Rudolf Kjellén

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaRudolf Kjellén
Rudolfk.jpg
Rudolf Kjellén Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(sv) Johan Rudolf Kjellén Modifica el valor a Wikidata
13 juny 1864 Modifica el valor a Wikidata
Q10700467 Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort14 novembre 1922 Modifica el valor a Wikidata (58 anys)
Uppsala Cathedral Assembly (Suècia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentcementiri vell d'Uppsala (1922–dècada del 2010) valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Q18342962 Tradueix
1916 – 1922
Membre de la Primera Cambra
1911 – 1917
Circumscripció electoral: Southern Kalmar County Constituency (en) Tradueix
Membre de la Segona Cambra
1905 – 1908
Circumscripció electoral: Göteborg municipality constituency (en) Tradueix
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat d'Uppsala . catedràtic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballGeopolítica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióPolitòleg, professor d'universitat, polític i geògraf Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Göteborg
Universitat d'Uppsala Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Moderat Modifica el valor a Wikidata
Membre de

Find a Grave: 196423559 Modifica els identificadors a Wikidata

Rudolf Kjellén (1864-1922) Nascut a Suècia, a l'illa de Torsö, al bell mig del llac Voenern. Estudiarà a la Universitat d'Uppsala on serà diplomat en ciències polítiques i més endavant, a banda d'ensenyar ciències polítiques esdevindrà professor de Geografia.[1]

R.Kjellen inventa el terme Geopolitik. Per ell, era una de les 5 branques de la ciència.

El que farà és aprofundir en les idees de Ratzel. Kjellen diu que l'Estat és un ésser viu i es compon dels que hi viuen i del territori físic. El govern és el cervell, l'imperi és el cos i el poble els òrgans: una visió organicista. Està en contra de les migracions perquè diu que seria com talar-se el cordó umbilical. Aquest també pretenia fer una ciència empírica que servís per als estats i escriurà unes lleis pel desenvolupament territorial dels estats. Així doncs, el seu gran mèrit és que estira tot això i ho porta a una situació geopolítica real. Kjellen creia que Alemanya tenia unes virtuts racials, socials i militars com cap altra nació i que havien de ser els militars els que empenyessin aquestes virtuts cap a l'èxit.

Defineix l'espai vital d'Alemanya: des del Bàltic a Suïssa i de Suïssa al Bòsfor. Es basa en la Mitteleuropa, que és la unió de les dues conques del Rin i del Danubi.

Un cop s'aconsegueixi això, cal crear l'imperi i expandir-lo de forma natural cap a l'Orient mitjà i l'Àfrica.

Les seves idees tindran un gran impacte a Alemanya. En aquell moment Europa està vivint unes quantes crisis quan, el 1918, un filòsof anomenat O.Spengler publica "El declivi d'Occident", on parla de la lluita de classes i de la burgesia i el missatge que vol fer arribar és que la comoditat porta a ser una cultura sense afany. Aquest proposa un retorn a la lluita, a les virtuts racials, les guerres, etc. Exactament el que sí que té el poble alemany. És per això que el poble alemany accepta aquest pensament i se’l fa seu. No obstant això, perdrà la Guerra: perdrà diners, territori (tractat de Versalles: Alsàcia i Lorena cap a França), creació de Polònia i Txecoslovàquia, etc. En definitiva, passarà just el contrari del que preveia Kjellen: una humiliació

Referències[modifica]

  1. «Rudolf Kjellén». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.