Sabatierita
 Sabatierita | |
|---|---|
| Fórmula química | Cu₆TlSe₄ |
| Epònim | Germain Sabatier  |
| Localitat tipus | mina Bukov, dipòsit de Rožná, Žďár nad Sázavou, Vysočina, Moràvia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.BD.45 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.BD.45 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.03 |
| Dana | 2.4.12.2 |
| Heys | 3.5.13 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Duresa | 2,5 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1976-043 |
| Any d'aprovació | 1976 |
| Símbol | Sab |
| Referències | [1] |
La sabatierita és un mineral de la classe dels sulfurs que pertany al grup de la bukovita. Rep el seu nom del mineralogista francès Germain Sabatier (1923).
Característiques[modifica]
La sabatierita és un sulfur, un selenur de coure i tal·li de fórmula química Cu₆TlSe₄. Va ser aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional com a espècie vàlida l'any 1976. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. Es troba en forma d'agregats policristal·lins radiats, de fins a 0,05 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la sabatierita pertany a «02.BD: Sulfurs metàl·lics, M:S > 1:1 (principalment 2:1), amb Hg, Tl» juntament amb els següents minerals: imiterita, gortdrumita, balcanita, danielsita, donharrisita, carlinita, bukovita, murunskita, talcusita, rohaïta, calcotal·lita, crookesita i brodtkorbita.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en filons de calcita, associada a altres minerals com: crookesita, berzelianita, umangita o bukovita.[2] Va ser descoberta l'any 1976 a la mina Bukov, al dipòsit de Rožná, a Žďár nad Sázavou (Vysočina, República Txeca). També se n'ha trobat a Valdemarsvik (Suècia) i a dues localitats alemanyes: Zorge i Lerbach, ambdues a Harz, a la Baixa Saxònia.
Referències[modifica]
- ↑ «Sabatierite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 28 febrer 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Sabatierite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 28 febrer 2016].