Viquipèdia:La taverna/Propostes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Icona d'una tassa de cafè Taverna de la Viquipèdia
Icona d'una nota enganxada en un tauler Novetats
Icona d'un paraigua Propostes
Icona d'un globus de diàleg amb un interrogant Ajuda
Icona d'una càmera fotogràfica Multimèdia
Icona de la Pluja d'Idees de la Taverna de la Viquipèdia.png
A l'apartat de propostes de la Taverna busquem millorar la Viquipèdia, interpretar criteris i normes o aplicar noves idees que encara no s'han dut a terme. Es mostren les converses actives i s'arxiven automàticament les que tenen més de 15 dies d'inactivitat. Si voleu reprendre converses velles, cerqueu-les a l'arxiu de propostes i inicieu un fil nou enllaçant a les converses prèvies.
Mostra la taverna sencera | RefrescaAmunt | Inicia un nou tema

Secció d'introducció[modifica | modifica el codi]

He fet una adaptació de l'anglès a Viquipèdia:Secció d'introducció. Demano la seva lectura per poder adoptar-ho com a norma d'estil. La pàgina té molts exemples, i la majoria d'articles indicats ja estan incomplint les recomanacions per a una bona introducció. Ho trobo necessari per posar ordre, i tenir una referència de bones pràctiques i recomanacions d'estil. --V.Riullop (parlem-ne) 21:02, 25 març 2014 (CET)

Moltes gràcies! I molt ben trobats els articles d'exemple :-)--Arnaugir (discussió) 23:58, 25 març 2014 (CET)
m'havia saltat aquesta discussió, em semblen bé les propostes!--barcelona (disc.) 10:57, 10 abr 2014 (CEST)

Trobada dels Viquis al Matarranya[modifica | modifica el codi]

He estat uns dies a la Terra Alta i el Matarranya i vaig fer la troballa (per a mi és clar) de l'Octavi Serret Guàrdia. Vam tenir poc temps de xerrar però hem va dir que li agradaria fer una trobada de Viquipedistes a Vallderoures. Per la meva part crec que seria interessant de poder portar-la a fi. Per l'estada del personal, cap problema, l'Octavi té molta amistat amb en Salvador Miralles d'Horta de Sant Joan i ens faria un preu especial ja que en Miralles també està immers en la cultura del país. A qui li pugui interessar li prego s'ho agafi amb interès doncs hem sembla important promocionar la nostra cultura en aquest llocs on ara hi bufen aires contradictoris.--Vulcano (disc.) 10:49, 28 març 2014 (CET)

Majúscules i minúscules a la Bíblia[modifica | modifica el codi]

He anat a parar a Primera Epístola als Corintis i he vist que molts llibres de la Bíblia estan escrits amb moltes majúscules (vegeu, per exemple, Llibres del Nou Testament, ). Tenia entès que la grafia correcte seria Primera epístola als corintis. He trobat aquest enllaç que ho confirmaria. Però com aquests criteris tenen un punt de variabilitat ho poso a la taverna perquè en cas que calgui canviar-ho, són bastants articles.--Peer (disc.) 11:34, 29 març 2014 (CET)

