Rosendo Villaverde Goncer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 de febrer de 1910 |
| Mort | 15 de novembre de 2003 (als 93 anys) Madrid |
| Activitat | |
| Ocupació | Militar |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | .svg){kind=small} República Espanyola Bàndol Nacional Dictadura franquista Regne d'Espanya |
| Branca militar |  Exèrcit de Terra espanyol Cavalleria |
| Rang militar |  Tinent coronel |
| Conflicte | Guerra Civil Espanyola |
| Altres | |
| Condemnat per | Sedició (Fets d'Alcalá, 1936) |
Premis | |
.svg){kind=small}
Rosendo Villaverde Goncer (22 de febrer de 1910,?[1] - 15 de novembre de 2003, Madrid)[2] fou un militar espanyol de l'arma de Cavalleria que, essent tinent, formà part del grup de militars anomenats Jinetes de Alcalá que s'avalotaren contra el govern de la Segona República Espanyola el 1936 a Mallorca. Els primers mesos de la Guerra Civil participà en l'organització de les milícies que dugueren a terme la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular. Amb elles participà en la defensa contra el desembarcament de Mallorca per part de tropes republicanes.
Era fill de Rosendo Villaverde Villaverde, militar d'Infanteria, i net de Rosendo Villaverde de la Heras, indià de Villaviciosa, Astúries. Es casà amb María Dolores Montilla Vidal i tengueren cinc fills: Lola, Rosendo (també militar de Cavalleria), Juan, Fernando i Carlos.[2] Entrà al servei militar el 1929 i ascendí a tinent el 1933.[1] El 1934 era jutge i secretari de causes, en comissió de serveis, al Regiment de Caçadors, núm. 2, a Gijón.[3] El 1936 estava destinat al Regiment de Caçadors de Calatrava.[1]
_Alcal%C3%A1_de_Henares._Cuartel_de_Caballer%C3%ADa.png)
Formà part dels anomenats Jinetes de Alcalá, un grup de militars de l'arma de Cavalleria adscrits als Regiments de Caçadors de Calatrava, núm. 2, i de Villarrobledo, núm. 3, destinats a Alcalá de Henares, que a finals de juny de 1936 foren confinats al castell de Sant Carles de Palma, Mallorca. El Govern de la Segona República aprofità uns greus incidents entre soldats i membres de partits d'esquerra per fer neteja de conspiradors d'ambdós regiments. Al castell de Sant Carles conegueren al cap de la Falange Española a Mallorca, Alfonso de Zayas, que també estava empresonat i que els posà amb contacte amb els militars que s'havien d'aixecar contra la República. Quan es produí el pronunciament militar del 18 de juliol de 1936, aquests militars es posaren a les ordres dels avalotats.[4] S'encarregà de formar a les milícies falangistes i requetès de Sóller que dugueren a terme la repressió de membres i simpatitzants del Front Popular (detencions il·legals, tortures i assassinats) a aquesta població. Amb aquestes milícies participà en la defensa de Mallorca contra el desembarcament republicà del capità Bayo.[5]
Després d'uns mesos a Mallorca retornà a la península. El maig de 1937 havia ascendit a capità i comandava la 1a bandera de Falange Española de Castella. Fou ferit greu al front de Toledo i necessità trenta-tres dies de curació.[6] El gener de 1938 fou destinat al Regiment de Caçadors de Calatrava, núm. 2.[7] El 1958 havia ascendit a tinent coronel i estava destinat al Regiment de Dragons d'Almansa, núm. 5.[8] El 1959 fou destinat a la Fiscalia de l'Audiència Territorial de Madrid.[9] El 1966 estava destinat a serveis civils[10] i el 1968 passà al Ministeri de Governació, Secció Ajuntaments (Àvila).[11] El 1980 fou donat de baixa en el destí civil i havia ascendit a coronel honorari.[12]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Tenientes de Caballería». Anuario Militar, 1936, pàg. 255.
- ↑ 2,0 2,1 «ABC MADRID 16-11-2003 página 83 - Archivo ABC», 02-09-2019. [Consulta: 14 setembre 2020].
- ↑ «Comisiones». Diario Oficial del Ministerio de la Guerra, IV, 447, 16-11-1934, pàg. 449.
- ↑ Capellà, Llorenç «Els Jinetes de Alcalá». Diari Balears, 26-05-2009. Arxivat de l'original el 28 de juliol 2020 [Consulta: 14 setembre 2020]. Arxivat 28 de juliol 2020 a Wayback Machine.
- ↑ Tomàs Ramis, P. «La multitudinària visita del Conde Rossi a Sóller (1936)». A: Actes IX Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalutx. Sóller: Ajuntament de Sóller i Ajuntament de Fornalutx, 2017, p. 275-293.
- ↑ «Medalla de Sufrimientos por la Patria». Boletín Oficial del Estado, 325, 10-09-1937, pàg. 3288.
- ↑ «Destinos». Boletín Oficial del Estado, 453, 17-01-1938, pàg. 5303.
- ↑ «Destinos». Diario Oficial del Ministerio del Ejército, II, 136, 18-06-1958, pàg. 1019.
- ↑ «ORDEN de 15 de diciembre de 1959». Boletín Oficial del Estado, 306, 23-12-1959, pàg. 16287.
- ↑ «Orden de 3 de marzo de 1967 por la que se dispone la baja en el destino civil que ocupa en la actualidad y el pase a la situación de «En expectativa de servicios civiles» del Teniente Coronel de Caballería don Rosendo Villaverde Goncer.». Boletín Oficial del Estado, 59, 10-03-1967, pàg. 3302.
- ↑ «ORDEN de 24 de agosto de 1968». Boletín Oficial del Estado, 210, 31-08-1968, pàg. 12850.
- ↑ «Orden de 21 de enero de 1980 por la que se dispone la baja en el destino civil que ocupa en el Ministerio de Administración Territorial del Coronel honorario de Caballería don Rosendo Villaverde Goncer.». Boletín Oficial del Estado, 40, 15-02-1980, pàg. 3640.