Silk Stockings

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Silk Stockings
Cyd Charisse in Silk Stockings trailer.jpg
Cyd Charisse
Fitxa tècnica
Direcció Rouben Mamoulian
Protagonistes Fred Astaire
Cyd Charisse
Direcció artística Randall Duell
William A. Horning
Producció Arthur Freed
Disseny de producció Cedric Gibbons
Guió Leonard Gershe i Leonard Spigelgass, adaptació lliure de la novel·la Ninotchka de Melchior Lengyel i del llibret de la comèdia musical original Silk Stockings de George S. Kaufman, Leueen McGrath i Abe Burrows
Música Cole Porter
Fotografia Robert J. Bronner
Muntatge Harold F. Kress
Vestuari Helen Rose
Productora Arthur Freed Production i Metro-Goldwyn-Mayer
Distribuïdora Metro-Goldwyn-Mayer
Dades i xifres
País Estats Units
Data d'estrena 1958
Durada 117 min
Idioma original anglès
Color color
Pressupost 1.853.463 dòlars
Temàtica
Gènere musical
Lloc de la narració París
Més informació
IMDB Fitxa 6.9/10 stars
AlloCiné Fitxa
All Movie Fitxa
TCM Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Silk Stockings és una pel·lícula musical americana de Rouben Mamoulian, estrenada el 1957.

Argument[modifica | modifica el codi]

Després del fracàs de tres agents soviètics maldestres en una operació de repatriació d'un compositor, Ninotchka, una agent molt eficaç, és enviada a París per tal d'aconseguir-ho allà on els seus companys han fracassat. Comença per fer el procés d'un Occident decadent abans de caure sota l'encant d'un productor de cinema que, tant sí com no, l'entestarà a revisar el seu judici...[1]

Repartiment[modifica | modifica el codi]

Al voltant de la pel·lícula[modifica | modifica el codi]

  • Silk Stockings és un remake de la penúltima pel·lícula de Greta Garbo, Ninotchka. És també una de les últimes pel·lícules de Fred Astaire i una de les últimes pel·lícules musicals produïdes a Hollywood en els anys 1950.
  • Aquesta pel·lícula presenta de manera molt estereotipada els soviètics i el seu estil de vida. Una escena ensenya una carta que Ninotchka rep: tota la carta és censurada excepte l'encapçalament i la signatura. Una altra escena és un diàleg entre Ninotchka i Steve Canfield: «Però Mr. Canfield, no el posa trist ser en una societat en què la gent és explotada?» -«No, formo part dels que exploten», seguida de somriures intercanviats.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Silk Stockings». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema