Vés al contingut

Fumarola hidrotermal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Respirador hidrotermal)
Biomes terrestres
Tundra
Taigà i bosc boreal
Praderies i matollars de muntanya
Bosc temperat de coníferes
Boscos tropicals i subtropicals de coníferes
Boscos temperats de frondoses mixtos
Boscos, bosquets i matollars mediterranis
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses humits
Boscos tropicals i subtropicals de frondoses secs
Praderies, sabanes i matollars temperats
Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals
Deserts i matollars xeròfils
Praderies i sabanes inundades
Zona riberenca
Zona humida
Biomes aquàtics
Estany
Litoral, zona de marees
Manglar
Bosc de varec
Escull de corall
Zona nerítica
Plataforma continental
Zona pelàgica
Zona bentònica
Fumarola hidrotermal
Emanació freda
Banquisa
Altres biomes
Zona endolítica
Fumaroles hidrotermals prop de les illes Marianes

Una fumarola hidrotermal és una fissura en la superfície de la Terra per on surt aigua escalfada geotèrmicament. Les fumaroles hidrotermals normalment són prop de llocs actius volcànicament, zones on les plaques tectòniques es mouen, conques oceàniques i punts calents. Les fumaroles hidrotermals són comunes localment perquè la Terra és geològicament activa i, a més, té gran quantitat d'aigua a la superfície i dins l'escorça. La fumarola hidrotermal comprèn fonts calentes, fumaroles i guèisers. Sota el mar, poden formar xemeneies mineralitzants. Les zones amb fumaroles hidrotermals són més productives biològicament que la resta del mar que l'envolta; sovint hostatja comunitats complexes alimentades per les substàncies químiques dissoltes. Els bacteris i els arqueus quimiosintètics (que no fan la fotosíntesi) en formen la base de la cadena tròfica i hi ha diversos organismes com ara cucs tubulars gegants, cloïsses, pagellides i crustacis. S'especula que hi ha fumaroles hidrotermals al satèl·lit de Júpiter Europa i potser havien existit a Mart.[1]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Paine, Michael (15 May 2001) "Mars Explorers to Benefit from Australian Research" space.com

Bibliografia

[modifica]
  • Ballard, Robert D., 2000, The Eternal Darkness, Princeton University Press.
  • Beatty JT, Overmann J, Lince MT, Manske AK, Lang AS, Blankenship RE, Van Dover CL, Martinson TA, Plumley FG. «An obligately photosynthetic bacterial anaerobe from a deep-sea hydrothermal vent». Proceedings of the National Academy of Sciences, 102, 26, 2005, pàg. 9306–10. DOI: 10.1073/pnas.0503674102. PMC: 1166624. PMID: 15967984.
  • Hydrothermal Vent Communities.
  • Van Dover CL, Humphris SE, Fornari D, Cavanaugh CM, Collier R, Goffredi SK, Hashimoto J, Lilley MD, Reysenbach AL, Shank TM, Von Damm KL, Banta A, Gallant RM, Gotz D, Green D, Hall J, Harmer TL, Hurtado LA, Johnson P, McKiness ZP, Meredith C, Olson E, Pan IL, Turnipseed M, Won Y, Young CR 3rd, Vrijenhoek RC «Biogeography and ecological setting of Indian Ocean hydrothermal vents». Science, 294, 5543, 2001, pàg. 818–23. DOI: 10.1126/science.1064574. PMID: 11557843. PMID: 11557843.
  • Van Dover, Cindy Lee. The Ecology of Deep-Sea Hydrothermal Vents. Princeton University Press, 2000. ISBN 0-691-04929-7. 

Enllaços externs

[modifica]