Zyzomys pedunculatus

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaZyzomys pedunculatus
Zyzomys pedunculatus.jpg
Estat
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Chordata
Classe Mammalia
Ordre Rodentia
Família Muridae
Gènere Zyzomys
Espècie Zyzomys pedunculatus
(Waite, 1896)[1]
Distribució
Zyzomys pedunculatus map.svg
Endèmic de Territori del Nord
Modifica dades a Wikidata

Zyzomys pedunculatus és una espècie de rosegador pertanyent a la família dels múrids.[2] Fa entre 108 i 140 mm de llargària total. Pesa entre 70 i 120 g. Els exemplars adults són robusts i amb un pelatge espès de color marró groguenc a la part superior del cos, i de color crema o blanc a la inferior. La cua, gruixuda i peluda, fa la mateixa longitud que el cap i la resta del cos junts.[3][4][5] La mitjana d'una ventrada d'exemplars criats en captivitat és de dos (tot i que, també, n'hi ha informes de quatre) i les femelles són capaces de produir-ne una cada 37-44 dies. Els individus en estat salvatge sembla que crien al juny.[6][7][8] L'alimentació consisteix principalment en llavors d'arbusts, herbes, fulles, esporangis de falgueres i, també, petites quantitats d'insectes.[3][5][9][10] Fa servir una àmplia varietat d'hàbitats des de pastures fins a boscos oberts situats a cims, barrancs, turons i valls, i amb presència de Callitris glaucophylla, Acacia macdonnellensis, Triodia brizoides i Triodia spicata.[3] És un endemisme de la porció àrida del sud del Territori del Nord (Austràlia).[3][11][12][13][14][15] Es creu que és de costums nocturns.[3]

Estat de conservació[modifica]

Hom pensà que s'havia extingit entre 1970 i 1995, però fou redescobert el 1996. I, una altra vegada, es cregué que havia entrat a la llista d'espècies extintes després de la sequera i els greus incendis forestals esdevinguts al seu hàbitat l'any 2002, però quatre exemplars vius foren trobats l'any 2010 al West MacDonnell National Park. Avui dia, hom sap que és present a 14 indrets de la Serralada MacDonnell, a l'oest d'Alice Springs. Tot i així, la seva supervivència es veu amenaçada pel canvi climàtic, la seva baixa densitat, la fragmentació de les seves poblacions, l'expansió de plantes exòtiques, la depredació per part de raboses i dingos, la degradació del seu hàbitat a causa del pasturatge dels herbívors salvatges (com ara, cavalls) i l'aparició de noves malalties. [16][3] [17][18][19][20]

Referències[modifica]

  1. uBio (anglès)
  2. The Taxonomicon (anglès)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 Animal Info - Endangered Animals (anglès)
  4. Strahan, R., Ed., 1995. Mammals of Australia. Smithsonian Inst. Press. Washington DC.
  5. 5,0 5,1 Encyclopedia of Life (anglès)
  6. AustralianFauna.com (anglès)
  7. Nano, T., 2008. Central Rock-rat, Zyzomys pedunculatus. A: S. Van Dyck i R. Strahan (eds), The mammals of Australia. Tercera edició, pàg. 658-660. Reed New Holland, Sydney, Austràlia.
  8. Breeding and maintenance of the Central rock-rat Zyzomys pedunculatus at Perth Zoo (anglès)
  9. Nano, T.J, C.M Smith i E. Jefferys, (2003). Investigation into the diet of the central rock-rat (Zyzomys pedunculatus). Wildlife Research. 30:513-518.
  10. Investigation into the diet of the central rock-rat (Zyzomys pedunculatus) (anglès)
  11. Baynes, A. & B. Jones, (1993). The mammals of Cape Range peninsula, north-western Australia. Records of the Western Australian Museum Supplement. Núm. 45. Pàg. 207-225.
  12. Baynes, A. & R.F. Baird, (1992). The original mammal fauna and some information on the original bird fauna of Uluru National Park, Northern Territory. Rangeland Journal. 14:92-106.
  13. Cole, J.R. & J.C.Z. Woinarski, (2000). Rodents of the arid Northern Territory: conservation status and distribution. Wildlife Research. 27:437-449.
  14. Strahan, R., ed., (1998). The Mammals of Australia. Segona edició. Sydney, Nova Gal·les del Sud: Australian Museum and Reed New Holland.
  15. Wurst, D., (1990). Report on the survey for the Central Rock-rat, Zyzomys pedunculatus in the Alice Springs region. Project (Endangered Species Program (Australia)). 6. Darwin: Conservation Commission of the Northern Territory.
  16. Scientist discover rock rat in central Australia (anglès)
  17. Cole, J., 2000. Recovery Plan for the Central Rock-Rat (Zyzomys pedunculatus). Central Rock-rat Recovery Team, Parks and Wildlife Commission of the Northern Territory, Austràlia
  18. UICN (anglès)
  19. Burbidge, A., (1997). Antina (Zyzomys pedunculatus). Interim recovery plan. 1996 to 1998. Western Australian Wildlife Management Program 29, 1997:. Page(s) i-viii1-11.
  20. Lee, A.K., (1995). The Action Plan for Australian Rodents. Canberra: Australian Nature Conservation Agency, Endangered Species Program.

Bibliografia[modifica]

  • Burton & Pearson, 1987, Rare Mammals of the World. Stephen Greene Press, Lexington, MA, Estats Units.
  • Groombridge, B. (ed.), 1994 IUCN Red List of Threatened Animals. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, Gland, Suïssa.
  • IUCN Conservation Monitoring Centre, 1986. 1986 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • UICN, 1990 IUCN Red List of Threatened Animals. UICN, Gland, Suïssa i Cambridge, la Gran Bretanya.
  • Lidicker, W.Z. Jr., Ed., 1989. Rodents - A World Survey of Species of Conservation Concern. IUCN/SSC, Gland, Suïssa.
  • Nowak, R.M. (ed.), 1999. Walkers Mammals of the World. Sisena edició. The Johns Hopkins University Press, Baltimore i Londres.
  • Oryx, 1997. Rock rats trapped. Oryx 31:108.
  • Richard Weigl, (2005). Longevity of Mammals in Captivity; from the Living Collections of the World. Kleine Senckenberg-Reihe 48: Stuttgart.
  • Thornback, J. i Jenkins, M., 1982. The IUCN Mammal Red Data Book. Part 1: Threatened mammalian taxa of the Americas and the Australasian zoogeographic region (excluding Cetacea). UICN, Gland, Suïssa.
  • Wilson, Don E. i DeeAnn M. Reeder, eds., 1993. Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. 2a edició. Smithsonian Institution Press. Washington DC. xviii + 1207. ISBN 1-56098-217-9.
  • Wurst, D., (1995). Search for the central rock-rat. Australian Natural History, Autumn 1995. 24(12): 38-45.


Enllaços externs[modifica]