Santa Maria de Taüll
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Verge Maria  | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Església | |||
| Part de | esglésies romàniques de la Vall de Boí | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura romànica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Vall de Boí (Alta Ribagorça) | |||
| Localització | Taüll | |||
| ||||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 2000 (24a Sessió) | |||
| Identificador | 988-003 | |||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 3 juny 1931 | |||
| Codi BCIN | 77-MH-EN | |||
| Codi BIC | RI-51-0000693 | |||
| Id. IPAC | 81 | |||
| Id. IPAPC | 13973 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
| Activitat | ||||
| Diòcesi | bisbat d'Urgell | |||
| Propietat de | Bisbat d'Urgell, arxiprestat del Pallars Jussà | |||
Santa Maria de Taüll és una església romànica de la localitat de Taüll al terme municipal de la Vall de Boí, dins de l'antic terme de Barruera.
Es troba en el centre del nucli vell de Taüll, i a pocs metres al sud-oest (just a l'entrada del poble) hi ha l'església de Sant Climent que pertany a la mateixa època. Les dues van ser erigides i consagrades al mateix temps: la de Santa Maria fou consagrada un dia més tard que la de Sant Climent, l'any 1123. Durant tot el segle XVIII va ser l'única parròquia del municipi de Taüll, mentre que la de Sant Climent exercia de capella del cementiri modern de Taüll, però als segles anteriors, havien compartit parroquialitat les dues esglésies.
Història
Com la resta d'esglésies de la Vall de Boí, la de Santa Maria de Taüll fou objecte de la venda i bescanvi l'any 1064 pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i la seva muller Llúcia, als comtes de Pallars Jussà, Ramon IV i la seva dona Valença, juntament amb el castell d'Erill i altres possessions.
El primer esment específic de l'església és del 1123: l'11 de desembre fou consagrada pel bisbe Guillem de Roda-Barbastre, just un dia després d'haver consagrat Sant Climent de Taüll, església amb la qual compartí parroquialitat durant gairebé tota l'edat mitjana. Encara cal comptar una tercera església, a Taüll: Sant Martí, que fou, possiblement, la primitiva parròquia.
Taüll, doncs, arribà a disposar, en el mateix nucli urbà, de tres esglésies, cosa que parla per si sola de la importància del poblament a la vall en aquells temps.
A la Baixa Edat Mitjana, i pel fet de pertànyer al comte de Pallars, la Vall de Boí passà al bisbat d'Urgell, on gaudia d'un règim especial, ja que el conjunt de parròquies era regit per un conjunt de co-rectors, que arribaren a ser vuit en algunes èpoques. Aquests co-rectors havien de ser fills de la Vall de Boí; el santuari de Caldes de Boí exercia de centre coordinador de les parròquies de la vall.
Aquesta església va patir diverses reformes en segles passats que la van desfigurar totalment per dins. Les columnes que suporten els arcs van ser engolides per uns murs que es van aixecar com a divisió per formar les capelles entre contraforts, deixant la planta amb una sola nau. A la nau transversal es va obrir una cúpula i l'absidiola del costat sud es va convertir en sagristia. Els absis i les parets, que estaven decorats amb pintures romàniques murals, van ser revestits de blanc. En els anys 90 del segle XX els treballs de restauració li van tornar la seva primitiva estructura, deixant lliures les columnes que suporten els arcs i divideixen les naus i rematant el sostre amb coberta de fusta a dues aigües. Les pintures de l'absis i de les parets es conserven al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Descripció
Església
L'exterior mostra una església romànica amb decoració llombarda en els seus absis. La torre s'alça inclosa a l'edifici, als peus i a la nau sud, i és de destacar la inclinació divergent que presenten una i altra. La planta de l'església és basilical, amb tres naus i tres absis, més petits als col·laterals. La decoració externa és llombarda, d'arcs cecs, molt simple i elegant. És una construcció que segueix l'estil rural de les esglésies de la vall de Boí.
Les façanes oest, nord i sud no tenen cap mena d'ornamentació; són perfectament llises, però mostren un aparell molt regular, fet amb carreus mitjans molt ben disposats en filades regulars.
-
Façana de ponent, coberta i campanar -
Façana septentrional -
Façana meridional i campanar
Campanar
La torre del campanar, una mica torta,⁶ no és exempta, com la de Sant Climent, però és exactament del mateix model, per la qual cosa la seva descripció és pràcticament la mateixa. És alta i esvelta, com totes les torres llombardes aixecades a la vall de Boí. Correspon al grup de torres contemporànies de les italianes edificades el segle XII, que es van construir molt més elegants que les de l'etapa anterior.
Consta de cinc pisos assentats sobre un sòcol massís bastant alt. A les quatre cares de cada pis es repeteix la mateixa decoració i el mateix nombre de finestres. Al sòcol hi ha una sola finestra més els cinc arcs cecs. Als altres pisos varia el nombre de finestres, separades per columnes, els capitells de les quals estan disposats perpendicularment al mur de la torre. Els tres últims pisos porten a manera d'imposta una decoració com la dels absis.
Pintures murals
L'església va estar decorada tota ella (en els absis, als murs i a les columnes) amb pintures murals que van anar resistint en part el pas del temps. A principis del segle XX, el 1907 Santa Maria de Taüll, va ser un dels llocs per on va passar la Missió arqueològico-jurídica a la ratlla d'Aragó, organitzada per l'IEC amb la missió de protegir el patrimoni artístic català. L'equip estava format per Josep Puig i Cadafalch, Guillem Marià Brocà, Josep Gudiol, Josep M.Goday i Adolf Mas.[1] Uns anys després, els erudits van decidir desenganxar aquestes pintures del seu lloc d'origen i portar-les al Museu Nacional d'Art de Catalunya, on resten protegides. Cal dir que corrien perill de ser venudes i exportades als Estats Units, De fet, una figura de Maria es conserva des de 1925 al Fogg Art Museum de la Universitat Harvard. En alguns trams de paret i a l'absis central es va fer una reproducció de les esmentades pintures perquè el visitant pogués tenir-ne una idea in situ.
Diversos historiadors d'art han dedicat bastant temps a estudiar el procés d'aquestes obres, i han arribat a la conclusió que (igual que a Sant Climent) es tracta de dos artistes diferents, però contemporanis entre ells. Devien de treballar sobre l'any 1123, any en el qual es van consagrar totes dues esglésies.
Vegeu també
Notes
Bibliografia
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santa Maria de Taüll |
- ADELL I GISBERT, Joan-Albert [et al.]. "Santa Maria de Taüll", a Catalunya romànica. XVI. La Ribagorça. Barcelona: 1996, Enciclopèdia Catalana. ISBN 84-412-2511-7
- GAVÍN, Josep M. Inventari d'esglésies. 2. Baixa Ribagorça, Alta Ribagorça, Vall d'Aran. Barcelona: Arxiu Gavín, 1978. ISBN 84-85180-09-7
- JUNYENT, Eduard. Rutas románicas de Cataluña/I Madrid: Editorial Encuentro, 1995. ISBN 84-7490-390-4.
