Vés al contingut

Rémi Brague

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRémi Brague

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 setembre 1947 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
President Académie des Sciences Morales et Politiques
2022 –
← André Vacheron Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de París - Sorbonne - doctorat (–1986)
École Normale Supérieure Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiPierre Aubenque Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Múnic
Universitat de París I Panteó-Sorbona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Interessat enMetafísica, política, religió i història de la filosofia Modifica el valor a Wikidata
Influències
Participà en
2019Festa del Llibre de la Renaissance catholique Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralMaxence Caron, Corine Pelluchon, Mohamed Mestiri, Emmanuel Bermon (en) Tradueix, Emma Gannagé, Philippe Vallat (en) Tradueix, Kristell Trego (en) Tradueix, Guillaume Dye (en) Tradueix, Emmanuel Alloa (en) Tradueix, Elisabetta Basso (en) Tradueix, David Lefebvre (en) Tradueix i Isabelle Moulin (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webremibrague.com Modifica el valor a Wikidata

Rémi Brague (París, 8 de setembre de 1947) és un filòsof i professor universitari francès.

Després de doctorar-se el 1976 amb Pierre Aubenque, s'especialitzà primer en filosofia grega, especialment Plató i Aristòtil, exercint de catedràtic a la Universitat de París I Panthéon-Sorbonne. Més endavant, s'especialitzà en filosofia medieval, matèria que impartí a la Universitat de la Sorbona i des del 2002 fins al 2012 a la càtedra Romano Guardini de la Ludwig-Maximilian Universität de Múnic. També ha estat professor visitant a diversos ateneus europeus i americans, havent rebut nombroses distincions, com el premi Josef Pieper el 2009 i el premi Joseph Ratzinger el 2012. A més d'especialista en l'àmbit de la filosofia grega i medieval, ha publicat també estudis sobre el pensament contemporani.[1][2]

Les seves obres principals han aconseguit una gran difusió i han estat traduïdes a més de vint llengües, essent-ne la primera la traducció al català de la seva obra cabdal Europa, la via romana (1999). Cal destacar-ne especialment El passat per endavant (2001), La Sagesse du monde (2002), Au moyen du Moyen Âge (2008), Introduction au monde grec (2008).[1]

Un altre dels temes present en els seus darrers treballs ha estat la metafísica.[3] Un tema que podem trobat¡r a La infraestructura metafísica. Assaig sobre el fonament de la vida humana (2010)[4] i a Els Ancres dans le ciel (2011), on ha fet una lectura sobre la història de les grans religions i la seva connexió amb la filosofia i la civilització clàssiques. No és casual que reivindiqui precisament una mirada més profunda per revertir el nihilisme a què, segons ell, ha conduït la revolta iniciada després de la fi de l'Edat Mitjana. Una altra preocupació en la seva recerca ha estat l'interrogant sobre l'essència de l'home. Què és el que fa que la seva vida sigui valuosa, bona? De què depèn la condició moral de la seva existència? A aquests interrogants ha intentat respondre al llarg de la seva dilatada trajectòria intel·lectual i, especialment, en la trilogia composta per La sabiduría del mundo. Historia de la experiencia humana del universo (2008), La ley de Dios. Historia filosófica de una alianza (2011); i El reino del hombre. Génesis y fracaso del proyecto moderno (2016).[3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Montserrat i Molas, Josep «Rémi Brague». Gran Enciclopèdia Catalana (GEC). Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana [Consulta: 25 octubre 2020].
  2. Grau Navarro, José Manuel «Rémi Brague: “Nada es más terrible que estar sometido a un poder arbitrario”». Nueva Revista de política, cultura y arte, 06-11-2019. ISSN: 1130-0426 [Consulta: 25 octubre 2020].
  3. 3,0 3,1 Carabante, Josemaría «Remi Brague y la crisis del hombre». Nueva Revista de política, cultura y arte, 19-07-2018. ISSN: 1130-0426 [Consulta: 25 octubre 2020].
  4. Torralba, Francesc. «Rémi Brague». Primum Vivere. Catalunya Religió, 13-10-2010. Arxivat de l'original el 28 d’octubre 2020. [Consulta: 25 octubre 2020].