Sant Martí de Cortsaví
Sant Martí de Cortsaví | ||||
---|---|---|---|---|
Epònim | Sant Martí de Tours | |||
Dades | ||||
Tipus | Antiga església parroquial | |||
Construcció | segle xii | |||
Ús | església | |||
Cronologia | ||||
1159 | consagració | |||
Dedicat a | Sant Martí de Tours | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | Romànic | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Cortsaví (Vallespir) | |||
Localització | Catalunya del Nord, Cortsaví (Vallespir) | |||
| ||||
Monument històric inventariat | ||||
Data | 26 octubre 1964 | |||
Identificador | PA00104008 | |||
Santa Martí de Cortsaví fou l'església parròquial de la comuna vallespirenca de Cortsaví, a la Catalunya del Nord. La seva advocació a sant Martí de Tours es va traslladar a la nova església de la població, convivint amb la de sant Jaume Apòstol, que era la del castell de Cortsaví, ara desapareguda.
Està situada[1] a llevant del poble, a uns 900 metres en línia recta
Història
[modifica]El primer document que esmenta l'església és del 993, quan Berenguer bisbe d'Elna la consagrà; i és esmentada novament el 1001 en la donació que aquest en feu a Sintil·la, abat d'Arles. Fou reconsagrada pel bisbe Arnau el 1158, possiblement a causa d'una reconstrucció total. El 1621 fou substituïda com a seu parroquial per l'antiga església del castell, fins aleshores dedicada a Sant Jaume, en una situació més cèntrica respecte al nucli urbà. Actualment el temple romànic és en procés de restauració.
Arquitectura
[modifica]El temple és de nau única, acabada amb un absis semicircular. Les parets són fetes de pedra tallada disposada en gran aparell. La teulada ha desaparegut amb el pas dels anys, i només resta la coberta de l'absis, de pissarra. La part superior d'aquest és decorada amb un fris de dents de serra[2] i per dessota s'hi obre una finestra senzilla. La porta és a la façana meridional, rematada per un timpà pla i amb una arquivolta en tres arcs en degradació. La nau comunica amb l'absis mitjançant un arc triomfal de grans dimensions; inscrits en la paret per sobre i als costats de l'arc hi ha dos petits òculs que devien contribuir a il·luminar (si bé escassament per les seves reduïdes dimensions) la nau.
Va ser declarada monument històric de França[3] el 1964.
Fotografies
[modifica]-
Vista general
-
L'absis
-
Vista lateral de l'absis
-
Finestra absidial
-
La nau, arruïnada
-
La nau restaurada
-
L'interior de la nau restaurada
-
Vista de la façana oest
-
L'absis
-
Vista de la façana sud
Bibliografia
[modifica]- Becat, Joan. «49 - Cortsaví». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatèbia - Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032.
- Clos, Jany. «L'église Saint-Martin (Corsavy)». A: 66 églises et chapelles romanes en vallée du Tech. Itinéraires historiques, culturels, artistiques et paysagers au coeur du Pays Catalan. Ceret: Mag-grup, 2013 (Itinéraires romans en Catalogne). ISBN 978-2-9545023-0-4.
- Corts, Ramon; Galtés, Joan; Manent, Albert. Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya I: A-C. Barcelona: Editorial Claret, 1998, p. 649 - 650. ISBN 9788439346135.
- Gavín, Josep M. «Vall 27. Sant Martí de Cortsaví». A: Capcir - Cerdanya - Conflent - Vallespir - Rosselló. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978 (Inventari d'esglésies, 3**). ISBN 84-85180-13-5.
- Mallet, Géraldine. Églises romanes oubliées du Roussillon. Toulouse-Barcelone: Les Presses du Languedoc, 2003. ISBN 2859982442. P. 275-276
- Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Cortsaví». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8.
- Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan; Catafau, Aymat. «Cortsaví: Sant Martí de Cortsaví». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1.
Referències
[modifica]- ↑ L'església de Sant Martí en els ortofotomapes de l'IGN
- ↑ Com els que es poden veure al priorat de Marcèvol o a les esglésies d'Ix, Estavar i Llo
- ↑ Fitxa a la base de dades Merimée
Enllaços externs
[modifica]- Brevíssims apunts històrics i fotografia (francès)
- Brevíssimes notes i fotografia Arxivat 2013-04-30 a Wayback Machine. (francès)