Vés al contingut

Sigrid Hjertén

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSigrid Hjertén

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement27 octubre 1885 Modifica el valor a Wikidata
Parròquia de Sundvall (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 març 1948 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Parròquia de Saltsjöbaden (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Skogsö Modifica el valor a Wikidata
FormacióAcadèmia Matisse
Konstfack Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPintura i educació artística Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Estocolm Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintora, professora d'art, artista tèxtil, artista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1915 Modifica el valor a Wikidata - 1948 Modifica el valor a Wikidata
MovimentExpressionisme Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeIsaac Grünewald (1911–1937) Modifica el valor a Wikidata
FillsIván Grünewald Modifica el valor a Wikidata
GermansGustaf Hjertén Modifica el valor a Wikidata

Sigrid Hjertén (Sundsvall, 27 d'octubre de 1885Estocolm, 24 de març de 1948) va ser una pintora sueca, adscrita a l'expressionisme.[1]

Va estudiar artesania i disseny a Estocolm, i va graduar-se com a professora de dibuix. Va passar un temps a París, on va conèixer les obres de Matisse i Cézanne, cosa que es demostra en la utilització que fa del color en contrast amb uns contorns molt simplificats, esforçant-se per trobar les formes i els colors que puguin transmetre les seves emocions.[1]

El 1912 va exposar les seves obres per primera vegada en una mostra col·lectiva a Estocolm, participant des de llavors en nombroses exposicions tant a Suècia com a l'estranger. En la seva obra va descriure el paper que exercia com a artista, dona i mare, diferents identitats en mons diferents. Entre 1920 i 1932 va residir a París, i allà va començar a manifestar-se l'esquizofrènia que patia, la qual es va deixar veure en la seva obra, amb colors més foscos i composicions tibants, reflectint el seu sentiment d'angoixa i abandó. El 1938 va tornar al seu país, on va viure hospitalitzada. Per a tractar-li l'esquizofrènia, se li va practicar una lobotomia el 1948, però va morir per complicacions d'aquest procediment quirúrgic.[1][2]

Vista de Slussen, 1919, de Sigrid Hjerten. Nationalmuseum, Stockholm

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Mujeres Pintoras: La expresionista sueca Sigrid Hjertén». Trianarts, 01-04-2022. [Consulta: 16 gener 2023].
  2. Gonnard, Catherine. «Sigrid Hjertén» (en francès). Aware Women Artists. [Consulta: 16 gener 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Sigrid Hjertén, Annika Gunnarsson, en Moderna museet - boken, ed. Cecilia Widenheim et al., Estocolm: Moderna museet, 2004 ISBN 9171007245
  • Katarina Borgh Bertorp, Sigrid Hjertén: l'hértière de Matisse du Grand Nord: heir of Matisse from the Far North, París: Centre Culturel Suédois, 1997
  • Anita Goldman, I själen alltid ren: Om Sigrid Hjertén, Estocolm : Natur och kultur, 1995, ISBN 91-27-05485-3