Societat del risc

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La societat del risc o societat de risc és una teoria sociològica que analitza els riscos que pren la societat industrial en un context de modernització. El terme fou creat pel sociòleg alemany Ulrich Beck i també anomena al seu llibre, La sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad, que va escriure durant la dècada de 1980.

 Alexey Akindinov's picture "Chernobyl. Last day of Pripyat" (Chernobyl accident on April 26, 1986). 120х180 centimeters, canvas, oil. 2013-2014 years of establishment.
Alexey Akindinov. Chernobyl. Last day of Pripyat. 2013-2014

La societat del risc es crea a partir d'una transformació estructural en la qual els conflictes socials ja no es relacionen amb la distribució de la riquesa, sinó amb la distribució dels riscos, confrontant la modernitat amb les mateixes accions. És la transformació de la societat industrial a la modernització, aclareix Ulrich Beck: en la continuïtat dels processos de modernització més tard o més prompte comencen a superposar-se les situacions i conflictes socials d'una societat "repartidora de riquesa" amb les d'una societat "repartidora de riscos". (Beck, 1998)[1]

L'autor que es va encarregar de reformular aquesta teoria va ser Anthony Giddens, per tal que la població prengui consciència mediambiental. Segons el sociòleg britànic Anthony Giddens, una societat de risc és "una societat cada vegada més preocupada pel futur (i també per la seguretat), cosa que genera la noció de risc" (Giddens, 1999).[2]

Risc[modifica]

S'entenen els riscos no sols com les conseqüències de l'aprofitament de la natura, sinó essencialment com els problemes que deriven del desenvolupament tècnic-econòmic en un període de globalització creixent. (Beck, 1998)[3] En paraules d'Ulrich Beck: "Són riscos de la modernització" (Beck, 1998) [4]. La nova estructuració social comporta una individualització de la desigualtat social. Prenen importància els riscos derivats del desenvolupament: els riscos de caràcter ecològic amb conseqüències socials, polítiques i culturals. (Beck, 1998)[5]

Segons Beck, el risc –entès com a dany futur derivat de decisions presents– no és, en definitiva, alguna cosa nova, exclusiu de la modernitat. Des d'aquest punt de vista (i sols des d'aquest punt de vista), els riscos, efectivament, pareixen haver existit sempre. Per tenir un concepte de risc no n'hi ha prou en diferenciar el risc de tot allò que no es considera risc (cases, finestres, miracles, etc.), sinó que és necessari saber que es troba a l'altre costat de la forma risc. Per una banda, està la distinció "risc / seguretat", aquesta dicotomia constitueix la forma del concepte de risc, ja que la seguretat és l'antònim del risc. Així, tot el que no és segur es considera riscós i viceversa. Per l'altra banda, pot definir-se el risc a partir de la forma "risc / perill". (Galindo, 2015) [6] En paraules de Luhmann, aquesta distinció: "suposa (i així es diferència precisament d'altres distincions) que existeix inseguretat en relació amb danys futurs. Es presenten llavors dos possibilitats. Pot considerar-se que el possible dany és una conseqüència de la decisió és a dir, s'atribueix a la decisió. Aleshores parlem de risc i, precisament, del risc de la decisió. O bé es jutgi que el possible dany és provocat en forma externa, és a dir, se li atribueix a l'entorn. En aquest cas parlem de perill. Per a Luhmann el perill es converteix en risc quan la societat és conscient d'aquest determinat perill i per tant, pot prendre la decisió de tenir possibilitats de patir aquest risc o no. (Luhmann, 2006) [7]

Modernització Reflexiva[modifica]

"Modernització Reflexiva significa la possibilitat d'una (auto) destrucció creativa de tota una època: la de la societat industrial." (Beck, 1997).[8] Reflexiva fa referència al significat d'autoconfrontació, per tant modernització reflexiva significa l'autoconfrontació amb els efectes de la societat del risc que no poden formar part dintre del sistema de la societat industrial.

La modernització reflexiva es basa en tres supòsits: la societat del risc, la individualització com forma social i la reflexió. Aquest terme sorgeix a partir de l'autodestrucció de la societat industrial passant a la postmoderna o de modernització on deixa de banda els efectes de la societat del risc dintre la societat industrial. És en aquest període on l'home s'adona dels riscos i perills i reflexiona i racionalitza de forma coherent sobre les seves accions i on s'esdevé un enfrontament amb els efectes de la modernització. La societat actual s'associa amb la figura de "l'home postmodern", caracteritzat per la instantaneïtat, soledat i la excessivitat i basat amb complir els seus interessos sense tenir en compte els dels plurals, on tenir és més important que ser.

L'Educació en la Societat del Risc[modifica]

El saber, la informació i la capacitat d’utilitzar-la es converteixen, avui en dia, en unes armes molt poderoses pel desenvolupament, tant social, com personal. L’educació, davant d’aquest tipus de societat, ha d’acceptar la missió de potenciar i donar noves habilitats i capacitats que permetin a la persona una anticipació als canvis d’una possible intervenció social, personal o tecnològica. La persona també ha de ser capaç d’aconseguir temps i espai per poder trobar millors solucions davant d’un problema o d’un perill. S’ha de mantenir en un estat d’alerta i ser molt crític amb la societat en la qual intervé.