Bon dia Peer. Buscant per internet he trobat això de la associació bíblica de catalunya a la web de l'Institut d'Estudis Catalans. Crec que es bastant fiable. Segons això seria "Primera epístola als Corintis". També es pot fer una consulta lingüística a l'IEC o a Optimot--gerardduenasparlem-ne 13:15, 29 març 2014 (CET)
Està clar que les majúscules (en català) només van on pertoquen: Primera epístola als corintis, Nou Testament. Recordeu també que els llibres sagrats o les seves parts no van en cursiva (són una excepció) [1].--Arnaugir (discussió) 15:27, 29 març 2014 (CET)
En principi, estaria d'acord amb l'Arnau. Tanmateix, els documents de l'IEC semblen posar en majúscula coses de l'estil "Corintis", "Efesis"...--– Leptictidium (digui, digui) 16:06, 29 març 2014 (CET)
D'acord amb en Leptictidium que el criteri de la llista és una mica estrany, amb "carta" amb minúscula i "Corintis" amb majúscula. A més, l'objectiu de la llista és establir les abreviatures, no establir la forma correcta d'escriure els noms dels llibres.--Pere prlpz (disc.) 18:09, 29 març 2014 (CET)
Segons el document «L'ús de les majúscules i les minúscules» de l'ICC, en el cas 16.5.1 de llibres sagrats s'aplica el criteri N de funció distintiva de «substantiu, adjectiu qualificatiu o adjectiu numeral que expressa ordre», i posa d'exemple: Epístola als Corintis, Càntic dels Càntics, Evangeli de sant Joan, Llibre de lamentacions. --V.Riullop (parlem-ne) 19:08, 29 març 2014 (CET)
Costa de trobar un criteri segur. El document d'en Vriullop és del 1993 i apunta a tot majúscules. Els serveis lingüístics diuen la seva i el de la UPF (2005) opina: Com a norma general, s'escriuen amb minúscules totes les paraules —excepte les que apareixen en posició inicial o després de punt i els noms propis— que formen els títols de llibres i d'altres publicacions no periòdiques en qualsevol suport. Convé saber, però, que tot i que en anglès aquesta pràctica també és correcta, la tendència general és escriure amb majúscula inicial totes les paraules que formen el títol d'una monografia menys els articles, les preposicions i les conjuncions que no apareguin en posició inicial.--Peer (disc.) 10:57, 30 març 2014 (CEST)
En la mateixa línia (Només s’escriu amb majúscula la lletra inicial del títol i les altres que correspon de fer-ho per les altres regles, per exemple: el topònim d’un municipi), aquest document del Servei lingüístics de la Genralitat (2004).--Peer (disc.) 11:16, 30 març 2014 (CEST)
El document de l'IEC (no l'ICC :-)) és en versió 4 del 2003. Diu que els llibres s'escriuen amb majúscula només la inicial absoluta, normal general, però tracta els llibres sagrats com un cas diferent, cosa que no especifiquen les altres normes d'estil. --V.Riullop (parlem-ne) 11:38, 30 març 2014 (CEST)
D'acord a aplicar aquest document de l'IEC, i el que ens va passar en gerarduenas que sembla que el segueix. El que no acabo d'entendre és l'exemple del Llibre de les lamentacions; si és perquè el títol és només Lamentacions, aleshores no veig el motiu de posar Llibre amb majúscula.--Pere prlpz (disc.) 12:12, 30 març 2014 (CEST)
La GEC li diu "llibre de les Lamentacions".– Leptictidium (digui, digui) 12:21, 30 març 2014 (CEST)
Aclareixo, en el document de l'IEC apareix "(però el Llibre de les lamentacions)". Tal com està indicat vol dir que és una excepció. --V.Riullop (parlem-ne) 15:23, 30 març 2014 (CEST)
¿I hem d'entendre que els altres llibres que són anomenats amb un nom comú (Nombres, Jutges, Salms i Saviesa) també són excepcions i són el Llibre dels nombres, el Llibre dels jutges, el Llibre dels salms i el Llibre de la saviesa?--Pere prlpz (disc.) 15:45, 30 març 2014 (CEST)

(segueixo, responent al Pere) No ho sé, però potser depèn de si es considera el títol com "Lamentacions" o bé "Llibre de les lamentacions". El fet que no vagi en cursiva obliga a delimitar amb majúscula. Per intuïció, jo diria "...el llibre dels Salms..." (títol Salms). Una altra forma de veure-ho és seguir com a referència la Bíblia Catalana Interconfessional. Segons la versió en línia, la pregunta inicial sobre Primera Epístola als Corintis hauria de ser "Primera carta als Corintis". --V.Riullop (parlem-ne) 17:17, 30 març 2014 (CEST)

d'acord en seguir la BIC com a referència--barcelona (disc.) 17:23, 30 març 2014 (CEST)
He fet consultes i m'han adreçat al Manual d'estil d'en Mestres (edició del 2009). Segueix la Bíblia Catalana: Traducció Interconfessional, p. XIV-XV. En resum, epístola i carta anirien en minúscula (a no ser que siguin el primer mot). Per tant, com apuntava en Riullop, Primera carta al Corintis (també escrit sempre en rodona).--Peer (disc.) 11:12, 2 abr 2014 (CEST)
Potser seria el moment del Viquipèdia:Llibre d'estil/Majúscules...--Peer (disc.) 11:39, 2 abr 2014 (CEST)
Això se'n diu eficiència, VRiullop. El vermell ja és blau! Impressionant. Per acabar amb el tema,... faig algunes modificacions d'acord amb el que s'ha comentat? En lloc d'"epístola", "carta" (i en minúscula), etc.--Peer (disc.) 20:17, 2 abr 2014 (CEST)

