Talcusita
 Talcusita | |
|---|---|
| Fórmula química | Tl₂Cu₃FeS₄ |
| Epònim | composició química, coure, sofre i tal·li  |
| Localitat tipus | mina Mayak, dipòsit de coure i níquel de Talnakh, Norilsk, Altiplà de Putorana, Península de Taimir, Taimíria, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BD.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BD.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/F.04 |
| Dana | 2.5.5.1 |
| Heys | 3.5.16 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 3,88Å; c = 13,25Å |
| Color | gris |
| Duresa | 2,5 a 3 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Diafanitat | opaca |
| Impureses comunes | K, Pb, Cr, Sb, As |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1975-023 |
| Any d'aprovació | 1975 |
| Símbol | Thl |
| Referències | [1] |
La talcusita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la bukovita. Rep el seu nom de la seva composició química: tal·li i coure.
Característiques[modifica]
La talcusita és un sulfur de fórmula química Tl₂Cu₃FeS₄, que va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1975. Cristal·litza en el sistema tetragonal. Es troba en forma de cristalls aplanats, d'aproximadament 1 mm; més comunament com a grans.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3. Va ser descoberta l'any 1975 a la mina Mayak, al dipòsit de coure i níquel de Talnakh, a Norilsk (Taimíria, Rússia).
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la talcusita pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Hg, Tl» juntament amb els següents minerals: imiterita, gortdrumita, balcanita, danielsita, donharrisita, carlinita, bukovita, murunskita, rohaïta, calcotal·lita, sabatierita, crookesita i brodtkorbita.
Referències[modifica]
- ↑ «Thalcusite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 febrer 2016].
- ↑ «Thalcusite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 24 febrer 2016].