Luhmann (1996)[9] considera que la noció de progrés i la divisió social pròpia de l'educació moderna van marcar el vincle dels sistemes educatiu i econòmic, ja que l'economia capitalista es va veure forçada a adquirir del sistema educatiu i no de la naturalesa les capacitats humanes necessàries per al treball industrial. A causa d'aquest vincle l'educació i l'economia es regeixen, tant en el nivell quantitatiu com a qualitatiu, per la lògica econòmica pròpiament dita. Aquesta vinculació va enfortir la insuficiència dels models educatius de fonamentació moral, idealista i normativa.

La qüestió decisiva per a l'educació contemporània és comprendre que conseqüències teòriques i pràctiques es deriven que la situació educativa romangui en un estat de dèficit tecnològic, en un context on les demandes socials per l'educació s'incrementen i diversifiquen. El que s'ha d'esclarir, llavors, és quines són les derivacions funcionals del sistema educatiu en el context de la societat postmoderna i postradicional.

Els conflictes inherents a la individualització, la societat del risc i el canvi accelerat i els seus efectes col·laterals latents fa temps van ingressar a les aules. La violència domèstica, la descomposició de la família tradicional, la violència masclista, la legitimació creixent en la nostra cultura de la violència per la violència, l'abandó i l'abús sexual infantil, la diversitat d'arranjaments familiars, la pressió del món del treball, l'avanç vertiginós de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, l'impacte de la globalització als països i sectors socials més pobres i vulnerables, les addiccions, la destrucció de la naturalesa a escala planetària, els perills inherents al canvi climàtic i la creixent inequitat mundial en la distribució de l'ingrés, només per esmentar alguns dels problemes socials més urgents, obliguen a l'educació a replantejar-se des dels seus fonaments, en tant institució clau en el nou context social. Prova d'això són les preocupacions i temàtiques dels últims fòrums i conferències mundials sobre educació, en particular, el Fòrum sobre l'Educació de Dákar (UNESCO, 2000).

L'educació ha de permetre el pensament crític, reflexiu, creatiu i socialment responsable, que faci factible una reorientació de l'economia globalitzada i globalitzant cap a formes menys autodestructives i inequitatives en els nivells personal, social, econòmic, polític i ecològic. Des del punt de vista de la teoria de la modernitat reflexiva, això suposa que l'educació ha de jugar un paper explícit en el procés d'administració de la fase industrial en extinció, en suplir espais d'estabilitat i certitud en un context on imperen la inseguretat i la falta d'equilibri, especialment per a nens, nenes i joves. Superar la visió tecnocràtica de la pedagogia que va imperar al llarg del segle XX sembla ser el principal repte de l'educació en l'era de la modernitat reflexiva. L'educació com a institució del futur haurà d'atendre les necessitats socials de la modernitat reflexiva d'avui: la societat del risc, la individualització com a forma social i, la reflexió i la reflexivitat (Salas Madriz,2006).

Referències[modifica]

  1. Ulrich., Beck,. La sociedad del riesgo : hacia una nueva modernidad. Barcelona: Paidós, 1998, p. 27. ISBN 8449304067. 
  2. Giddens, Anthony «Risk and Responsibility» (en en). The Modern Law Review, 62, 1, 01-01-1999, pàg. 1–10. DOI: 10.1111/1468-2230.00188. ISSN: 1468-2230.
  3. Ulrich., Beck,. La sociedad del riesgo : hacia una nueva modernidad. Barcelona: Paidós, 1998, p. 26. ISBN 8449304067. 
  4. Ulrich., Beck,. La sociedad del riesgo : hacia una nueva modernidad. Barcelona: Paidós, 1998, p. 28. ISBN 8449304067. 
  5. Ulrich., Beck,. La sociedad del riesgo : hacia una nueva modernidad. Barcelona: Paidós, 1998, p. 30. ISBN 8449304067. 
  6. Galindo, Jorge «EL CONCEPTO DE RIESGO EN LAS TEORÍAS DE ULRICH BECK Y NIKLAS LUHMANN» (en en). Acta Sociológica, 67, pàg. 141–164. DOI: 10.1016/j.acso.2015.03.005.
  7. Niklas., Luhmann,. Sociología del riesgo. 3a ed. [México, D.F.]: [Universidad Iberoamericana], [2006.]. ISBN 9789688596289. 
  8. 1944-, Beck, Ulrich,. Modernización reflexiva : política, tradición y estética en el orden social moderno. Madrid: Alianza, 1997. ISBN 8420628794. 
  9. Niklas., Luhmann,. Teoría de la sociedad y pedagogía. 1. ed. Barcelona: Paidós, 1996. ISBN 9788449302169. 

Bibliografia[modifica]

Beck, U. (1998). La sociedad del riesgo: hacia una nueva modernidad (1ªed.). Barcelona, en: Paidós Ibérica.

Giddens, A. (1999). Risk and Responsibility. The Modern Law Review, 62(1), 1-10. doi:10.1111/1468-2230.00188

Galindo, J. (2015, Marzo). El concepto de riesgo en las teorías de ulrich beck y niklas luhmann. Acta sociológica, 67, 141-164. doi:10.1016/j.acso.2015.03.005

Luhmann, N. (2006). Sociología del riesgo (3ªed.). Mexico, D.F., en: Universidad Iberoamericana.

Beck, U., Giddens, A., & Lash, S. (1997). Modernización reflexiva: política, tradición y estética en el orden social moderno. Madrid, en: Alianza.

Salas Madriz, F. (2006). Las teorías de la Modernidad Reflexiva y de los Sistemas Sociales: aportes a la comprensión de las macrotendencias de la educación contemporánea. Revista Educación, 30(2), 83-99.