Perdoneu pel retard. Us transcric el que en diu el Manual d'estil: La redacció i l'edició de textos, de Josep M. Mestres, Joan Costa, Mireia Oliva i Ricard Fité (Eumo, Rosa Sensat, UB, UPF, 2009, 4a ed.):

Els textos amb el títol constituït per tres o quatre elements amb l'estructura «[numeral +] Llibre/Carta + als/de/dels + nom propi / títol nobiliari / nom comú / llinatge / gentilici»
  • el Primer llibre de Samuel (però el llibre de Jeremies, perquè el títol normalitzat d'aquest llibre és tan sols «Jeremies»)
  • el Primer llibre dels Reis
  • el Primer llibre de les Cròniques
  • el Primer llibre dels Macabeus
  • la Primera carta als Corintis (però les cartes de sant Pau)
  • la Carta als Romans
El primer mot de l'expressió que constitueix el títol del llibre bíblic (segons la llista de les p. XIV-XV de la Bíblia catalana: Traducció interconfessional) s'escriu amb la inicial en majúscula, aplicant així també en aquest punt la norma general relativa als títols de llibres. D'aquesta manera, tot i que els sintagmes que hi ha a l'esquerra de les preposicions es podrien considerar com una denominació descriptiva genèrica, porten la inicial absoluta en majúscula (és a dir, la inicial del primer mot ple). D'acord amb aquest criteri, els mots evangeli i epístola s'escriuen també amb la inicial en majúscula quan constitueixen el primer mot ple del títol.
El mot ple que segueix la preposició és l'element identificatiu dels textos i es considera com un nom propi; per això porta també la inicial en majúscula. Ho corrobora el fet que, ni que sigui col·loquialment o abreujadament, podem esmentar aquests textos només amb aquesta segona part: Samuel, Reis, Cròniques, Macabeus, Corintis, Romans.

--Enric (discussió) 10:33, 3 abr 2014 (CEST)

Gràcies. Això acaba de confirmar i d'aclarir el criteri de la Bíblia Catalana Interconfessional. @Peer: endavant! --V.Riullop (parlem-ne) 11:13, 3 abr 2014 (CEST)
Fet Fet!--Peer (disc.) 19:56, 3 abr 2014 (CEST)

Registre d'autoritat CANTIC[modifica | modifica el codi]

Hola: La Biblioteca Nacional de Catalunya (amb altres col·laboracions) està impulsant el projecte de creació d'un Registre d'Autoritats de Noms i Títols de Catalunya anomenat CANTIC. Sobre aquest tema cal plantejar dues qüestions:

Primera: Perquè no hi ha a la ca:wiki una entrada pel mot CANTIC?

Segona: Algú ha d'explicar-ho a WIKIMEDIA per que s'incorpori aquest registre a les desenes de registres d'autoritat que ja tenen relacionades.

--Ferran Mir (disc.) 11:39, 29 març 2014 (CET)

