Sasha Waltz

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Sasha Alexandra Waltz (8 de març de 1963, Karlsruhe) és una coreògrafa, ballarina i directora d'òpera alemanya, una de les coreògrafes més innovadores del panorama europeu, líder de la companyia de dansa Sasha Waltz & Guests i co-directora artística del Berlin State Ballet.

Infotaula de personaSasha Waltz
SashaWaltz(c)SebastianBolesch 2007.jpg
Sasha Waltz el 2007 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementSasha Waltz
8 març 1963 Modifica el valor a Wikidata (57 anys)
Karlsruhe (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ResidènciaBerlín
NacionalitatAlemanya
Activitat
OcupacióCoreògrafa, dramaturga, directora de teatre, escenògrafa i ballarina Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Artballarina i coreògrafa de dansa contemporània
Influències
Obra
Obres destacables
Travelogues I-Twenty to Eight, Dido i Eneas
Premis
Orde de les Arts i de les Lletres; Premi Europa Noves Realitats Teatrals
Obres destacables
Dido&Aeneas Sebastian Bolesch 2005.jpg
Dido i Enees

Lloc websashawaltz.de Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1637862 Discogs: 5173423 Modifica els identificadors a Wikidata

Biografia[modifica]

Espectacle de Sasha Waltz al Staatsoper de Berlín el 2006

Sasha Waltz començà a ballar als cinc anys amb Waltraud Kornhaas, alumna de Mary Wigman, a Karlsruhe. De 1983 a 1986, estudià a la School for New Dance Development a Amsterdam,[1] a continuació marxa a Nova York on treballà amb Pooh Kaye, Yoshiko Chuma i Lisa Kraus. Durant aquest període col·laborà igualment amb Tristan Honsinger, Frans Poelstra i Mark Tompkins.[1] De retorn a Berlín, va crear la seva primera coreografia important amb Dialoge, el 1992. L'any següent fundà, amb Jochen Sandig, la seva pròpia companyia, Sasha Waltz & Guests, ubicada a Berlín i crea una obra fundadora, Travelogue I - Twenty to Eight, que ballà amb Nasser Martin-Gousset i que marcaria el començament de la seva primera trilogia de post-dansa-teatre.[2] El 1996 funda la Sophiensæle, un centre cultural, a Berlin (Mitte), avui espai de referència europeu. Són d'aquells anys les produccions Na Zemlje (1998), Dialoge 99/I i Dialoge 99/II, per al museu jueu de Berlín.[3][4]

Ha codirigit, de 1999 a 2004, la Schaubühne am Lehniner Platz de Berlín, amb Jens Hillje i el director d'escena Thomas Ostermeier.[5] El seu gran reconeixement internacional data d'aquests anys, amb la seva segona trilogia composta al voltant del tema del cos amb les peces Körper, S, i noBody,[6] l'última peça de les quals es va presentar en el pati del Palau dels Papes en el Festival d'Avinyó de 2002.[3]

A partir del 2005 estrena la seva primera òpera, Dido & Aeneas, amb l’Akademie für Alte Musik de l’Staatsoper Unter den Linden i continua la col·laboració amb la Schaubühne com a companyia independent, on estrenà Gezeiten el 2006.[3] Va coreografiar Romeu i Julieta d'Hèctor Berlioz per al Ballet de l'Òpera de París el 2007, any en què va ser designada «coreògrafa de l'any» per la revista Ballet-Tanz.

El març de 2009, la companyia Sasha Waltz & Guests presentà Dialoge 09 - Neues Museum al Neues Museum de Berlín, alguns mesos abans la seva reobertura després de 10 anys d'obres.

El 2012 presentà a El Mercat de les Flors, amb la companyia Sasha Waltz, la peça ‘casi’, creada per Juan Kruz de Garaio Esnaola, ballarí i estret col·laborador artístic de la companyia.[7]

El 2017, coincidint amb el seu imminent 25è aniversari, va presentar al Teatre Nacional de Catalunya, a Barcelona, la seva peça Kreatur, un espectacle amb 14 ballarins, que significa el retorn als orígens de la coreògrafa, quan buscava el diàleg amb altres formes artístiques: moviment, paraula, música, arts plàstiques, escenografia, etc. Intervenen en l'espectacle la dissenyadora Iris van Herpen, l’il·luminador Urs Schönebaum i el grup musical Soundwalk Collective.[8][9]

Des de 2019 dirigeix el Ballet Nacional de Berlín, amb Johannes Öhman, i succeint Nacho Duato.[10]

Principals coreografies[modifica]

Premis i recompenses[modifica]

  • 2008: Premi Europa Noves Realitats Teatrals
  • 2009: Insígnia oficial de l'Orde de les Arts i de les Lletres [15]

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Pourquoi le tombeau de Juliette est une boîte à musique dans le Journal de l'opéra de Paris, núm.16 sept-oct 2007, p.15.
  2. Llibret de l'espectacle Travelogue - Twenty to Eight presentat al Théâtre de la Ville el 20 de maig de 2008.
  3. 3,0 3,1 3,2 «Sasha Waltz & Guests. körper». Teatre Lliure, desembre 2006. [Consulta: desembre 2019].
  4. Mannoni, Gérard. Les Grands chorégraphes du XXe siècle. Buchet/Chastel, 10 de setembre 2015. ISBN 9782283029268. 
  5. Panorama de la danse contemporaine. 90 chorégraphes, per Rosita Boisseau, Edicions Textuel, París, 2006, p. 599. (en francès)
  6. Article sobre noBody dins l'Humanité (en francès)
  7. «El Mercat coprodueix, amb la companyia Sasha Waltz, la peça ‘casi’», 13-02-2012. [Consulta: 6 gener 2020].
  8. «Sasha Waltz torna al TNC amb ‘Kreatur’, una peça sobre l’abús del poder». teatralnet. Revista digital d'Arts Escèniques, 27-09-2017. [Consulta: desembre 2019].
  9. Guntín, Ester. «Les criatures de Sasha». Núvol. L'apuntador. [Consulta: desembre 2019].
  10. Marimon, Sílvia «La societat pertorbada de Sasha Waltz arriba al TNC». ara.cat, 28-09-2017.
  11. «Körper». Teatre Lliure. [Consulta: 15 desembre 2015].
  12. «Impromtus». Sonograma Magazine. [Consulta: 15 desembre 2015].
  13. «Dido i Enees». Teatre Nacional de Catalunya. [Consulta: 15 desembre 2015].
  14. «La dansa més abstracta de Sasha Waltz, al Grec». TV3, 28-06-2011. [Consulta: 13 desembre 2015].
  15. «Discours de Christine Albanel prononcé à l’occasion de la remise des insignes d'Officier dans l’ordre des Arts et des Lettres à Sasha Waltz.» (en francès). Govern Francès Ministeri de Cultura, 27-04-2009. [Consulta: 14 desembre 2015].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sasha Waltz