Sarah Brightman
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | Sarah Brightman 14 agost 1960  (65 anys)Berkhamsted (Anglaterra) | ||
| Altres noms | The Queen of Classical Crossover | ||
| Residència | Little Gaddesden (en)  | ||
| Formació | Tring Park School for the Performing Arts Arts Educational School Elmhurst Ballet School (en) Royal College of Music | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Composició | ||
| Ocupació | Cantautora, productora, ballarina, actriu | ||
| Activitat | Des del 1978 | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Òpera, Classical Crossover, pop-rock | ||
| Professors | Ellen Faull | ||
| Veu | Soprano | ||
| Instrument | Veu, guitarra, harmònica, bateria, acordió | ||
| Segell discogràfic | Manhattan Records | ||
| Company professional | Frank Peterson, Andrew Lloyd Webber, Andrea Bocelli | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Andrew Lloyd Webber (1984–1990), divorci | ||
| Germans | Amelia Brightman | ||
| Parents | Imogen Lloyd Webber, fillastra Nick Lloyd Webber, fillastre | ||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | http://www.sarah-brightman.com | ||
                | |||
Sarah Brightman (Berkhampstead, Anglaterra, 14 d'agost de 1960) és una cantant-soprano de coloratura lírica-, actriu i ballarina anglesa.[1][2]
Infància i joventut
[modifica]Des de molt petita va mostrar aptituds per a convertir-se en una gran estrella. Va debutar teatralment amb 13 anys en la producció «I and Albert» al Piccadilly Theatre de Londres, el 1973.[3] Als 16, es va unir al grup anglès Pa's People i es va presentar el programa de televisió «Top Of The Pops».[4]
Hot Gossip
[modifica]Poc després, la carrera de Sarah va experimentar un important avanç quan la coreògrafa Arlene Phillips es va adonar de les seves qualitats i la va reclutar com a vocalista del grup musical Hot Gossip.[5] Mesos més tard van fer la seva entrada estel·lar al Top 5 britànic amb el hit disc «I lost my heart to a Starship Trooper».[5] Durant aquest temps va conèixer el que, complerts els 19, seria el seu primer marit: Andrew Graham Stewart.
Cats i Nightingale
[modifica]Després de diversos triomfs juntament amb Hot Gossip, Sarah va tornar als seus orígens unint-se al repartiment d'un atrevit musical que batria rècords: "Cats", del compositor Andrew Lloyd Webber.[6]
El 1982 va protagonitzar al seu torn «Nightingale», una òpera per a nens de Charles Strauss que li va propiciar crítiques immillorables. Era evident que Sarah continuava perfeccionat la seva destacada tècnica lírica al Trinity Music College.
Andrew Lloyd Webber
[modifica]Mogut per les sorprenents ressenyes, Lloyd Webber assistí a una de les funcions de «Nightingale», desitjant apreciar amb detall la veu que havia estat part d'una de les seves obres. El resultat d'aquesta trobada no es va fer esperar: Sarah va gravar el «Rèquiem» compost pel mateix Webber al costat de Plácido Domingo.[7] Ambdós cantants ho van presentar amb aclaparador èxit a Londres i Nova York, gràcies a la qual cosa ella va obtenir la nominació al Grammy a «Millor nova artista de música clàssica».
Aquell mateix any, Sarah Brightman se separa d'Andrew Graham i comença un romanç amb Andrew Lloyd Webber.[5] La nova parella contraurà núpcies el 1984: un matrimoni enormement fructífer en el pla musical, perquè marit i muller s'inspiren mútuament. No obstant això, la seva relació finalitzarà de forma molt amistosa el 1990.
Carrera de solista
[modifica]Havent participat en altres aclamats musicals com «Song and Dance» i «Aspects of Love», Sarah va presentar el 1989 el seu primer disc com a solista, "The songs that got away». I amb el seu segon àlbum "As I came of age» va donar el tret de sortida a una nova i definitiva etapa en la seva carrera.
Els Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona van ser l'escenari en què va acabar per llançar-se a la fama mundial. Brightman interpreta aquí al costat del tenor català Josep Carreras el tema de clausura dels Jocs, «Amics per sempre».
Sarah emprèn un viatge a Los Angeles per fitxar per un nou segell discogràfic. Especialment interessada en l'èxit del famós grup alemany Enigma, demana treballar amb un dels integrants de la banda: el visionari Frank Peterson. Aquest es convertiria en el seu productor i principal assessor creatiu. El següent àlbum, al qual tots dos donen forma, és «Dive», inspirat en l'univers marí i que inclou el single «Captain Nemo» (1993).
Des de llavors fins ara, Sarah Brightman i Frank Peterson han forjat un estil propi en el qual es fusionen l'òpera, el pop, el rock, la new age i el dance.
Referències
[modifica]- ↑ «Sarah Brightman». Redteatral. Arxivat de l'original el 2020-06-17. [Consulta: 17 juny 2020].
- ↑ Larkin, Colin. «Brightman, Sarah». A: The Encyclopedia of Popular Music (en anglès). Omnibus Press, 2011-05-27. ISBN 978-0-85712-595-8.
- ↑ «Sarah Brightman cantará en Lima el 26 d'octubre» (en castellà). El comercio, 24-08-2009.
- ↑ «Sarah Brightman publica 'Symphony', su primer disco con nuevas canciones desde 2003» (en castellà). El mundo, 19-03-2008. [Consulta: 7 juliol 2011].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 (anglès) Patricia Morrisoe, comes the phantom, New York Magazine, 18 de gener de 1988
- ↑ «The Phantom of the Opera': Ghosts of a love affair» (en anglès). The independent, 05-07-2006. Arxivat de l'original el 2015-09-13. [Consulta: 7 juliol 2011].
- ↑ «Lloyd Webber Requiem». deutschegrammophon. [Consulta: 27 juliol 2011].[Enllaç no actiu]
- Persones vives
- Actors de teatre musical anglesos
- Cantants pop anglesos
- Sopranos angleses
- Cavaller de l'orde al Mèrit de la República Italiana
- Alumnes del Royal College of Music
- Persones de Hertfordshire
- Alumnes de l'Arts Educational School
- Naixements del 1960
- Cantants en italià
- Actors anglesos del segle XXI
- Actors anglesos del segle XX
- Cantants d'òpera europeus