La culpa de que no hi hagi una entrada sobre el CANTIC pot deure's a tres causes:
  1. A que a un tal Ferran Mir no li hagi vingut de gust d'escriure-la.
  2. A que no sigui adient que en Ferran Mir l'escrigui per evitar un conflicte d'interessos, cas que ell mateix tingués alguna relació amb la Biblioteca de Catalunya o el CANTIC.
  3. A que no hi hagi fonts fiables independents de la Biblioteca de Catalunya i el CANTIC que hagin donat una cobertura significativa al CANTIC.
Si es dóna la tercera causa, no té solució a curt termini. Si es dóna la segona, la solució és que hi hagi algú altre interessat a escriure l'article, però això és una col·laboració voluntària i ningú està obligat a fer res. Si no es donen la tercera ni la segona pots pensar si vols resoldre la primera.
I per incloure el CANTIC a Wikidata, el lloc on pots fer la proposta és d:Wikidata:Property_proposal/ca.--Pere prlpz (disc.) 11:56, 29 març 2014 (CET)
@Ferran Mir:. Amical Wikimedia es va reunir amb la Biblioteca Nacional de Catalunya per mirar d'incorporar càntic. Ells estan disposats a oferir una persona per treballar-hi, però ens va mancar la persona de contacte de la nostra comunitat que també s'hi arremangués. Si et presentes voluntari, nosaltres encantats. La voluntat per part d'ambdues parts existeix, ara és qüestió de trobar un voluntari per tirar endavant el projecte.--KRLS , (disc.) 20:14, 29 març 2014 (CET)
@Pere prlpz:: Com que no es donaven les causes 2 i 3, he tirat pel dret i he resolt la 1. De totes formes, seria d'agrair que un expert en Biblioteconomia li donés un cop d'ull, segur que pot aportar molta més informació sobre catàlegs d'autoritat, participació en projectes internacionals com VIAF, OCLC, i al tres coses que a mi, pobre matemàtic, se'm escapen.
Respecte la proposta a Wikidata, he de confessar que ja m'ho havia mirat, però ho vaig trobar una mica difícil i no sabia ben bé com s'havia de fer per proposar-ho (mai he fet cap col·laboració a Wikidata, més enllà d'afegir algun registre d'autoritat que hi mancava). Per això vaig deixar el suggeriment: a veure si li picava la curiositat a algú més entès que jo en això del Wikidata.--Ferran Mir (disc.) 11:31, 30 març 2014 (CEST)
@KRLS: Em temo que no sóc pas la persona adequada: ni disposo del temps necessari, ni tinc coneixements especial de biblioteconomia. D'altra banda, també he de dir que no entenc gaire la finalitat del projecte: m'he estat mirant el VIAF d'alguns autors catalans i les entrades que hi ha (si n'hi ha) no procedeixen de CANTIC, sinó de BNC. I a més, són recents; per exemple: Josep Carner i Carles Riba afegits el 15-1-2014. --Ferran Mir (disc.) 11:41, 30 març 2014 (CEST)
Ja que necessiteu qualcú "amb coneixements de biblioteconomia", comentar-vos que us puc donar un cop de mà en aquest projecte sobre catàlegs d'autoritats. Entenc que des de fora sigui un assumpte ben complex d'entendre però en el fons, els catàlegs d'autoritat tendeixen a ésser similars. De fet, si doneu un cop d'ull al LEMAC, alguns encapçalaments de matèria estan basats en la pròpia viquipèdia: Wiki; però bé ja direu quelcom. A reveure! --Docosong (disc.) 13:50, 2 abr 2014 (CEST)

Pel moment He afegit la plantilla {{Autoritat}} als dos exemples. A la documentació de la Plantilla hi teniu explicat com emprar-la. EL numero de registre a CANTIC és igual al numero d'autoritat de la BNC, amb tot (tal com s'explica a la documentació de la plantilla) l'enllaç a CANTIC s'ha de fer emprant també el numero de fitxa del web del cantic que no és igual al num. de registre.--Mafoso (Mani'm?) 09:14, 31 març 2014 (CEST)

Si hi ha oportunitat de comentar-ho amb els responsables, seria d'agrair que CANTIC es pugui enllaçar directament amb el número de registre per no haver d'afegir un segon paràmetre. Aquest és un problema per incorporar-lo a Wikidata. --V.Riullop (parlem-ne) 10:10, 31 març 2014 (CEST)

@Ferran Mir: Al final la causa que no hi hagués l'article no és cap de les tres que vaig dir, sinó només que no el vam trobar ni tu ni jo. Era a Catàleg d'autoritats de noms i títols de Catalunya. He fet la redirecció i he fusionat el que m'ha semblat de l'article que vas fer tu. Si vols, pots mirar si hi ha alguna cosa més del que vas escriure que s'hi pugui incorporar.--Pere prlpz (disc.) 14:10, 8 abr 2014 (CEST)

Propera reunió pel xat[modifica | modifica el codi]

Fa temps que no es fan reunions pel xat i suposo que és per que no hi havia propostes. Bé, ja n'hi ha una per la propera reunió del xat, programat pel 16-04-2014 Ordre del dia--Anskar (disc.) 20:34, 4 abr 2014 (CEST)

