Riber silvestre

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Ribes petraeum)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'ésser viuRiber silvestre
Ribes petraeum
Ribes petraeum a1.jpg
Exemplar de les muntanyes Tatra
Ribes petraeum (Flower).jpg
Flors
Planta
Tipus de fruit baia
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreSaxifragales
FamíliaGrossulariaceae
GènereRibes
EspècieRibes petraeum
Wulfen in Jacq.
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
  • Grossularia petraea ((Wulf.) Bubani)
  • Ribes acerrimum (Rochel ex Schult.)
  • Ribes altissimum (Turcz. ex Ledeb.)
  • Ribes atropurpureum (C. A. Mey.)
  • Ribes biebersteinii (Berland)
  • Ribes carpathicum (Kit. ex Schult.)
  • Ribes caucasicum (Bieb.)
  • Ribes ciliatum (C. Koch)
  • Ribes macrobotrys (Hort. ex C. Koch)
  • Ribes petraeum var. atlanticum (Maire)
  • Ribes ringens (Hort. ex C. Koch)
  • Ribes triste (Bunge)[1]
Modifica les dades a Wikidata

El riber silvestre, arès, grosella, groselles (fruit), riber petri o ribes[2] (Ribes petraeum) és una planta d'alta muntanya que es fa als herbassars megafòrbics i a l'avetosa, a l'estatge subalpí.[3]

Etimologia[modifica]

Del grec petrâion (que viu entre roques).[3]

Descripció[modifica]

És un arbust sense espines, el qual pot atènyer fins a 3 m d'alçària. Fulles grans (de 5 a 10 cm d'amplada), amb el pecíol tan llarg com el limbe o més, lobulades, amb els lòbuls aguts i dentats. La floració té lloc entre l'abril i el juny. Flors hermafrodites, campanulades, de color rogenc, disposades en raïms de fins a 30 flors, amb la part inferior de l'eix de la inflorescència més o menys erecte i l'extrem superior pèndul. Corol·la amb 5 pètals petits amagats dins el calze. Calze campanulat, amb els sèpals en forma d'espàtula, erectes i amb cilis, soldats per la base. El fruit, comestible, és una baia globulosa d'un vermell fosc, de gust un xic amarg i àcid.[4] Les baies es reuneixen en raïms pènduls.[3] És molt semblant al riber vermell (Ribes rubrum) conreat a gran part d'Europa (té, com aquell, les fulles lobulades i els fruits de color vermell, comestibles; però les flors són rogenques -i no pas verd groguenques- i el peduncle que duu les flors és arquejat o penjant només a l'àpex).[5]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És pròpia de les clarianes d'avetoses, pinedes de pi negre i fagedes. També es pot trobar en herbassars megafòrbics, llocs rocallosos humits i altres indrets frescals de muntanya.[4] A Catalunya, només es troba als Pirineus entre els 1.300 i els 2.200 metres. També és present a Àustria, Bulgària, Txèquia, Eslovàquia, França, Alemanya, Suïssa, Espanya (els Pirineus, la Serralada Cantàbrica i determinades àrees del Sistema Ibèric -el Moncayo i l'oest de Tierra de Cameros, entre d'altres-),[6] Hongria, Itàlia, els Balcans, Polònia, Romania, Ucraïna, Turquia (Anatòlia), Algèria, Sibèria, Mongòlia, el Caucas i l'Iran (l'Azerbaidjan Iranià).[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Catalogue of Life (anglès)
  2. TERMCAT (català)
  3. 3,0 3,1 3,2 Pascual, Ramon, 1999. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, Natura. Barcelona. ISBN 8473065042. Pàgs. 42-43.
  4. 4,0 4,1 Herbari Virtual del Mediterrani Occidental (català)
  5. Josep Vigo i Bonada, 2008-2009. L'Alta muntanya catalana: flora i vegetació. Institut d'Estudis Catalans i Centre Excursionista de Catalunya. 2a ed. revisada. ISBN 9788492583249. Pàg. 103. [1]
  6. Páginas de Información Ambiental. núm. 13 - Govern de La Rioja (castellà)


Bibliografia[modifica]

  • Chiche, J. et al., 2003. Genome size, heterochromatin organisation, and ribosomal gene mapping in four species of Ribes. Canad. J. Bot. 81:1049–1057.
  • Keep, E., 1975. Currants and gooseberries. Pàg. 221. A: Janick, J. & J. N. Moore, eds., Advances in fruit breeding.
  • Rehm, S., 1994. Multilingual dictionary of agronomic plants.
  • Senters, A. E. & D. E. Soltis, 2003. Phylogenetic relationships in Ribes (Grossulariaceae) inferred from ITS sequence data. Taxon 52:51–66.
  • Tutin, T. G. et al., eds., 1993. Flora europaea. Segona edició.


Enllaços externs[modifica]