Roselita
 Roselita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ca₂Co (AsO₄)₂·2H₂O |
| Epònim | Gustav Rose |
| Descobridor | Armand Lévy |
| Localitat tipus | Rappold mine (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals fosfats - arsenats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.CG.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.CG.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/C.17 |
| Dana | 40.2.3.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | Monoclínic, prismàtic |
| Hàbit cristal·lí | Cristalls prismàtics curts amb acabats en punta, rar tabular; en agregats esfèrics druses amb intercreixement dels cristalls |
| Grup puntual | monoclinic-prismatic (en) |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/c |
| Color | Vermell clar, rosa, amb zones de diferents colors |
| Duresa | 3,5 (Mohs) |
| Lluïssor | Vitri |
| Color de la ratlla | Vermella brillant |
| Densitat | 3,46 - 3,74, més alta en varietats amb molt cobalt |
| Pleocroisme | Dèbil, rosa |
| Solubilitat | Fàcilment en àcids |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Símbol | Rsl |
La roselita és un mineral de la classe dels minerals fosfats que pertany al grup de la roselita. Va ser descoberta l'any 1824 en una mina en el districte de Mittlerer Erzgebirgskreis de les Muntanyes Metal·líferes, en l'estat de Saxònia (Alemanya), sent nomenada així en honor de Gustav Rose, mineralogista alemany.[1]
Característiques químiques[modifica]
És un arsenat hidratat de calci i cobalt. Tots els minerals del grup de la roselita són arsenats o sulfats monoclínics. Dimorf monoclínic de la β-roselita, que és del sistema cristal·lí triclínic. Isoestructural amb la brandtita (Ca₂Mn2+(AsO₄)₂·2H₂O), amb la mateixa cristal·lització però que en lloc de cobalt té manganès.
És l'anàleg amb cobalt de la wendwilsonita (Ca₂Mg(AsO₄)₂·2H₂O), mineral amb el qual forma una sèrie de solució sòlida en la qual la substitució gradual del cobalt per magnesi va donant els diferents minerals de la sèrie.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impuresa una mica de magnesi.
Formació i jaciments[modifica]
És un mineral d'aparició rara, format com a secundari en els jaciments d'alteració hidrotermal de minerals del cobalt.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: quars, calcedonia o talmessita.
Referències[modifica]
- ↑ Lévy (1824) Annals of Philosophy, London: 8: 439.
- Roselita, mindat.org.
- Roselita, webmineral.com.
- Manual de roselita, Mineral Data Publishing.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Roselita |