Sext Juli Africà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Per a altres significats, vegeu «Africà».
Infotaula de personaSext Juli Africà
Biografia
Naixement c. 160
Jerusalem
Mort c. 240 (Gregorià) (79/80 anys)
Grup ètnic Grecs
Activitat
Ocupació Escriptor, historiador i filòsof
Període Imperi Romà
Modifica les dades a Wikidata

Sext Juli Africà (en llatí Sextus Julius Africanus) era un escriptor romà del segle III i de religió cristiana, probablement nadiu de Líbia, ja que Suides l'anomena Africà Ἀφρικανός encara que va viure la major part de la seva vida a Emmaus (Palestina) on segons alguns, per exemple Jeroni d'Estridó, hi va néixer. Quant la ciutat d'Emmaus va ser destruïda pel foc el van enviar davant de l'emperador Elagàbal per demanar la seva restauració. Aconseguida la petició, la nova ciutat es va dir Nicòpolis (221). Després Africanus va anar a Alexandria per escoltar al filòsof Heraclas, que més endavant seria bisbe de la ciutat. Els autors sirians posteriors afirmen que Sext Juli també va ser bisbe, i va ser un dels més coneguts entre els primers autors cristians. Sòcrates Escolàstic diu que tenia una autoritat semblant a la d'Orígenes i Climent d'Alexandria, i per una carta seva sobre la història de Susanna dirigida a Orígenes, sembla que coneixia l'hebreu.

Obra[modifica]

Resten alguns escrits, entre ells una carta sobre la genealogia de Jesús. Hi ha una obra atribuïda a Sext Juli titulada Κεστοί (corretges brodades), en referència al conegut κεστός d'Afrodita. Hi ha dubtes sobre si en va ser l'autor, però ja des d'antic aquesta obra se li va atribuir. Suides menciona que estava composat per un total de 24 llibres però Foci (Photius) diu que n'eren 14 i Jordi Sincel·le (Syncellus) parla de 9. Es diu que tractava d'una gran varietat de temes, de medicina, agricultura, història natural, art de la guerra i altres, i sembla que era una mena de recull de les diverses lectures de l'autor. Sembla ser el mateix Sext Juli Africà, escriptor de veterinària romà, d'època incerta, que va deixar una obra sobre temes mèdics, publicad en traducció llatina el 1530 i després en grec el 1537.

L'obra més important de Sext Juli va ser un Cronicó en cinc llibres (πεντάβιβλιον χρονολογικόν), que s'inicia a la creació del món, l'any 5500 aC segons els seus càlculs, fins a l'època d'Elàgabal, el 221. Aquesta obra s'ha perdut, però Eusebi de Cesarea en va extreure moltes parts i les va incorporar a la seva Chronographia. Altres fragments els van recollir Jordi Sincel·le i Jordi Cedrè.

Sext Juli copià de Manetó, adaptant-lo a la seva mentalitat cristiana, redactant amb afany apologètic mes que d'historiador.[1]

Thal·lus[modifica]

Explica en la seva obra que, segons Thal·lus hi hagué un eclipsi de sol l'any 29 dC., i que aquest eclipsi hauria de ser identificat amb la foscor que cobrí la terra ran l'agonia de Jesús a la creu (vegeu Lluc 23,44-45). De l'anomenat Thal·lus només sabem que era un autor grec o samarità de la segona meitat del segle i i que va escriure una història universal en tres volums. Juli refusa l'explicació i interpreta la foscor, com un prodigi sobrenatural. Així doncs Thal·lus, historiador del segle i, descriu els fenòmens còsmics que envoltaren la mort de Jesús com fets naturals.[2]

Referències[modifica]

  1. [1] a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 56
  2. Puig i Tàrrecc, Armand. Jesús: un perfil biogràfic. Barcelona: Proa, 2004, p. 63. ISBN 8484374882.