Andrew Lloyd Webber
 Andrew Lloyd Webber |
|
|---|---|
 |
|
| Naixement | 22 de març de 1948 Londres, Regne Unit |
| Alma mater | Royal College of Music, Magdalen College, Westminster School i Universitat d'Oxford |
| Ocupació | guionista, productor de cinema, director de teatre, empresari, compositor de cançons, impresario i polític |
| Període en actiu | 1968- actualitat |
| Obres notables | |
| Gènere | musical |
| Estil | Teatre musical |
| Cònjuge | Madeleine Gurdon (9 febrer 1991-) Sarah Brightman (22 març 1984-3 gener 1990) |
| Premis | |
| Activitat professional | |
| Trajectòria | |
|
|
|
|
|
| Lloc web | www.andrewlloydwebber.com/ |
| AndrewLloydWebber | |
| IMDB | Fitxa personal a IMDb |
 |
|
Andrew Lloyd Webber, Baró Lloyd-Webber (Londres, Regne Unit, 22 de març de 1948) és un compositor de teatre musical britànic. S'ha fet famós per la composició d'obres clàssiques del gènere, com ara Jesucrist Superstar, Joseph i l'increïble abric en technicolor i Cats.
El 1995 li és concedit el premi Praemium Imperiale, una distinció que reconeix els mèrits d'artistes en diferents camps, com la pintura, música, escultura, cinema i arquitectura. El premi va ser creat el 1989 per la «Japan Art Association». Aquesta distinció es lliura en una cerimònia al Meiji Memorial Hall de Tòquio que té lloc en el mes d'octubre. La seva quantia econòmica és de 125.000 dòlars.
Història personal[modifica | modifica el codi]
Nascut a South Kensington, Anglaterra, és fill del compositor William Lloyd Webber i d'una mestra de música, Jean Hermione Johnstone Lloyd Webber, és germà de l'intèrpret de violoncel Julian Lloyd Webber. La seva primera esposa va ser Sarah Hugill amb qui va contreure matrimoni el 1972 i de la que es va divorciar el 1983. La parella va tenir dos fills, Imogen i Nicholas. El 1984 es va casar amb la cantant i ballarina Sarah Brightman.[1] Les males crítiques, associades al paper protagonista de Sarah a l'obra de Webber El Fantasma de l'Òpera, van provocar el divorci de la parella el 1990. Andrew Lloyd Webber va contreure de nou matrimoni el 1991 amb Madeleine Gurdon, amb qui ha tingut tres fills: Alastair, William i Isabella.
El 1992, Andrew Lloyd Webber va ser nomenat cavaller i el 1997 va rebre el títol de Baró Lloyd-Weber de Sydmonton, al comtat de Hampshire. Ha participat activament en política com a membre del Partit Conservador i per tant està adscrit a aquest grup parlamentari en la Cambra dels Lords. Ha arribat a compondre música per a algunes trobades polítiques, encara que recentment s'ha distanciat del Conservadorisme radical. És, a més, un col·leccionista reconegut d'Art Victorià.
Carrera professional[modifica | modifica el codi]
Lloyd Webber va tenir una sèrie d'èxits consecutius durant els anys 70 i 80 col·laborant amb l'autor de les lletres de les cançons, Tim Rice. Els dos van rebre l'encàrrec d'escriure Joseph i l'increïble abric en technicolor per a l'institut d'Edimburg. El musical va ser un èxit; algunes parts de l'obra van ser reescrites i van produïdes en el Festival d'Edimburg. Lloyd Webber i Rice van continuar col·laborant i van produir Jesucrist Superstar i Evita. Ambdues van ser editades primer en àlbums abans de portar-les a l'escenari. Després de l'estrena d'Evita, la col·laboració entre ambdós es va trencar.
Per al llibret de l'obra Cats, Lloyd Webber es va basar en una obra de T.S. Eliot, Old Possum's Book of Practical Cats, obra que va ser una de les favorites de la infantesa de Lloyd Webber. Cats es va convertir en l'obra musical que més temps ha estat en cartell: més de 20 anys. Després va escriure Starlight Express i El Fantasma de l'Òpera, basada en l'obra homònima de Gastón Leroux.
Alguns de seus musicals s'han portat a la pantalla gran: Jesucrist Superstar el 1973 dirigida per Norman Jewison; Evita el 1996, dirigida per Allan Parker i El Fantasma de l'Òpera, 2004, dirigida per Joel Schumacher. Corren rumors de què es portarà a la pantalla gran Sunset Boulevard, protagonitzada per Glenn Close.
Lloyd Weber va ser l'encarregat de compondre una peça per als Jocs Olímpics de 1992 de Barcelona, la cançó Amics per sempre.
Obres[modifica | modifica el codi]
- Joseph i l'increïble abric en technicolor, 1968 (Tim Rice)
- Jesus Christ Superstar, 1972 (Tim Rice)
- By Jeeves, 1975 (Alan Ayckbourn)
- Evita, 1976 (Tim Rice)
- Cats, 1981
- Song and Dance, 1982 (Don Black)
- Nightingale, 1983
- Starlight Express, 1984 (Richard Stilgoe)
- Requiem Mass, 1985
- The Phantom of the Opera, 1986 (Richard Stilgoe/Charles Hart)
- Aspects of Love, 1989 (Don Black/Charles Hart)
- Sunset Boulevard, 1993 (Don Black/Christopher Hampton)
- Whistle Down the Wind, 1997 (Jim Steinman)
- The Beautiful Game, 2000 (Bel Elton)
- Tell me on Sunday, 2003 (Don Black/Jackie Clune)
- The Woman in White, 2004 (David Zippel)
- Stephen Ward the Musical, 2013 (Don Black/Christopher Hampton)
Entre parèntesis s'indica el nom dels autors de les lletres de les cançons.
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ (anglès) Patricia Morrisoe, comes the phantom, New York Magazine, 18 de gener de 1988
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Andrew Lloyd Webber |
- A Brief Biography of Lloyd Webber at SBGMusic.com
- Pre-Raphaelite and Other Masters—The Andrew Lloyd Webber Collection — article de Christopher Wood al Art Renewal Center
- Ladyghost's site
- 2006 Interview with Andrew Lloyd Webber on Theatre.com
- Performance of Variations per Julian Lloyd Webber i Colosseum II
|
||||||
