Simfonia núm. 2 (Gerhard)

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de composicióSimfonia núm. 2
Forma musicalsimfonia Modifica el valor a Wikidata
CompositorRobert Gerhard i Ottenwaelder Modifica el valor a Wikidata
Durada31'
InstrumentacióViolins, violes, violoncels, contrabaixos, 2 piccolos, 2 flautes, 3 oboès, corn anglès, 2 clarinets, clarinet baix, 3 fagots, contrafagot, 4 trompes, 4 trompetes, 4 trombons, tuba, acordió, arpa, piano i percussió.
Estrena
Estrena28 octubre 1959 Modifica el valor a Wikidata
EscenariRoyal Festival Hall Modifica el valor a Wikidata
IntèrpretOrquestra Simfònica de la BBC Modifica el valor a Wikidata
Moviments
1. Poco sostenuto 2. Lento
Figura 1. Aquí podem veure les notes de la sèrie dodecafònica que Gerhard introdueix al principi de la simfonia, amb els instruments que intervenen i la duració (en corxeres) de cada nota dins la serie.[1]
Figura 2. En aquesta imatge podem veure l'organització que crea Gerhard de les transposicions, referents a la sèrie dodecafònica, que apareixen al llarg de l'obra.[1]
Figura 3. En aquesta imatge podem observar l'aparició de les transposicions de la sèrie al llarg de la simfonia

La Simfonia núm. 2 de Robert Gerhard, és una simfonia escrita pel compositor català entre els anys 1957-1959, encarregada per la BBC i dedicada a la memòria del mecenes català Rafael Patxot i Jubert. Es va interpretar per primera vegada el 28 d'octubre de 1959 al Royal Festivall Hall amb l'Orquestra Simfònica de la BBC sota la direcció de Rudolf Schwarz.[2] Posteriorment, l'any 1967, Gerhard va revisar la simfonia i va posar-li el nom de Metamorfosi. El 1997 la mateixa Orquestra Simfònica de la BBC, sota la direcció de Matthias Bamert, la va enregistrar per primer cop.[3]

Context[modifica]

Abans de compondre la simfonia, Robert Gerhard havia escrit música escènica, com ara el ballet Pandora o l'òpera La Propietària, música instrumental, Nonet, i música orquestral, com el Concert per a Violí i Orquestra o la Simfonia núm. 1, obres en les quals el compositor intentava reunir musicalment la tradició musical catalana i els nous corrents musicals centreeuropeus influïts per la figura del seu mestre Arnold Schönberg.

Moviments[modifica]

La Simfonia núm. 2 compta amb un sol moviment, organitzat en dues parts: Poco sostenuto - Alegro assai (13') i Lento - Comodamente - Molto vivace (18')

Instrumentació[modifica]

Simfonia Núm. 2 - Robert Grerhard
Vent fusta Vent metall Altres instruments de vent Percussió Corda Corda percutida

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Sproston, Darren «Serial Structures in Roberto Gerhard's First and Second Symphonies». Tempo, 63, 248, 2009, pàg. 21–34. ISSN: 0040-2982.
  2. ↑ «THE SYMPHONIES OF ROBERTO GERHARD by Paul Conway». [Consulta: 2 abril 2020].
  3. ↑ «Gerhard: Symphony No. 2 Orchestral & Concertos Chandos». [Consulta: 2 abril 2020].

Enllaços externs[modifica]

  • Simfonia Núm. 2 de Robert Gerhard interpretada per la BBC Symphony Orchestra sota la direcció de Mathias Bamert a Spotify.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Simfonia_núm._2_(Gerhard)&oldid=31673369»