És una llàstima, és una bona manera per coincidir virtualment més o menys alhora molts usuaris i compartir discussions. Jo m'apunto pel pròxim!--Manlleus (disc.) 20:43, 4 abr 2014 (CEST)
si no passa res, ens veiem el dia 16, ja sortiran els temes!--barcelona (disc.) 17:08, 5 abr 2014 (CEST)
Proposo establir aquesta rutina: reunió per xat cada tercer dimecres del mes a les 22:00 hora andorrana.--QuimGil (disc.) 20:34, 5 abr 2014 (CEST)
Em sembla bé, potser una mica tard per alguns aquesta hora però per mi passa. El pròxim és el dia 16 d'abril i el següent el 21 de maig si ho he mirat bé.--Manlleus (disc.) 20:09, 9 abr 2014 (CEST)

Banderetes.[modifica | modifica el codi]

Després de tot el procés de la Viquipèdia:Presa de decisions/2013/Llibre d'estil sobre icones de banderes que la majoria coneixeu sobradament, es va prendre la [Primera decisió], que consistia en afegir al llibre d'estil un petit text del qual destaco que:

no es recomana fer servir banderetes en infotaules.

La majoria dels qui van acordar aquest text (vull dir, dels qui finalment van participar en la redacció de la primera decisió) eren usuaris que anteriorment, s'havien mostrat (en general) més aviat contraris a l'ús de banderetes. No sé perquè els més favorables a l'ús de banderetes no van dir res en aquesta primera decisió; sí que sé perquè no vaig dir res jo: era perquè ja estava una mica cansat del tema, i la veritat, com a proposta de consens, ja em semblava bé, sobretot després d'un comentari de Vriullop en la discussió que deia Crec que en aquest punt hi ha consens, amb algunes objeccions no acabades d'explicar. Per mi, el redactat hauria de ser més obert, estem parlant de recomanacions no de cap delicte. (la negreta és meva). Vaig pensar: ah, està bé, hi ha una recomanació de no posar banderetes a la infotaula, però no és pas prohibit, és una cosa que pot anar bé per combatre el vandalisme, però no m'afectarà a mi, que sí que poso banderetes a les infotaules de les biografies que faig. No pensava pas que ningú sostingués que es tracta d'una prohibició, perquè en aquest cas, m'hi hagués oposat frontalment (i segur que no hagués estat l'únic), i encara estariem debatent.

Però per sorpresa meva, j fa temps que alguns usuaris, especialment QuimGil i Davidpar han anat treient banderetes d'infotaules, amb el comentari Aplicant Viquipèdia:Llibre_d'estil#Icones_de_banderes, en diverses ocasions ja contra el criteri d'altres usuaris que o bé els han preguntat estranyats, o bé s'hi han oposat, però que han perdut degut a que s'ha esgrimit el text del llibre d'estil, interpretat d'una manera que per mi és estranya, si no perversa.

A la pàgina de discussió de Túria en Davidpar hi diu que el llibre d'estil deixa ben clar que no es poden banderes per a la nacionalitat, lloc de naixement, etc. en infotaules de biografies, i després en QuimGil ho referma.

Ah, sí?. Jo no veig on el llibre d'estil ho deixa tan clar. Encara diria més, em sembla pervers que després d'un procés com el que hem tingut, amb debats de tota mena entre els qui no volen banderetes i els que sí, quan ha quedat clar que no hi ha en absolut consens sobre la qüestió, i quan amb la bona voluntat de tots s'ha arribat a aquesta primera modificació (raonable) del llibre d'estil, ara hi hagi usuaris que pretenguin que s'ha prohibit l'ús de banderetes en infotaules, i que imposin aquesta lectura del llibre d'estil. Això crea molt mal ambient, senyors.

Ja fa temps que anava endarrerint el moment d'emmerdar aquí, com a mínim des d' això, que va ser fa dos mesos, però veig que la cosa segueix, com per exemple amb Total, que si et sembla deixem el tema en "Nacionalitat: Catalunya" i seguim fent feina

En definitiva, no m'agrada gens això. Ho diré clar: mentre el llibre d'estil digui "es recomana", seguiré la recomanació o no, segons el cas. Si s'acorda que les banderetes estiguin prohibides a les infotaules, llavors, fem un debat, i posem "es prohibeix", i llavors programem un bot per tal que canviï els milers i milers d'infotaules que tenim en les quals hi ha banderetes. Per exemple, els diversos milers de biografies que jo he fet. El que no em serveix de cap manera és que "es recomani", i que llavors vingui QuimGil a llevar la bandera soviètica de Grigori Levenfish, la qual a ell no li agrada, i a mi sí.

