Setge de Salses (1503)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de conflicte militarSetge de Salses
Segona Guerra de Nàpols
Setge de Salses (1503) (Catalunya)
Setge de Salses (1503)
Setge de Salses (1503)
Setge de Salses (1503) (Catalunya)
Coord.: 42° 50′ 1″ N, 2° 55′ 11″ E / 42.83361°N,2.91972°E / 42.83361; 2.91972
Tipus setge
Data 16 de setembre
a 19 d'octubre de 1503
Coordenades 42° 50′ 01″ N, 2° 55′ 11″ E / 42.83361111°N,2.91972222°E / 42.83361111; 2.91972222
Lloc Salses
Resultat Victòria espanyola
Bàndols
Reis Catòlics Espanyes Regne de França Regne de França
Comandants en cap
Reis Catòlics Sancho de Castilla
Reis Catòlics Ferran el Catòlic
Reis Catòlics Fadrique Álvarez
Regne de França Jean IV de Rieux
Forces
Guarninció
1.600 infants
duc d'Alba
2.900 de cavalleria
10.000 infants
3.600 cavallers
5.000 infants
Cronologia
Modifica les dades a Wikidata

El setge de Salses de 1503 és una de les batalles de la Segona Guerra de Nàpols.

Antecedents[modifica]

L'any 1500, Lluís XII de França havent signat un acord amb Ferran el Catòlic per a dividir el Regne de Nàpols, va marxar cap al sud des de Milà. El 1502, forces espanyoles i franceses combinades havien pres el control del regne. Desacords sobre el repartiment del regne van portar a una guerra entre Lluís i Ferran. L'any 1503, el rei de frança, vençut a la Batalla de Cerignola va decidir atacar el Rosselló.

El setge[modifica]

El 16 de setembre de 1503, mentre el Castell de Salses estava en construcció,[1] la guarnició d'un miler d'homes manada per Sancho de Castilla, el capità general del Rosselló i la Cerdanya, va resistir el setge de l'exèrcit francès comandat pel mariscal Jean IV de Rieux[2] amb 3.600 cavallers i 15.000 infants amb artilleria que bombardejava constantment la fortalesa[3]

La guarnició assetjada consistia en 600 hombes d'armes, 200 genets, 800 infants i 9 peces d'artilleria.[4] Fadrique Álvarez de Toledo y Enríquez de Quiñones, el duc d'Alba comandant 1.400 soldats de cavalleria pesant, 1.500 de cavalleria i 10.000 infants, va atacar el camp francès des de Ribesaltes i Clairà.

Ferran el Catòlic va organitzar un gran exèrcit de socors,[4] i el 19 d'octubre, quan el mariscal de Rieux va saber que els espanyols ja estaven a Perpinyà i anaven al seu encontre, va aixecar el setge i retirar creuant la frontera[3] i prenent peces d'artillera. La persecució va arribar fins a la muralla de Narbona, on es va refugiar de Rieux, mentre l'estol francès patia els efectes d'una tempesta al Golf de Lleó i s'havia de refugiar a Marsella.

Conseqüències[modifica]

Lluís XII de França va firmar el novembre de 1503 un armistici per les operacions a la península Ibèrica i França, però no les operacions al regne de Nàpols, que va quedar finalment en mans de Ferran el Catòlic després de la victòria de Gonzalo Fernández de Córdoba, el Gran Capità a la Batalla de Garigliano.[5]

Referències[modifica]

  1. Ingenieros del Rey
  2. Salsesportadelspaisoscatalans.com,
  3. 3,0 3,1 Suarez Fernández, Luís. Los Trastamara y la unidad española: 1369-1517 (en castellà). Rialp. ISBN 978-84-321-2100-5. 
  4. 4,0 4,1 Jover Zamora, José María. Historia de España (en castellà). Espasa-Calpe, 1969, p. 600. 
  5. Keegan, John. Who's Who in Military History: From 1453 to the Present Day (en anglès). Routledge, 1996, p. 63. ISBN 9780415127226. 

Bibliografia[modifica]

  • (castellà) José Luis Arcón, Juan Francisco Pardo Molero i Luis Pablo Martínez, Asitio del castillo de Salça: el mural del Molí dels Frares y los sitios de Salses (1503-1639) ISBN 84-606-2944-9