Sarah Brightman

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaSarah Brightman
Sarah brightman.jpg
Sarah Brightman 2007.
Biografia
Naixement Sarah Brightman
14 d'agost de 1960 (1960-08-14) (59 anys)
Berkhamsted
Altres noms The Queen of Classical Crossover
Educació Elmhurst School for Dance Tradueix
Tring Park School for the Performing Arts Tradueix
Royal College of Music
Activitat
Camp de treball Composició musical
Ocupació Cantautora, productora, ballarina, actriu
Període d'activitat Des del 1978
Gènere artístic Òpera, Classical Crossover, pop-rock
Veu Soprano
Instrument Veu, guitarra, harmònica, bateria, acordió
Discogràfica Manhattan Records
Artistes relacionats Frank Peterson, Andrew Lloyd Webber, Andrea Bocelli
Família
Cònjuge Andrew Lloyd Webber (1984–1990)

Lloc web http://www.sarah-brightman.com
Facebook: SarahBrightmanMusic Twitter: sarahbrightman MySpace: sarahbrightman IMDB: nm0109208 Youtube: UCriL6-sBup_Tis7trjOALnw iTunes: 132517 Last fm: Sarah+Brightman Musicbrainz: 896f0194-8ab2-4278-81e0-c56a0444b569 Songkick: 399529
Modifica les dades a Wikidata

Sarah Brightman (Berkhampstead, Anglaterra, 14 d'agost de 1960) és una cantant-soprano de coloratura lírica-, actriu i ballarina anglesa.

Infància i joventut[modifica]

Des de molt petita va mostrar aptituds per a convertir-se en una gran estrella. Va debutar teatralment amb 13 anys en la producció «I and Albert» al Piccadilly Theatre de Londres, el 1973.[1] Als 16, es va unir al grup anglès Pa's People i es va presentar el programa de televisió «Top Of The Pops».[2]

Hot Gossip[modifica]

Poc després, la carrera de Sarah va experimentar un important avanç quan la coreògrafa Arlene Phillips es va adonar de les seves qualitats i la va reclutar com a vocalista del grup musical Hot Gossip.[3] Mesos més tard van fer la seva entrada estel·lar al Top 5 britànic amb el hit disc «I lost my heart to a Starship Trooper».[3] Durant aquest temps va conèixer el que, complerts els 19, seria el seu primer marit: Andrew Graham Stewart.

Cats i Nightingale[modifica]

Després de diversos triomfs juntament amb Hot Gossip, Sarah va tornar als seus orígens unint-se al repartiment d'un atrevit musical que batria rècords: "Cats", del compositor Andrew Lloyd Webber.[4]

El 1982 va protagonitzar al seu torn «Nightingale», una òpera per a nens de Charles Strauss que li va propiciar crítiques immillorables. Era evident que Sarah continuava perfeccionat la seva destacada tècnica lírica al Trinity Music College.

Andrew Lloyd Webber[modifica]

Mogut per les sorprenents ressenyes, Lloyd Webber assistí a una de les funcions de «Nightingale», desitjant apreciar amb detall la veu que havia estat part d'una de les seves obres. El resultat d'aquesta trobada no es va fer esperar: Sarah va gravar el «Rèquiem» compost pel mateix Webber al costat de Plácido Domingo.[5] Ambdós cantants ho van presentar amb aclaparador èxit a Londres i Nova York, gràcies a la qual cosa ella va obtenir la nominació al Grammy a «Millor nova artista de música clàssica».

Aquell mateix any, Sarah Brightman se separa d'Andrew Graham i comença un romanç amb Andrew Lloyd Webber.[3] La nova parella contraurà núpcies el 1984: un matrimoni enormement fructífer en el pla musical, perquè marit i muller s'inspiren mútuament. No obstant això, la seva relació finalitzarà de forma molt amistosa en 1990.

Carrera de solista[modifica]

Havent participat en altres aclamats musicals com «Song and Dance» i «Aspects of Love», Sarah va presentar el 1989 el seu primer disc com a solista, "The songs that got away». I amb el seu segon àlbum "As I came of age» va donar el tret de sortida a una nova i definitiva etapa en la seva carrera.

Els Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona van ser l'escenari en què va acabar per llançar-se a la fama mundial. Brightman interpreta aquí al costat del tenor català Josep Carreras el tema de clausura dels Jocs, «Amics per sempre».

Sarah emprèn un viatge a Los Angeles per fitxar per un nou segell discogràfic. Especialment interessada en l'èxit del famós grup alemany Enigma, demana treballar amb un dels integrants de la banda: el visionari Frank Peterson. Aquest es convertiria en el seu productor i principal assessor creatiu. El següent àlbum, al qual tots dos donen forma, és «Dive», inspirat en l'univers marí i que inclou el single «Captain Nemo» (1993).

Des de llavors fins ara, Sarah Brightman i Frank Peterson han forjat un estil propi en el qual es fusionen l'òpera, el pop, el rock, la new age i el dance.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sarah Brightman Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Sarah Brightman cantará en Lima el 26 d'octubre» (en castellà). El comercio, 24-08-2009.
  2. «Sarah Brightman publica 'Symphony', su primer disco con nuevas canciones desde 2003» (en castellà). El mundo, 19-03-2008. [Consulta: 7 juliol 2011].
  3. 3,0 3,1 3,2 (anglès) Patricia Morrisoe, comes the phantom, New York Magazine, 18 de gener de 1988
  4. «The Phantom of the Opera': Ghosts of a love affair» (en anglès). The independent, 05-07-2006. [Consulta: 7 juliol 2011].
  5. «Lloyd Webber Requiem». deutschegrammophon. [Consulta: 27 juliol 2011].