Sílice pirogènica
La sílice fumada (número CAS 112945-52-5), també coneguda com a sílice pirogènica perquè es produeix mitjançant una flama, consisteix en gotes microscòpiques de sílice amorfa fusionades en partícules secundàries ramificades, en forma de cadena i tridimensionals que després s'aglomeren en partícules terciàries. Les pólvores resultants tenen una densitat a granel extremadament baixa i una gran superfície. La seva estructura tridimensional dona lloc a un comportament tixotròpic que augmenta la viscositat quan s'utilitza com a espessidor o farciment de reforç.[1]
Propietats
[modifica]La sílice fumada té un efecte espessidor molt fort. La mida de les partícules primàries és de 5 a 50 nm. Les partícules no són poroses i tenen una superfície de 50-600 m2 /g. La densitat és de 160-190 kg/m 3 .
Producció
[modifica]
La sílice fumada es fa a partir de la piròlisi a la flama de tetraclorur de silici o de sorra de quars vaporitzada en un arc elèctric a 3000 °C.[2] Els principals productors mundials són Evonik (que el ven amb el nom Aerosil), Cabot Corporation (Cab-O-Sil), Wacker Chemie (HDK), Dow Corning, Heraeus (Zandosil), Tokuyama Corporation (Reolosil), OCI (Konasil), Orisil (Orisil) i Xunyuchem (XYSIL).[3]
Aplicacions
[modifica]La sílice fumada serveix com a espessidor universal i com a agent antiaglomerant (agent de flux lliure) en pols. Igual que el gel de sílice, serveix com a dessecant. S'utilitza en cosmètica per les seves propietats de difusió de la llum. S'utilitza com a abrasiu lleuger, en productes com la pasta de dents. Altres usos inclouen farciment en elastòmer de silicona i ajust de viscositat en pintures, recobriments, tintes d'impressió, adhesius i resines de polièster insaturades.[4]
Problemes de salut
[modifica]La sílice fumada no està catalogada com a carcinògena per OSHA, IARC o NTP. Per raó de la seva finesa i poc gruix, les pólvores de sílice fumada poden passar fàcilment a l'aire, havent-hi un risc d'inhalació, capaç de provocar irritació a les mucoses.
Referències
[modifica]- ↑ Flörke, Otto W.; Graetsch, Heribert A.; Brunk, Fred; Benda, Leopold; Paschen, Siegfried Ullmann's Encyclopedia of Industrial Chemistry, 15-04-2008, pàg. a23_583.pub3. DOI: 10.1002/14356007.a23_583.pub3.
- ↑ Garrett, P.R.. Defoaming. Theory and Industrial applications. USA: CRC Press, 1992, p. 239–240. ISBN 0-8247-8770-6.
- ↑ Fumed Silica Manufacturer Overview
- ↑ «Reade Fumed Silica Powder (SiO2)». Fumed Silica Powder (SiO2). reade.com. [Consulta: 27 gener 2021].