Vés al contingut

Roland Petit

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRoland Petit

(2009) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Roland Jean Petit Modifica el valor a Wikidata
13 gener 1924 Modifica el valor a Wikidata
Villemomble (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort10 juliol 2011 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortleucèmia Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Montparnasse, 13 Modifica el valor a Wikidata
FormacióBallet de l'Òpera Nacional de París Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócoreògraf, ballarí de ballet, mestre de dansa, ballarí, guionista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1945 Modifica el valor a Wikidata -
Membre de
Família
CònjugeRenée Jeanmaire (1954–2011), mort del cònjuge Modifica el valor a Wikidata
MareRose Repetto Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webroland-petit.fr Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0677603 IBDB: 8458 TMDB.org: 1007754
Musicbrainz: 658ab180-78bf-46bd-b869-8d5c06ad11d7 Lieder.net: 30295 Discogs: 1237540 Find a Grave: 73176438 Modifica el valor a Wikidata

Roland Petit (Villemomble, 13 de gener de 1924 - Ginebra, 10 de juliol de 2011) va ser és un coreògraf i ballarí francès.[1][2][3]

Biografia

[modifica]

El més gran de la família, Roland Petit era fill d'Edmond Petit i Rose Repetto, creadora de la marca de sabatilles de ball. El seu germà fou Claude Petit. Es va formar a l'escola de l'Òpera de París amb Gustave Ricaux i Serge Lifar[1] i es va incorporar al cos de ballet el 1940. Va fundar els "Ballets des Champs-Élysées" el 1945 i els Ballets de París el 1948, al "Théâtre Marigny", amb Zizi Jeanmaire com a directora i ballarina, que es va convertir en la seva dona el 1954, i amb qui va tenir una filla, Valentine Petit.

Col·laborà amb Serge Gainsbourg, Yves Saint Laurent i l'escltor César i participà en diverses pel·lícules franceses i americanes, sobretot el 1960 amb 1-2-3-4 o Les Collants noirs de Terence Young, de les quals signa les coreografies.[4] Aquesta pel·lícula reuneix quatre ballets de Roland Petit (Carmen - La Croqueuse de diamants - Cyrano de Bergerac - Deuil en 24 heures). Va tornar a l'Òpera de París el 1965 per posar en escena Notre-Dame de París (música de Maurice Jarre). Encara dirigeix ballets per als grans teatres de França, Itàlia, Alemanya, Gran Bretanya, Canadà i Cuba. El 1968, el seu ballet Turangalîla va provocar una petita revolució dins de l'Òpera de París.

El 1972, amb la peça Pink Floyd Ballet, va fundar el Ballet nacional de Marsella, que va dirigir durant vint-i-sis anys.

Per als escenaris dels seus ballets, va treballar en estreta col·laboració amb el pintor Jean Carzou (1907-2000), però també amb altres artistes com Max Ernst i Bernard Quentin.[5]

Autor de més d'una cinquantena de creacions de tots els gèneres, realitza coreografies per a una sèrie de grans ballarins internacionals. Rebutja els efectes tècnics gratuïts, renova constantment el seu estil i el seu llenguatge i és un mestre passat en l'art del pas de deux i el ballet narratiu, però també aconsegueix l'abstracció.

Tomba de Roland Petit i Zizi Jeanmaire al cementiri de Montparnasse (divisió 13).

També va col·laborar amb nous realistes com Martial Raysse, Niki de Saint Phalle i Jean Tinguely.

El jove i la mort de 1946 (llibret de Jean Cocteau) és considerada la seva obra mestra i la seva obra més coneguda,[6] la coreografia i el vestuari són sorprenentment moderns.

En el seu ballet Carmen de 1949, va fer un ús inusual de l'interior, alhora que va donar un tractament no figuratiu a Turangalîla.

Va morir als 87 anys, arran d'una leucèmia devastadora[3] i va ser enterrat a la 13a divisió del cementiri de Montparnasse de París.

Honors

[modifica]
  • Comandant de l'Ordre de les Arts i les Lletres (1998)[7]

Coreografies

[modifica]

De 1942 à 2008, Roland Petit a va crear 176 coreografies incloent:

  • Guernica (1945)
  • Les Forains (1945)
  • Les Amours de Jupiter de Jacques Ibert (1945)
  • Le Jeune homme et la Mort (1946, segona versió, 1966)
  • Carmen, ballet (1949)
  • Ballabile (1950)
  • Le Loup (1953)
  • Notre-Dame de Paris, ballet (1965)
  • L'Eloge de la folie (1966)
  • Les Affinités électives (1966)
  • Paradise Lost (1967)
  • Pink Floyd Ballet (1972 i més enllà)
  • Roland Petit Ballet (1973)
  • Proust, ou les Intermittences du cœur (1974)
  • Coppélia (1975)
  • La Symphonie fantastique (1975)
  • Le Fantôme de l’Opéra (1980)
  • Les Amours de Frantz (1981)
  • Les Quatre Saisons (la música d'Antonio Vivaldi, 1984)
  • The Blue Angel (1985)
  • Clavigo (1999)
  • Les Chemins de la création (2004)
Teatre

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Roland Petit sur Encyclopedia universalis.
  2. Notice d'autorité de personne du catalogue général de la BNF, qui fait également référence au Dictionnaire de la danse, sous la direction de Philippe Le Moal, Éditions Larousse.
  3. 3,0 3,1 « Roland Petit, un aristocrate du ballet », sur lefigaro.fr, 10 juillet 2011.
  4. «1-2-3-4 ou Les collants noirs», 09-05-1961. [Consulta: 11 setembre 2024].
  5. Jacques Busse, Bernard Quentin, in Dictionnaire Bénézit, Gründ, 1999, tome 11, pages 345-346.
  6. (italià) « E' morto il coreografo Roland Petit - Con lui la danza tornò "contemporanea" », La Repubblica, 11 juillet 2011.
  7. «Bulletin officiel des décorations, médailles et récompenses n°07 du 22/08/1998 - Légifrance». [Consulta: 12 octubre 2023].