romà d'Orient. El 1080 s'incorporen al territòri les illes Elàfites. El 1081 el comú va signar un acord amb el duc normand d'Apúlia i va restar sota protecció dels normands durant quatre anys. Després va gaudir d'una independència de fet, a la que els romans d'Orient van posar fi el 1169. El 1172 els venecians van imposar el protectorat però fou de curta durada; el 1180 fou el regne de Sicília (dinastia normanda a Nàpols) la que va imposar el protectorat, que va durar fins al 1190. El 1194 fou de nou Venècia qui es va imposar, però només fins al 1201. El 1204, amb la conquesta de Constantinoble, els Venecians van imposar la sobirania que va durar fins al 1358, amb tres breus períodes (1207-1211, 1215-1217 i 1232-1235) de llibertat. El 1230 fou el dèspota de l'Epir el que va fer reconèixer la sobirania al comú, però només va durar dos anys. Durant el període de domini venecià es va establir el Senat (1252) i es va aprovar la Constitució o llei principal (9 de maig de 1272). Territorialment el comú va estendre el seu domini a l'illa de Mljet el 1345.

El Tractat de Zara de 1358 va transferir la sobirania al regne d'Hongria però mantenint el seu govern aristocràtic. Després de la captura d'alguns comerciants ragusans pels turcs, el 1392 el govern del Petit Consell va confiar al noble Teodor Gisla de Novo Brdo, els contactes amb els otomans; Teodor va anar a veure al sultà i es va aconseguir un salva conducte comercial el 20 de juny de 1396 i el 1397 el sultà Baiazet I va concedir als ragusans llibertat de comerç a l'imperi. El 1399 la Porta va enviar una ambaixada otomana a Ragusa dirigida per Kefalja Feriz Beg. El 1403 va prendre el nom de República de Ragusa, i si bé mai no va trencar formalment amb Hongria va esdevenir de fet independent. El 1430 Ragusa va enviar una ambaixada oficial a la cort d'Edirne i va rebre el primer privilegi comercial que es conserva (6 de desembre de 1430). El 1458, en plena expansió dels otomans, va reconèixer la sobirania del Sultà, que no va passar de ser nominal, fins que es va establir formalment per tractat amb fixació d'un petit tribut. L'elimanació de fronteres per la desaparició dels principats balcànics annexionats pels otomans van afavorir el seu comerç. Ragusa va tenir factories a Rudnik, Prizren, Novo Brdo, Pristina, Zvornik, Novibazar, Skopje i Sofia, i factories dependents d'aquestes a diversos llocs fins a la desembocadura del Danubi. En aquesta època, després de la conquesta de Sèrbia pels otomans, Ragusa va pagar a la Porta un tribut anual de mil ducats de plata, però el 1441, quan Jordi Brankovic va restablir la sobirania sèrbia, es va deixar de pagar fins que el despotat serbi va ser finalment annexionat pels turcs el 1459; llavors el tribut es va fixar en 1.500 ducats de plata que va anar augmentant. El 1482 era de 12.500 ducats i va arribar en algun moment a 15.000. A més els ambaixadors que anaven a la cort a pagar el tribut havien de fer regals pels camí: al sandjakbeg d'Hercegovina (amb seu a Sarajevo) i al beglerbeg de Rumèlia (amb seu a Sofia). El Papa Pau II va autoritzar el comerç dels ragusans amb els infidels turcs el 1468. El 1510 la república va obtenir un privilegi comercial del sultà d'Egipte Qànsawh al-Ghawrí.

