Rosmonda d'Inghilterra

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióRosmonda d'Inghilterra
John William Waterhouse - Fair Rosamund.jpg
Pintura a l'oli de John William Waterhouse titulat Fair Rosamund (1917)
Forma musical òpera
Compositor Gaetano Donizetti
Llibretista Felice Romani
Llengua original italià
Gènere opera seria
Actes dos
Personatges
Estrena
Data 27 de febrer de 1834
Escenari Teatro della Pergola de Florència,
Modifica dades a Wikidata

Rosmonda d'Inghilterra és una òpera en dos actes amb música de Gaetano Donizetti i llibret de Felice Romani. Es va estrenar el 27 de febrer de 1834 al Teatro della Pergola de Florència, Itàlia.[1]

Origen i context[modifica]

La trama es basa en la llegenda anglesa de Rosamund Clifford, amant d'Enric II. Al principi, Romani havia escrit el llibret per a l'òpera Rosmunda (1829) del compositor Carlo Coccia, després el va adaptar per a Donizetti, abreujant la introducció, ampliant el paper d'Arturo i afegint un tercet.

Carl Otto Nicolai va estrenar una òpera amb el mateix títol i basada en el mateix llibret el 1838 a Torí.

Representacions[modifica]

Estrenada el 1834, el mateix any de l'estrena de Maria Stuarda, al Teatre della Pergola de Florència, només es va representar novament a Liorna a 1845 i després es va oblidar per complet. Donizetti va escriure una nova versió titulada Eleonora di Gujenna, que es va estrenar a Nàpols el 1837.

Modernament, es va representar en forma de concert a Londres l'any 1975 amb la soprano australiana Yvonne Kenny,[2] i el 1996 es va enregistrar per al segell Opera Rara, amb la reconeguda soprano Renée Fleming en el paper de Rosmonda.

Argument[modifica]

Anglaterra, segle XII. La reina Eleonora és conscient de la traïció del seu espòs el rei Enrico II d'Anglaterra, i està decidida a descobrir la identitat del seu rival. L'amant és la bella Rosmonda, filla de Clifford, el conseller del rei. Rosmonda ignora que el seu amant sigui el mateix rei d'Anglaterra. Enrico la manté amagada de la cort per temor de la venjança de la seva esposa. La reina aconsegueix descobrir-la amb la complicitat del patge Arturo, que està enamorat secretament de Rosmonda. Clifford, mentre, està decidit a redimir el rei i al seu amant, però quan descobreix que ella és ni més ni menys que la seva pròpia filla, li revela la identitat d'Enrico i el seu matrimoni amb Eleonora. Enrico manté que el podrà anul·lar, el que desencadena les ires de la reina, que ja prepara la venjança. Rosmonda decideix marxar d'Anglaterra per no ser motiu de distanciament entre els reis, i decideix fer-ho amb Artur. La seva fugida no es produirà perquè serà apunyalada per Eleonora enmig del dolor de tots els presents.

Enregistraments[modifica]

Any Elenc:
(Rosmonda Clifford, Leonora di Guienna, Enrico II,
Arturo,
Clifford)
Director,
Teatre d'òpera i orquestra
Segell[3]
1975 Yvonne Kenny,
Ludmilla Andrew,
Richard Greager,
Enid Hartle,
Christian du Plessis
Alun Francis,
Ulster Orchestra and Chorus of the Northern Ireland Opera Trust
(Enregistrament d'una representació d'Opera Rara a la Universitat de Queen al Festival de Belfast, el 22 de novembre)
33rpm LP: Unique Opera Records Corporation
Cat: UORC 274
1994 Renée Fleming,
Nelly Miricioiu,
Bruce Ford,
Diana Montague,
Alastair Miles
David Parry,
Philharmonia Orchestra and Geoffrey Mitchell Choir
Audio CD: Opera Rara
Cat: ORC 13

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • William Ashbrook, Donizetti and his Operas, Cambridge University Press, 1982