Shipibo-conibo

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de grup humàShipibo-conibo
Shipibo ladies.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total30.000 Modifica el valor a Wikidata
Llenguashipibo Modifica el valor a Wikidata
Religióanimisme Modifica el valor a Wikidata
Geografia
EstatPerú Modifica el valor a Wikidata

Els shipibo-conibos són els membres d'un grup ètnic de la vall del riu Ucayali, a la selva baixa de l'Amazònia peruana.[1][2][3]

Geografia[modifica]

Els Shipibo-conibo viuen entre 6 i 10 graus de latitud sud; de tal manera, la seva forma de vida està adaptada a les altes temperatures i a un clima marcat per pluges. Per facilitar el transport en un medi ambient caracteritzat per rius i llacunes, els Shipibo-conibo s'han acostumat a moure en canoes. Tradicionalment, els Shipibo habitaven a la part nord del riu Ucayali i els Conibo al sud, però avui es considera com un sol poble.[1]

Història[modifica]

Els primers assentaments trobats a l'Amazònia es prolonguen fins a l'any 2000 AC. Els arqueòlegs han pogut establir una seqüència dels assentaments a les diferents valls de la zona, incloent la del riu Ucayali. Una de les seqüències més importants va ser format per l'arqueòleg D. Lathrop i els seus estudiants; segons Lathrop, la cultura Cumnacaya, que forma part de la fase major Yarinacocha (500-1000 D.C) ja es podia considerar com a representant dels pano, avantpassats dels shipibo-conibo.[4]

Durant l'època prehispànica, la vida dels shipibo, conibo i setebo es marcava per les guerres intertribals, un fenomen que va contribuir a la fusió d'aquests tres pobles. Va ser durant la fase Caimito (1000-1500 DC) quan els setebo es van integrar amb els shipibo de la mateixa manera que més tard passaria amb els conibo.[4]

Al segle xvi van arribar els primers missioners franciscans a la vall del riu Ucayali i es va començar el procés de colonització en forma d'apropiació de les terres indígenes per suportar els nous assentaments de població. Els Shipibo-conibo van representar una forta resistència i es produïa conflictes armats entre els indígenes i els espanyols. La ocupació es fomentava entre els anys 1800 i 1899 amb la indústria moderna i capitalisme global. A partir del segle XX els Shipibo-conibo han fet front al procés d'aculturació des de les formes més pacifiques.[4]

Kené[modifica]

Kené serveix per anomenar els dissenys geomètrics i els colors que es visualitzen durant el ritual del consum d'ayahuasca. És típic de la societat shipibo-conibo, un poble que viu a la conca del riu Ucayali, a l'Amazonia peruana. Està declarat Patrimoni Cultural del Perú des d'abril del 2008.[5]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 Morin, Francoise. «Shipibo-conibo». A: Fernando Santos; Frederika Barclay. Guía Etnográfica de la Alta Amazonia. III. Smithsonian Tropical Research Institute: Abya-Yala, 1998. 
  2. Eakin, Lucile «People of the Ucayali: The Shipibo and Conibo of Peru». International Museum of Cultures Publication, 1986, pàg. 62.
  3. «The Shipibo-Conibo Amazon Forest People at the Dawn of the 21st Century». Arxivat 2016-02-23 a Wayback Machine.
  4. 4,0 4,1 4,2 Cárdenas Timoteo, Clara. Los Unaya y su mundo. Instituto Indigenista Peruano, 1989. 
  5. Belaunde, Luisa Elvira. «Diseños materiales e inmateriales: la patrimonialización del kené shipibo-konibo y de la ayahuasca en el Perú» (en castellà). Mundo Amazonico. Universidad Nacional de Colombia, 01-01-2012. [Consulta: 7 desembre 2020].

Enllaços externs[modifica]