Vés al contingut

Santa Maria della Croce

(S'ha redirigit des de: Santuari de Santa Maria de la Creu)
Aquest article tracta sobre el santuari a la ciutat de Crema. Si cerqueu el barri de la ciutat llombarda, vegeu «Santa Maria della Croce (Crema)».
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Santa Maria della Croce
Imatge
Dades
TipusBasílica menor i església Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteGiovanni Battagio, primer
Giovanni Montanaro, modificas al 4° circulo
Primera menció escrita1489
Construcció1490 ↔ 1500 Modifica el valor a Wikidata
Consagració1500
Dedicat aVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicRenaixement
Altitud79 m Modifica el valor a Wikidata
PlantaUna nau de creu grega
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaCrema (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióViale Santa Maria della Croce, 25 Modifica el valor a Wikidata
Map
 45° 22′ 31″ N, 9° 41′ 51″ E / 45.37529°N,9.69755°E / 45.37529; 9.69755
Patrimoni monumental d'Itàlia
Activitat
CategoriaSantuari i basílica
DiòcesiCrema
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Lloc websantamariadellacroce.it Modifica el valor a Wikidata

Santa Maria della Croce (literalment en català Santa Maria de la Creu) és un santuari i basílica al municipi de Crema al nord d'Itàlia; és al barri homònim a dos quilòmetres del centre de la ciutat, en el camí a Bèrgam, en un lloc on originalment només hi havia més un petit bosc anomenat Novelletto. La planta és de creu grega. L'arquitecte de Lodi Giovanni Battagio va dissenyar un edifici que era modern en aquell moment: un cos central, de 35 metres, circular i octogonal a l'interior i l'exterior, a la qual s'hi uneixen quatre petits cossos d'uns 15 metres d'alçada.[1] A la cripta hi va resar Joan Pau II durant la seva visita a Crema el 20 de juny de 1992.

Història

[modifica]
Cripta, el miracle: Caterina es auxiliada per Maria.

Els orígens del culte a la mare de Déu de Santa Maria della Croce estan ben documentats.

El 13 de febrer de 1489 Caterina Uberti, d'una família rica de Crema, es va casar amb Bartolomeo Pederbelli, anomenat il Contaglio, de Bèrgam, exiliat de la seva província, i que havia amagat la seva condició de fugitiu de la justícia. L'any següent al casament no va ser fàcil en absolut, i les cròniques narren conflictes el Contaglio i familiars de Caterina, a causa de problemes de pagament del dot.

Segons diuen els registres històrics, la tarda del 2 d'abril de 1490 el Contaglio va persuadir (o forçà) Caterina a seguir-lo per tornar amb la família de l'home a Bèrgam. Un cop fora de Crema, il Contaglio es va desviar i va agafar el camí que passa pels boscos "del Novelletto". Allà el Contaglio va agredir la dona colpejant-la amb l'espasa (la qual encara es conserva al Santuari) amb un cop violent i greu al cap i amb un altre que va amputar la mà dreta amb una part del braç; de tan forts que eren els cops, l'espasa es va partir en dos i no content amb això, per assegurar-se que la seva dona morís, va treure el punyal i va intentar apunyalar-la a l'esquena, però la fulla no va penetrar al cos, lliscant potser per la seva roba, però tot i així li va provocar un blau prop de l'omòplat esquerre.[2] El Contaglio va fugir emportant-se la càrrega i altres coses juntament amb quatre anells d'or de Caterina, i no se'n va saber res més.[2]

Caterina, agonitzant, va demanar ajut a Maria per rebre els sagraments, i va aparèixer una dona vestida pobrament dient: "Sóc aquella a qui has cridat...". L'hemorràgia es va aturar, i Maria la va portar a casa d'un camperol, on li varen fer algunes cures. Com que les portes de la ciutat eren tancades, només al matí van poder dur Caterina a Crema.

Visitada per un metge i interrogada per un "Giudice del Maleficio" (magistrat vènet), llavors el sacerdot Felip de la Parròquia de Sant Benet li va donar els sagraments, i només llavors l'hemorràgia es va reprendre i Caterina va morir.

A l'escena del crim s'hi va col·locar una petita creu de fusta. El 3 de maig, un mes després, un nen que tenia un defecte congènit en un peu fou dut a Novelletto.[3] Després de resar-hi, va poder començar a caminar, i es produí així el primer miracle, que va atraure multituds. Les cròniques parlen el mateix dia de quaranta curacions miraculoses, i d'altres miracles els dies 18 de maig i 2 de juny.

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. (italià) CFR Vincenzo Maria Coronelli, Chiesa di santa Maria della Croce acquaforte, 1699 ; kaj ankaux L. Mantovani; Zaninelli: Veduta del santuario di Santa Maria della Croce, 1835. Obres conservades al Museu Civic de Crema
  2. 2,0 2,1 Vegeu el document Sentenza Criminale quale Copia tratta dal Registro delle Sentenze Criminali del 1490 nella Cancell.a (sta per Cancelleria) Pretoria di Crema scritto in lingua latina, riportato da Tommaso Ronna nel volume dal titolo: Storia della Chiesa di Santa Maria della Croce eretta fuori della R. Città di Crema, Milano. 1825; sempre in quest'ultima opera, circa l'uso del pugnale, l'autore riporta quanto scritto da un testimone del 1490, Andrea Robatto
  3. (italià) Tommaso Ronna: «Sentenza Criminale. Copia tratta dal Registro delle Sentenze Criminali del 1490 nella Cancell.a Pretoria di Crema», in Storia della Chiesa di Santa Maria della Croce eretta fuori della R. Città di Crema, Milano. 1825.

Enllaços externs

[modifica]