Sphinx maurorum
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 (Celadilla del Río, Castella i Lleó)  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Sphingidae |
| Tribu | Sphingini |
| Gènere | Sphinx |
| Espècie | Sphinx maurorum (Jordan, 1931) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
El borinot del pi (Sphinx maurorum) és un lepidòpter heteròcer glossat de la família Sphingidae.
Distribució[modifica]
Es distribueix per tota la península Ibèrica, sud de França, Còrsega i les serralades del Rif i els Atles. Ben representada als Països Catalans, però absent a les Illes Balears.
Descripció[modifica]
Imago[modifica]
Envergadura alar d'entre 70 i 80 mm. Per l'aspecte és indistingible de Sphinx pinastri, per separar les dues espècies s'ha de recórrer a l'estudi dels genitals de l'individu, per això durant molt temps va ser considerada una subespècie d'aquesta. Es caracteritza per les seves tonalitats grises que recobreixen el seu cos i ales, amb dues franges negres al tòrax, unes altres horitzontals de més abundants però més petites a l'abdomen, i tres línies negres a les ales anteriors; ales posteriors completament grises. Fímbries dels extrems de les ales ratllades.
Eruga[modifica]
Pot arribar als 80 mm. Pot presentar diverses formes, una de les més comunes una marró clar amb la cua negra quan arriba a l'últim estadi; cap marró amb dos línies verticals negres; la "placa" dura que presenta al tòrax n'és un tret distintiu. Durants els primers estadis és verda amb diverses línies longitudinals blanques amb una cua roja o negra.
Hàbitat[modifica]
Té preferència pels boscos de pins secs. L'eruga s'alimenta generalment de Pinus, especialment de Pinus halepensis i també Pinus pinaster; més rarament de Cedrus i Picea.
Període de vol[modifica]
Normalment dues generacions, la primera al maig/juny i la segona durant l'agost. Depenent de la temporada i la localitat, només una entre el juliol i agost. Es poden trobar alguns imagos a l'abril o al setembre. Hibernació com a pupa en una cambra subterrània.
Costums[modifica]
Cada femella pon uns 100 ous, normalment individualment i més rarament en grups de dos o tres. Pot ser parasitada per taquínids com Drino atropivora. Tot i que és una espècie comuna, és difícil d'observar degut als costums nocturns i la bona cripsis; durant el dia els imagos reposen sobre els troncs de pi i a la nit liben flors de manera similar a la d'un colibrí.
Enllaços externs[modifica]
- Sphingidae of Western Palaearctitc (anglès)
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- El Medi Natural del Bages Arxivat 2014-02-03 a Wayback Machine. (català)