En conclusió, m'agradaria que quedés clar que no està prohibit de fer servir banderetes a les infotaules.

O, altrament, si el cas fos que sóc jo qui no ho he entès bé, que tot podria ser, llavors que quedi clar el contrari, és a dir, que sí que està prohibit.

És evident que es veu que ara no està clar.

Finalment, demano disculpes a tothom qui se senti ofès d'alguna manera, no era la meva intenció: espero que tothom entengui que he volgut escriure el més clarament possible i sense embuts, però sense cap intenció de ferir ningú. He hagut de mencionar en Davidpar i en QuimGil perquè són els que més em sembla que clarament estan afectats per la qüestió i perquè em posiciono diametralment en contra del que estan fent estrictament en aquest tema; valoro molt la seva enorme tasca a la viquipèdia en general, com no pot ser d'altra manera.--Carles (enraonem) 12:09, 7 abr 2014 (CEST)

Per al·lusions, tot el llibre d'estil sencer és una recomanació, cap política inamovible que suposi una infracció de principis. Posem la secció d'enllaços externs l'última perquè està recomanat i altres usuaris seguiran aquest consens. Això es pot canviar i el fons de la qüestió es pot seguir discutint on toqui sense necessitat de dispersar-la. --V.Riullop (parlem-ne) 12:48, 7 abr 2014 (CEST)
Per al·lusions també, no hauria d'haver dit "està clar", però el que vull dir que és que el "consens"/"comunitat"/"presa de decisions" (diga-li com vulguis) ha marcat que preferiblement no s'utilitzen en infotaules. Com diu en Vriullop, tot el llibre d'estil sencer és una recomanació. El llibre d'estil és quelcom que cal seguir, menys quan a algun usuari concret no li sembla bé? I, sí, a mi també m'està cansant el tema. --Davidpar (disc.) 14:46, 7 abr 2014 (CEST)
Per al·lusions també. La recomanació és clara. Els articles amb banderetes a les infotaules no cometen cap infracció, no cal escriure bots per canviar-los massivament, però editar una infotaula per a treure les banderetes és una acció correcta. No hi ha hagut cap cas d'un article que perdés informació o qualitat per una edició d'aquest tipus. L'argument esgrimit en contra es pot resumir en "No estic d'acord amb la decisió, no l'apliqueu en els articles que jo edito habitualment", el qual no trobo que sigui justificable, malgrat les bones intencions. Carles, vaig editant les banderetes que em trobo pel camí, al marge dels seus colors. Grigori Levenfish va sortir a la Weeklypedia, això és tot.--QuimGil (disc.) 15:44, 7 abr 2014 (CEST)
Tot el que diu el llibre d'estil ho podem agafar amb una certa flexibilitat, igual que gairebé totes les normes que tenim, però això no vol dir que no s'hagin de complir si no ens agraden, sinó que poden no complir-se en casos específics en que hi hagi una raó específica. Si hi hagués un motiu perquè Grigori Levenfish portés una bandereta, i aquest motiu no fos d'aplicació a més articles, es podria discutir per aquest article si s'ha de deixar la bandereta. Ara bé, que el primer autor de l'article en posés una no és un motiu específic, sinó que és un motiu genèric que s'hauria d'haver tractat a la presa de decisió que va adoptar la modificació del llibre d'estil.
Com que no vaig participar en el procés, em podria quedar el dubte de si el que pensaven que estaven aprovant els que hi van participar era una norma obligatòria com aquesta, però això són els participants els que ho hauria en de dir.
I d'acord que el tema cansa i que la decisió es va adoptar per esgotament, però no sabria dir si s'hagués pogut fer d'una altra manera. --Pere prlpz (disc.) 16:41, 7 abr 2014 (CEST)
