Salesita
 Salesita | |
|---|---|
 Salesita | |
| Fórmula química | Cu(IO₃)(OH) |
| Epònim | Reno H. Sales (en)   |
| Localitat tipus | Chuquicamata |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.KB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.KB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/L.02 |
| Dana | 22.1.1.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 10,794Å; b = 6,708Å; c = 4,781Å; |
| Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
| Color | verd blavós; verd blavós a la llum transmesa |
| Exfoliació | perfecte - en {101} |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | vítria |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 4,72 a 4,82 g/cm³ (mesurada); 4,888 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,786 nβ = 2,070 nγ = 2,075 |
| Birefringència | δ = 0,289 |
| Pleocroisme | visible |
| Angle 2V | calculat: 12° |
| Dispersió òptica | extrema |
| Fluorescència | No |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1939 |
| Símbol | Sls |
| Referències | [1] |
La salesita és un mineral de la classe dels òxids. Nom atorgat en honor de Reno H. Sales (1876-1969), cap de geologia d'Anaconda Copper Company, Xile.[1]
Classificació[modifica]
La salesita es troba classificada en el grup 4.KB.05 segons la classificació de Nickel-Strunz (4 per a Òxids (hidròxids, V [5,6] vanadats, arsenits, antimonurs, bismutits, sulfits, selenits, telurits, iodats); K per a Iodats: trigonal [IO₃] piràmides (majoritàriament) i B per a Iodats sense anions addicionals, sense H₂O; el nombre 05 correspon a la posició del mineral dins del grup). En la classificació de Dana el mineral es troba al grup 22.1.1.1 (22 per a Iodats que contenen hidroxils o halògens i 1 per a diversos; 1 i 1 corresponen a la posició del mineral dins del grup).[1]
Característiques[modifica]
La salesita és un òxid de fórmula química Cu(IO₃)(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3. De color verd blavós; lluïssor vítria. Insoluble en aigua. Fàcilment soluble en HNO₃.[1]
Formació i jaciments[modifica]
Sovint es troba en dipòsits de zones rovellades de coure (minerals de coure oxidats) en climes àrids. S'ha descrit a l'Amèrica del Sud.[1][2]
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Palache, C. and Jarrell (1939) American Mineralogist: 24: 388-392.
- Palache, C., Berman, H., & Frondel, C. (1951), The System of Mineralogy of James Dwight Dana and Edward Salisbury Dana, Yale University 1837-1892, Volume II. John Wiley and Sons, Inc., New York, 7th edition, revised and enlarged: 315-316.
- American Mineralogist (1978): 63: 172-179.