Tàxon Llàtzer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El tàxon Llàtzer és un fenomen de reaparició d'un tàxon o espècie que es creia extinta. Aquest terme s'aplica tant a les espècies animals com a la resta d'organismes. El nom prové del personatge de Llàtzer de Betània, ressuscitat per Jesús segons el Nou Testament de la Bíblia.

El període d'absència ve representat per una manca en els registres fòssils de l'espècie, és a dir, quan solament se n'han identificat proves de vida en períodes antics i en períodes recents, però cap en períodes intermedis. Atès que és extremadament improbable que una espècie pugui reaparèixer després d'haver desaparegut, aquest fenomen es pot explicar pel fet que no es va fossilitzar durant els períodes intermedis, o bé que encara no se n'han trobat fòssils.

Aquest terme s'utilitza en Paleontologia; per extensió, però, es pot aplicar també a espècies considerades actualment com a extintes, és a dir, sense haver-se'n observat individus durant anys o desenes d'anys, però que han estat redescobertes, com ara el Campephilus principalis, el Petaurus gracilis o el Porphyrio hochstetteri. Un dels exemples més coneguts, però, és el celacant, ja que es creia que s'havia extingit fa uns 80 milions d'anys, al Cretaci, però que es va redescobrir el 1938 a la costa oriental de Sud-àfrica.

Tanmateix, els grans organismes de conservació com ara la UICN consideren que aquestes espècies es troben sovint entre les més amenaçades, ja que el nombre d'individus observats és petit o bé es troben en una situació propera a la incapacitat per a renovar les generacions. Tot i això, determinades espècies han pogut viure sense ser observades desenes d'anys, com ara el Potorous gilbertii, que es va creure extint durant 120 anys.

Reaparició de tàxons fòssils[modifica]

Exemplar de celacant
  • Celacant (Latimeria), és un membre d'una subclasse (Actinistia), es creu que es van extingir fa 66 milions anys; se'n va trobar espècimens vius el 1938.
  • Colocolo (Dromiciops gliroides), és un membre d'un clade (Microbiotheria) que es creia que s'havia extingit fa 11 milions d'anys.
  • Eidothea hardeniana (Eidothea hardeniana i E. zoexylocarya), que representa un gènere prèviament conegut només a partir de fòssils de 15 i 20 milions anys, van ser reconeguts el 2000 i 1995, respectivament.
  • Ferreret (Alytes muletensis), descrit a partir de restes fòssils el 1977, els animals que viuen van ser descoberts el 1979.
  • Gracilidris, és un gènere de formigues Dolichoderinae que es creia que s'havia extingit fa 15-20 milions d'anys i va ser trobat al Paraguai, Brasil i Argentina i descrita el 2006.
  • ‘’Metasequoia', és un gènere de conífera, va ser descrita per primera vegada com un fòssil de l'era Mesozoica per Shigeru Miki el 1941, però el 1943 un petit estand va ser descobert a la Xina a Modaoxi per Zhan Wang.
  • Monoplacophora, és una classe de mol·luscs que es creia que s'havia extingit en el període Devonià mitjà (fa c. 380 milions anys) fins que els membres vius van ser descoberts en aigües profundes davant de Costa Rica el 1952.
  • Pècari del Chaco (Catagonus wagneri), conegut només pels fòssils abans del seu descobriment el 1975.[1]
  • Pòssum pigmeu de muntanya (Burramys parvus), és l'únic marsupial que veritablement hiberna d'Austràlia, conegut originalment a partir del registre fòssil i després va descobrir el 1966.
  • Rata de roca laosiana (Laonastes aenigmamus), és un membre d'una família (Diatomyidae) que es creia que s'havia extingit fa 11 milions anys; trobada el 1996
  • Schinderhannes bartelsi, és un membre devonià de la família Anomalocarididae coneguda anteriorment només en els fòssils del Cambrià, fa uns 100 milions d'anys abans.
  • Wollemia, és una espècie coneguda prèviament només de fòssils de 2 a 90 milions d'anys que representa un nou gènere d'Araucariaceae, que va ser descoberta el 1994.

Reaparició de la Llista Vermella d'espècies de la UICN[modifica]

Plantes[modifica]

Ramosmania rodriguesii.

Cultivars[modifica]

Protòstoms[modifica]

Peixos[modifica]

Amfibis[modifica]

Mamífers[modifica]

Gilbert's potoroo.
  • Almiquí cubà (Atopogale cubanus), es pensava que s'havia extingit fins que es va trobar un espècimen viu el 2003.
  • Cangur rata de Gilbert (Potorous gilbertii), mamífer australià extremadament rar presumptament extinta des del segle xix fins al 1994.
  • Cavall del Caspi, es creia que són descendents dels cavalls de Mesopotàmia que es van extingir al segle vii, però va ser redescoberta a la dècada de 1960.
  • Eupetaurus cinereus, coneguda només a partir de pells recollides al Pakistan a finals del segle xix, fins que es van recollir espècimens vius en la dècada de 1990.
  • Langur de Hose (Presbytis hosei canicrus), presumptament extinta el 2010, redescoberta
  • Microtus bavaricus, es creia extinta en la dècada de 1960, però redescoberta el 2000.
  • Mona llanosa de cua groga (Lagothrix flavicauda)
  • Nesoryzomys fernandinae, es pensava extinta el 1996 (vist per última vegada 1980), però es va trobar de nou a finals de 1990.

el 2012.

Rèptils[modifica]

Heosemys depressa.

Aus[modifica]

Referències[modifica]

  1. Naish, Darren. «New, obscure, and nearly extinct rodents of South America, and... when fossils come alive». Tetrapod Zoology, 24-11-2008. Arxivat de l'original el 2008-12-05. [Consulta: 13 desembre 2008].
  2. Miguel Carles-Tolrá, Pablo C. Rodríguez & Julio Verdú (2010). "Thyreophora cynophila (Panzer, 1794): collected in Spain 160 years after it was thought to be extinct (Diptera: Piophilidae: Thyreophorini)". Boletín de la Sociedad Entomológica Aragonesa (S.E.A.) 46: 1–7.
  3. C.A. McGuinness (2004). Xylotoles costatus. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 17 març 2007 (en anglès).
  4. Gehrman, Rare Birds.
  5. Extraordinary Tale of the Bermuda Petrel and the Man Who Brought It Back from Extinction" (Boston: Beacon Press, 2012).
  6. Ghost Bird 2009.