Noguera Ribagorçana
| |||||
| Tipus | Curs d'aigua  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Inici | |||||
| Cota inicial | 2.400 m | ||||
| Entitat territorial administrativa | província de Lleida (Catalunya) | ||||
| Localització | Barranc de Molières Vall d'Aran | ||||
| Final | |||||
| Entitat territorial administrativa | Catalunya (Espanya) | ||||
| Localització | Segre | ||||
| |||||
| Afluent | 24
| ||||
| Conca hidràulica | conca de l'Ebre | ||||
| Dades i xifres | |||||
| Mida | 133 ( ) km | ||||
| Travessa | Aragó, Vall d'Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Noguera, Segrià | ||||
La Noguera Ribagorçana[1] és un riu pirinenc d'orientació nord-sud, afluent del Segre per la dreta. Neix a la capçalera de la vall de Barravés (Vall d'Aran), i desemboca al Segre al terme de Corbins (Segrià). Està embassat pels pantans de Baserca, d'Escales, de Canelles i de Santa Anna, els quals serveixen tant per a la producció d'energia hidroelèctrica com per a abastir d'aigua el canal de Pinyana i el de Catalunya i Aragó. Durant bona part dels 130 quilòmetres del seu recorregut coincideix amb la línia divisòria política entre Catalunya i Aragó. Prop de la presa d'Escales, en els seus congosts, hi ha l'única població mundial de la planta rupícola Borderea chouardii.
Capçalera[modifica]
La capçalera de la Noguera Ribagorçana és un espai natural format per un conjunt de valls tancades i estretes situades al vessant meridional pirinenc: la vall de Barravés, i les valls de Molières i Conangles. Està situat a cavall dels termes municipals de Vilaller, a la comarca de l'Alta Ribagorça, i de Vielha e Mijaran, a la Vall d'Aran. Presenta un paisatge de caràcter netament atlàntic, molt més proper al del vessant nord que no pas al vessant sud, on és situat. Es pot considerar d'extraordinària i de gran interès biogeogràfic la situació d'un conjunt de comunitats i d'espècies plenament atlàntiques al vessant meridional de la serralada pirinenca (conca hidrogràfica de la Noguera Ribagorçana). Són de gran interès les comunitats vegetals i les espècies plenament atlàntiques, com les torberes de bruc d'aiguamoll amb esfagnes i ciperàcies, que no es troben enlloc més de Catalunya. L'estany Redon, pel seu estat natural i per la seva extensió, és un dels pocs estanys pirinencs remarcables que conserva intactes els seus sistemes naturals.[2]
Afluents[modifica]
- Barranc d'Aneto.
- Barranc de Coscó[3]
- Barranc d'Escarlà[4]
- Barranc d'Esperan[5]
- Barranc d'Esplugafreda[6]
- Barranc de Miralles[7]
- Barranc de les Ortogues[8]
- Barranc de Tresserra[9]
- La Noguera de Tor.[10]
- El Reguer[13]
- Riu Guart.
- Riu de Queixigar[14]
- Torrent d'Aulet[15] (Serra de Sis)
- La Valira de Castanesa.[16]
- La Valira de Cornudella, riu que neix al vessant meridional de la serra de Sis, sota el pic d'Amariedo.[18]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «la Noguera Ribagorçana». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Capçalera de la Noguera Ribagorçana». Espais Naturals. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 gener 2015].
- ↑ «barranc de Coscó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «barranc d'Escarlà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «barranc d'Esperan». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «barranc d'Esplugafreda». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «barranc de Miralles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Lliterà». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Tresserra». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «la Noguera de Tor». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «barranc d'Aigüissi». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «estany Redó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «el Reguer». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Gran Enciclopèdia Aragonesa, Castigaleu». Arxivat de l'original el 2020-07-10. [Consulta: 19 octubre 2015].
- ↑ «torrent d'Aulet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «la Valira de Castanesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «barranc de Riueno». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «la Valira de Cornudella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «barranc d'Iscles». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Noguera Ribagorçana |