Dec ser jo, no dic que no, que sóc dur i em costa, però segueixo sense tenir-ho clar. Potser m'equivoco, però la impressió general que m'enduc del tema és que sí que heu prohibit posar banderetes a les infotaules, però ningú no vol dir-ho d'aquesta manera. Vriullop diu que tot el llibre d'estil sencer és una recomanació, potser sí, però hi ha coses que són més recomanació i coses que són més obligació, i quan es va afegir al llibre d'estil que es recomana no fer servir banderetes en infotaules, jo personalment, en fase de proposta, em vaig pensar honestament que era una recomanació, i no una prohibició, més que res perquè diu que es recomana, i trobo que si és una prohibició s'hauria de deixar clar. Davidpar diu que el consens ha marcat que les banderetes preferiblement no s'utilitzen en infotaules, però jo ni veig aquest consens ni veig que en el sondeig que es va fer arran de la presa de decisions es parlés de les banderetes en infotaules específicament, sinó sobre l'ús de banderetes o no, d'una banda, i sobre l'ús de banderetes amb un únic criteri estatal / regional o no, d'altra banda. L'aportació de QuimGil Els articles amb banderetes a les infotaules no cometen cap infracció, no cal escriure bots per canviar-los massivament, però editar una infotaula per a treure les banderetes és una acció correcta. aquesta sí que ja definitivament, ho sento, pero no. Jo el que vull és tenir-ho clar, i no estar pendent de si en QuimGil troba un article a la Weeklypedia, (que acabo de buscar-ho al google i sembla que és que t'envien per mail una llista dels articles més editats durant la setmana) cas en el qual llevarà la bandereta.--Carles (enraonem) 16:45, 7 abr 2014 (CEST)
(conflicte d'edició amb Pere prlpz): Pere, jo sí que vaig participar en la Viquipèdia:Presa de decisions/2013/Llibre d'estil sobre icones de banderes però no en l'afegitó al redactat del llibre d'estil, perquè, sincerament, no pensava que del procés de la presa de decisions se'n pogués extreure la conclusió a la qual sembla que s'ha arribat. Mira que m'ho he tornat a mirar diversos cops, però segueixo sense veure d'on es pot treure la conclusió que les banderetes estan prohibides.--Carles (enraonem) 16:57, 7 abr 2014 (CEST)
Al capdavall la interpretació és senzilla:
  1. El Llibre d'estil recomana no utilitzar icones de banderes en infotaules.
  2. Les edicions que segueixen el Llibre d'estil són correctes.
  3. Tot a la Viquipèdia és debatible i té un lloc per a ser debatut. Els debats específics sobre un article es poden debatre a la seva pàgina de discussió. Els debats genèrics sobre una presa de decisió es poden debatre a la seva pàgina de discussió.
Carles, gràcies per obrir la discussió aquí, millor que anar seguint-la en revertiments o missatges personals. Si vols, seguim a la presa de decisions.--QuimGil (disc.) 19:29, 7 abr 2014 (CEST)
Hola Carles, per si no t'hi has fixat hi ha tota una plana de discussió amb tot el procés de plasmar el resultat de la presa de decisions al llibre d'estil que inclou varies votacions on es va consensuar que la "recomanació" quedés tal com ha quedat. Per tant, aquesta recomanació del llibre d'estil és tan vàlida com totes les altres. Tal com han dit molts aquí dalt, el libre d'estil no són més que recomanacions, que s'han de seguir però, per mantenir l'ordre a la viquipedia. És per això, que si s'ha decidit que les banderes s'utilitzin d'una manera determinada, i es pot escollir entre seguir la norma o no, és millor seguir-la. I si per casualitat estàs llegint un article i veus quelcom que no seguix el llibre d'estil, no costa res canviar-ho, així la viquipèdia és més fàcil d'entendre per tothom (que és el que pretenem tots, suposofa l'ullet).--gerardduenasparlem-ne 19:34, 7 abr 2014 (CEST)
Hola gerardduenas, sí que m'hi havia fixat, gràcies. Potser tu no t'havies fixat bé en el que jo he escrit. No és cert en absolut que hi hagués el més mínim consens en prohibir banderetes a les infotaules, mai no s'ha fet un sondeig sobre això en concret, i una recomanació no és una prohibició.--Carles (enraonem) 06:15, 12 abr 2014 (CEST)
Només perquè consti, coincideixo plenament amb en Carles: aconsellar no és el mateix que prohibir. D'acord que el tema pot arribar a cansar, però trobo estrany que ens dediquem a treure banderes d'infotaules que no fan cap mal (ans al contrari, ajuden a contextualitzar l'article ràpidament). No comparteixo en absolut que en ple 2014, a mig any del 9-N, calgui treure una petita bandera catalana de l'article d'en Marc Márquez o del d'en Toni Bou, per exemple. Salutacions.--Peprovira (disc.) 12:17, 10 abr 2014 (CEST)
Us convidem a seguir la discussió a Viquipèdia_Discussió:Presa_de_decisions/2013/Llibre_d'estil_sobre_icones_de_banderes#Preguntes_freq.C3.BCents.--QuimGil (disc.) 16:45, 10 abr 2014 (CEST)

