Tema de Viquipèdia:La taverna/Propostes
Bromes a part, el ChatGPT és molt útil per escriure textos que semblin correctes, però no tant per escriure textos que efectivament ho siguin. Si no coneixem el tema en profunditat, és molt probable que el ChatGPT ens «coli» errors garrafals. Si el coneixem en profunditat, no tenim cap necessitat de recórrer al ChatGPT per escriure l'article. Així doncs, com a regla general no faria servir el ChatGPT per redactar entrades de la Viquipèdia.
Totalment d'acord. Quan se li demana informació raonada respon amb generalitats sovint repetidament amb dues frases canviades de forma.
A mi m'ha servit per preguntar per una informació que no trobava de cap altra forma (ex.: un model de càmera fotogràfica que als buscadors només retornaven WD com resultat) i amb la resposta del xat he obtingut altres dades com el fabricant o l'any que m'han permès seguir cercant per la via tradicional. Però l'aprofitament del text directe, en el millor dels casos és un bla, bla, bla.
Té la virtut de corregir ràpidament els seus errors. Em va donar un nom erroni quan li vaig preguntar per l'epònim d'un símbol de física. A continuació li vaig dir "segur?. Pensava que era d'un altre físic". Ràpidament, va respondre corregint-lo i donant-me explicacions del segon i correcta persona. Però, com diu en Lepti, si no ho hagués sabut, me l'hauria colat.
També vull fer un experiment que, si funciona, potser ens facilita la vida en un altre tema. ... Salut !
Ara mateix el ChatGPT no ho fa pas millor que un alumne a mitja escolarització obligatòria, que és com hem accedit molts viquipedistes a aquest projecte. A banda de l'aspecte bibliogràfic. Per tant, molt d'acord amb l'anàlisi de tots dos.
Això no vol dir que cregui que anem tard pel que fa a la incorporció de nova IA en l’ORES o en avisar de quines mancances bàsiques podria tenir un article a partir d'equacions concreted (basats en paràmetres quantitatius del text) o de qualitat/neutralitat del text. Amb en @Forat Negre ens ho mirarem els propers mesos per mirar de tenir quelcom millor que l'índex de qualitat que tenen per a cada article en èuscar.
Partint de la base de que una IA mai pot ser autopatrullada -tret que faci edicions menors-, sí que m'agradaria poder comptar amb una per omplir text basant-se en dades que ja tenim a Wikidata.
Per exemple, a José Sarney, esborrany amb una vintena de paraules, una IA podria afegir sense gaire risc que va formar-se a tal universitat, que va ser senador, vicepresident i president del Brasil en tals dates, succeït per no sé qui, que militava en el partit X... I, idealment, que prioritzi propietats referenciades.
Això ja es podria fer amb una versió més extensa de l'{{IniciBio}}, no, @Cataleirxs:? Em sona que a Wiki IT ja tenen alguna cosa així, però ara no et sabria donar un exemple d'article.
Com a concepte, sí = formar text amb dades de WD. Però requeriria un pas addicional = "inventiva" a l'hora de redactar el text. Si p.ex. algú té 5 càrrecs públic (regidor, conseller, president del seu partit, 2 ministeris), que no repeteixi 5 cops la mateixa estructura gramatical, si no que vagi variant per fer-ne més amena la lectura, com quan ho redacta un humà.
Filant més prim, la IA també hauria de saber trobar en quin punt de l'article afegir cada cosa.
Això és una versió (millorada o no) del Reasonator https://reasonator.toolforge.org/?q=Q42. No és que m'agradi la idea però a més li veig una limitació pràctica, que és que un item que tingui moltes dades a Wikidata segurament també tindrà articles en altres viquipèdies i és difícil que un text generat automàticament a partir de les dades sigui millor que una traducció automàtica d'un dels articles.
Si alguna de les dues coses és millor que no tenir l'article és un tema debatible on ja sé que estic en minoria.
Pere, per això he triat d'exemple una personalitat rellevant. El mateix valdria pels articles de rierols, masies, etc, però que com no tenen una bibliografia "narrada" (només trobem dades estructurades), jo també prefereixo deixar-los sense article.
Sobre IAs en general, no pas de redacció de text, m'encantaria que hi hagués una que fes:
- Trobi un item a WD amb una Q sense referències. P.ex.: ítem "fulanito", P="format a", Q="UAB".
- Cerqui en totes les versions idiomàtiques si l'article inclou text similar (p.ex. "se graduó en la UAB", "va estudiar a la UAB", "formou-se na UAB", diferents sinònims i idiomes) i si té plantada una ref a prop.
- Llegeixi la ref i comprovi que realment diu allò mateix.
- Si és correcta, afegeixi la ref a WD.
- Tornar al pas dos i afegir aquesta referència en les versions idiomàtiques que no en tinguin.
El problema de 3 i 4 és quan la referència és un llibre, que caldria crear també l'element de l'obra. Segons quines refs són farragoses d'afegir. I després a cada wiki local caldria que l'IA entengués bé els paràmetres de ref-llibre o ref-publicació. Tant la WMF com Worldcat són a anys llum d'això. Però la idea és interessant, sí.
@Xavier Dengra, no entenc a què et refereixes en la primera frase, amb això de crear l'element de l'obra.
Per posar un llibre com a referència a Wikidata cal crear un element de Wikidata sobre el llibre. Per exemple, Ponts de la Província de Barcelona. Comunicacions i paisatge (Q110524011) que vaig crear per fer-lo servir de referència en elements com Pont de la Farga Vella (Q21478913).
Amb webs és més simple perquè si convé passem amb URL de la referència (P854), però no sé que existeixi una propietat "ISBN de la referència".
Sí que existeix. Qualsevol dels identificadors que tingui l'item es pot fer servir com a qualificador. Si, a més a més, aquest identificador esta vinculat a una URL, l'enllaç es queda com a referència. Ex.: https://www.wikidata.org/wiki/Q87740715#P140
Ah, entenc. Gràcies.
De tota manera @Pere prlpz, si el llibre té ISBN, vol dir que té link a Worldcat, no? Llavors, ja valdria com a "URL de la referència". En aquest cas: https://www.worldcat.org/title/804183119?oclcNum=804183119
Tècnicament, aquesta opció no és la correcta. Perquè en aquest enllaç no hi ha la justificació, sinó simplement una indexació del llibre. És tan invàlida com si enllaces l'Aladí (cercador bibliogràfic) de la Diputació de Barcelona.
em sembla una bona forma d'utilització. Quan es va carregar WD des de les WPs es van fer servir analitzadors de text que feien el punt 2. Suposo que ningú és va animar a mirar si tenia referència i aprofitar-la. El sistema simplement afegia un "afirmat a = la WP d'on havia sortit" com a referència.