Setge de Puigcerdà (1654)
Coord.: 41° 84′ 0″ N, 2° 5′ 0″ E / 42.40000°N,2.08333°E Coordenades: minuts de latitud >= 60
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
L'exèrcit francès posà setge a Puigcerdà el 13 d'octubre de 1654. La plaça capitulà, finalment el 21 d'octubre del mateix any. Durant el setge, la vila de Girona armà una companyia per socórrer Puigcerdà. Barcelona també alçà un terç de 500 homes, amb el mestre de camp Josep Galceran de Pinós, per anar en socors de la vila.
Un cop ocuparen Puigcerdà, els francesos es dirigiren a Vic.
Formació dels bàndols
L'exèrcit francès estava format per:
- Els regiments d'infanteria d'Aubeterre, Xampanya, Normandia, i d'altres
- Eel regiment de cavalleria del duc de Candale
- 6 companyies de gendarmes
- Els miquelets de França
La guarnició de la plaça, comandada per Pedro de Valenzuela, estava formada per les forces següents:
- Companyia de cavalls d'Alfonso de Villars
- Tomàs de Banyoles terç espanyol (català?)
- Regiment irlandès de Ghirardin, que es passà als francesos en la rendició
- Regiment alemany de Quarenna
- Regiment napolità de Lutani
- Milícies de la conca de Tremp
En total eren 1200 soldats, més oficials reformats. A més a més, hi havia 900 milicians de Puigcerdà.
Bibliografia
- Mémoires de Bussy-Rabutin