El 1664 fou visitada per Evliya Çelebi. El 6 d'abril de 1667 un terratrèmol va destruir la ciutat i va matar a la meitat dels seus habitants, i ja no es va poder recuperar. En el terratrèmol va morir (de fet va desaparèixer) l'ambaixador holandès a la Portas G. Crook i el Kara Mustafa va exigir a Ragusa el pagament de 150.000 thalers en compensació. Tot i que lentament els edificis van ser reconstruïts i es va aixecar una nova catedral, l'economia local va quedar molt tocada per aquest fet i pel desplaçament de les rutes comercials. El 1669 va haver de cedir dos trossos del seu territori als otomans per rebre l'ajuda contra Venècia que la volia ocupar. El 1677 el gran visir otomà també li va exigir un pagament de 150.000 thalers i va empresonar a l'ambaixador ragusà a Turquia. El 20 d'agost de 1684 un tractat entre l'Imperi Otomà i Àustria va establir un protectorat conjunt. El 1695 el tribut, que estava endarrerit alguns anys, va haver de ser pagat amb un fort recàrrec. Durant la guerra entre Venècia i l'Imperi Otomà els venecians van ocupar alguns territoris a la frontera de Ragusa amb els ortomans. El 1699 la pau establerta al tractat de Karlowitz (26 de gener de 1699) va retornar els territoris ocupats pels venecians a Turquia, però els ragusans van saber conservar unes bandes de terra a la vora de la mar a Klek i a Sutorina, per no fer frontera amb els venecians; el tractat va oficialitzar el tribut als otomans, però a partir del 1703 aquest només fou pagat cada tres anys. Durant la guerra de 1714 a 1718 entre Venècia i l'Imperi Otomà els venecians van tornar a ocupar la zona frontera a Ragusa i Trebinje. El 1718, per la pau de Postxarewatz (Passarowitz), els territoris ocupats pels venecians foren retornats i Klek i Sutorina foren retornades a Ragusa, que fou reconeguda com a independent, però es va augmentar el tribut a la Porta otomana i des de llavors va haver de pagar 12.500 ducats anuals a la Porta (Turquia) i per fer-hi front els ragusans es van dedicar al cabotatge a les costes d'Espanya i Itàlia. El 1780 estava en guerra amb el Marroc.

El 24 d'agost de 1798, Ragusa, proclamada neutral, fou ocupada pels austríacs. El tractat de pau de Presburg el 26 de desembre de 1805 va obrir les portes de la ciutat a les forces napoleòniques sota el comandament del general Lauriston que hi va entrar el 15 de maig de 1806, i el general Auguste Marmont va abolir la república per decret el 31 de gener de 1808 i la va integrar al Regne d'Itàlia i a l'any següent a les Províncies Il·líriques (14 d'octubre de 1809) formant part del departament de Ragusa-Boques del Cattaro. El 15 d'abril de 1811 es va convertir en una intendència francesa (Intendència de Ragusa). A finals de 1813, assetjada pels anglesos que van ocupar les illes de Sipan, Lopud, Kolocep i Cavtat, la població local va formar un govern provisional republicà que va prendre tot el poder el 18 de gener de 1814 en retirar-se els francesos, però el 29 de gener de 1814 fou ocupada pels austríacs als que es va reconèixer la possessió dins a la província de Dalmàcia. Amb el Congrés de Viena el 1815 va ser assignada definitivament a l'Imperi Austríac i amb la monarquia dual austrohongaresa va ser part de Transletània o Hongria-Croàcia. En aquest temps es va construir la via fèrria (de via estreta) que la va unir a Mostar, Sarajevo i Belgrad.

Per la seva història moderna, vegeu Dubrovnik.

Llista dels governants coneguts

Governadors romans d'Orient

1023 Lampidius
1036 Gregor, prior (de Ragusa i Zara)
1042 Katakalon, strategos
1044 Petrus Slabba
1072 Vitale Ventrano
1114 Drago Gondola

Governadors venecians

1124 Marco Dandola
S. XII Cristiano Pontestorto
S. XII Jacopo Dorsoduro
?- 1152 Pietro Molina
1152 - 1192 tres rectors que rotaven el càrrec cada any

