Vés al contingut

Imiterita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralImiterita

Cristall d'imiterita de la mina Imiter, Boumalne-Dadès, Província d'Ouarzazate, Souss-Massa-Draâ, Marroc
Fórmula químicaAg₂HgS₂
Epònimmina d'Imiter Modifica el valor a Wikidata
Nom IUPACdisulfur de diargent i mercuri
Localitat tipusmina d'Imiter Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.BD.05
Nickel-Strunz 9a ed.2.BD.05 Modifica el valor a Wikidata
Dana2.5.8.1
Heys3.5.4
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Estructura cristal·linaa = 4.03Å, b = 8Å, c = 6.58Å, β = 107.12°
Colorgris pal·lid, gris acer; negre
Duresa2,5 a 3
Lluïssormetàl·lica brillant
Diafanitatopaca
Densitat7,846 g/cm³
Birefringènciaalta
Pleocroismeblau a rosat
Més informació
Estatus IMAmineral reanomenat (Rn) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1983-038 Modifica el valor a Wikidata
SímbolImi Modifica el valor a Wikidata
Referències[1][2]

La imiterita[3] és un mineral de la classe dels sulfurs. El seu nom fa referència a la mina Imiter, a les muntanyes Anti-Atles, Província d'Ouarzazate, Regió de Souss-Massa-Draâ, Marroc, on fou descoberta l'any 1985. Fou descrita per J J Gillou, J Monthel, P Picot, F Pillard, J Protas i J C Samama el 1985.[1]

Característiques

[modifica]

La imiterita és un mineral d'argent, mercuri i sofre. Químicament és un sulfur doble d'argent i mercuri (II), de fórmula Ag₂HgS₂ i de color gris pàl·lid o gris acer, tot i que també pot ser negre completament. La seva densitat és de 7,846 g/cm³, i cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 2,5 i 3.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la imiterita pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Hg, Tl» juntament amb els següents minerals: gortdrumita, balcanita, danielsita, donharrisita, carlinita, bukovita, murunskita, talcusita, rohaïta, calcotal·lita, sabatierita, crookesita i brodtkorbita.

Formació i jaciments

[modifica]

S'ha trobat imiterita principalment en els dipòsits de pirita de la mina Imiter, al Marroc, associada a calcopirita, esfalerita, acantita, polibasita, galena i arsenopirita, i en uns dipòsits als filons hidrotermals de Ramsbeck, Alemanya, juntament amb acantita, pirita, marcassita, polibasita i calcita.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Imiterite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 4 abril 2012]. 
  2. «Imiterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 22 agost 2014].
  3. Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 4 abril 2012].