Vicecomes venecians

1172 - ? Rainier, comte de Zane
? - ?. Falcone
? - 1180 Trifon, comte de Cattaro

Comes

1186 - 1190 Gervasius
1190 - 1194 Rectors anyals

Governadors venecians

1196 - 1198 Marino Morosini
1204 - 1206 Lorenzo Quirini
1206 - 1207 Giovanni Dandola (primera vegada)
1211 - 1215 Giovanni Dandola (segona vegada)
1217 - 1221 Giovanni Dandola (tercera vegada)
1221 - 1223 Damiano *Guida
1223 Zellovello
1229 Giovanni Michieli
1230 Andrea Dauro
1230 Giovanni Dandola (quarta vegada)
1232 - 1232/33 Giovanni Dandola (cinquena vegada)
1235 Teodoro Croce i Petar Ballislav
1237 Giovanni Tiepolo
1239 Nicolo Tomistio i Andija Dobranc
1249 Nicolo Tonisto
1252 Marino Giorgi (Marsilio)
c.1260 Marco Dandola
1262 Giovanni Tiepolo
1264 Tristano Pontestorto
1266 Marino Contarino
1268 Piero Tiepolo (primera vegada)
1270 Iacomo Dossodoro
1272 Marco Iustiniano (primera vegada)
1273 Marino Badoer
1275 Piero Tiepolo (segona vegada)
1277 Andrea Venier
1278 Marco Iustiniano (segona vegada)
1279 Marco Geno
1281 Niccolo Morosini (Mauriceni)
1281 Egidio Quirini
1283 Giovanni Giorgi
1284 Michele Morosini
1286 Niccolo Quirini
1291 Andrea Dandola
1292 Marino Badoer
1296 Marino Morosini
1298 Marino Geni
1299 Andrea Dauro (primera vegada)
1301 Marco Cornaro
1302 Iacopo Candalmir
1302 Marino Badoer
1305 Andrea Dauro (segona vegada)
1306 Benedetto Falliero
1308 Andrea Dauro (tercera vegada)
1309 Bartolommeo Gradenigo (primera vegada)
1311 Pietro Michieli
1311 Andrea Marcello
1312 Bartolommeo Gradenigo (segona vegada)
1314 Pietro Geni
1317 Paolo Morosini
1318 Ugolino Iustiniano (primera vegada)
1320 Bartolommeo Gradenigo (tercera vegada)
1322 Lodovico Morosini (primera vegada)
1325 Paolo Trevisano
1325 Ugolino Iustiniano (segona vegada)
1327 Biagio Geni
1328 Baldovino Delfin
1331 Lodovico Morosini (segona vegada)
1333 Niccolo Fallier
1334 Cristoforo Geni
1337 Iacopo Gradenigo
1339 Filippo Belegno
1342 Ugolino Iustiniano
1342 Giovanni Foscaro
1343 Leonardo Morosini (primera vegada)
1346 Marco Morosini
1346 Leonardo Morosini (segona vegada)
1346 Filippo Horio
1348 Filippo Bellegno
1348 Pietro Iustiniano
c.1350 Niccolo Volpe
1354 Niccolo Barbarigo
1354 - 1358 Marco Soranzo (Superanzio)

Ducs (Knez) i rectors

1370 - 1390 Marco de Bobali (tres vegades)
1403, 1417 Vittorio de Bobali
segle XVI-XVII (7 vegades Nicolò Vito di Gozzi, Francesco Gundola Sigismondo Gundola, Matteo Gundola
Segle xvii (5 vegades) Giovanni Bona
Segle xvii (diverses vegades)Giovanni Bona, Jr.
Segle XVIII (6 vegades) Luca Bona
180? - 31 gener 1808 Simone, conte de Giorgi (primera vegada)

Governador francès

28 de maig de 1806 - Desembre de 1807, Jacques Alexandre de Lauriston, marqués de Lauriston (comandant fins al 12 de juliol de 1806)

Duc de Ragusa

1809 - Desembre de 1813, Auguste Frédéric Louis Viesse de Marmont, duc de Ragusa, Governador de la Republica

Rectors

Desembre de 1813 - 18 de gener de 1814, Blasio, comte de Caboga
18 de gener de 1814 - 29 de gener de 1814 Simone, comte de Giorgi (segona vegada)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República de Ragusa