Feedback de la comunitat sobre la fusió d'articles d'éssers vius[modifica | modifica el codi]

Recentment s'han fusionat articles d'éssers vius entre si amb el pretext que eren massa curts. En alguns casos, era cert, i no tinc res a dir. Tanmateix, en altres casos s'han fusionat articles que complien els requisits mínims consensuats entre els «zoòlegs» de la Viquipèdia des de fa anys, cosa que no em sembla bé.

Cal tenir en compte dues coses:

  1. Els requisits mínims són que l'article tingui almenys dues frases d'informació més enllà de la purament taxonòmica (ex., hàbitat, distribució, alimentació, conservació, etimologia, ecologia...).
  2. Aquests requisits mínims ja són més estrictes que els de la majoria de les altres viquipèdies grans. Sense anar més lluny, a la Viquipèdia anglesa es va decidir conservar per unanimitat (excepte el proponent) un article que només contenia una taxocaixa i nou paraules de text (9!). I no cregueu que és un cas aïllat. A les viquipèdies en neerlandès, castellà, suec, francès i vietnamita, simplement per citar-ne unes quantes, s'accepten multitud d'articles que queden per sota del nostre llindar.

En resum, si els requisits mínims per a articles d'éssers vius de can EN, ES, NL, FR... són inferiors als nostres, i ells tenen clar que no cal fusionar, nosaltres encara ho hauríem de tenir més clar. També demano el respecte del consens assolit pel grup d'usuaris que ens dediquem a temes zoològics. Què en pensa la comunitat?

Notifico @Paucabot:, @Panellet:, @Nelo:, @Manlleus:. el comentari anterior sense signar és fet per Leptictidium (disc.contr.) 21:46, 8 abr 2014 (CEST)

A veure:
  • Idealment, a l'article de qualsevol tàxon hi hauria d'haver una mica d'explicació de les seves divisions. Per exemple, a Brachypodium hi ha quatre ratlles de cada una de les espècies autòctones i com es distingeixen, tot i que s'hauria d'ampliar. Si algú fa un microesborrany sobre alguna espècie del gènere que encara digui menys que aquestes quatre ratlles, seria totalment redundant i valdria més redirigir-lo o eliminar-lo.
  • Aquests requisits mínims de les dues frases són molt mínims. Si els articles s'haguessin de quedar per sempre en aquests mínims, trobaria que la informació estaria millor fusionada en articles més generals, però per mi pot ser una opció de consens per les espècies, sobretot per les espècies d'animals i plantes de les que hi ha esperança que s'ampliïn en el futur (bàsicament, tetràpodes i espècies que es facin en el nostre àmbit geogràfic, ja siguin salvatges o domèstics/conreats) però ho podríem ampliar a d'altres espècies.
  • Pels articles de les subespècies encara són més mínims aquests articles, tenint en compte que hi ha menys informació, és d'esperar que hi hagi menys interès, i la taxonomia de les subespècies és molt més canviant. Fusionar les subespècies que només compleixin aquests mínims o que amb prou feines els compleixin em sembla una bona millora. A més, és molt més probable que qui busqui informació busqui per l'espècie que per altres tàxons, d'aquí que en els casos límit estigui més inclinat a fusionar subespècies que a fusionar espècies.
  • De vegades pot haver-hi articles que no calgui fusionar perquè no hi hagi a on. Per exemple, si d'una espècie totes les subespècies menys una tenen articles presentables que només té dues frases, no té gaire sentit fusionar aquesta subespècie fins que l'espècie tingui un apartat adient. En un cas semblant, alguns tàxons superiors es poden conservar separats amb contingut escàs per facilitar la navegació.
  • Els exemples de les altres viquis no me'ls he mirat a fons, però:
    • A en-wiki la notabilitat de les subespècies no sembla tan clara com aquí. "WP considers taxa individually notable, from kingdom right down to species level. (Wikipedia:Articles for deletion/Arctoperlaria) i Notability? It is well accepted that any species and most taxa higher than this are unquestionably notable. Issues of notability, and for my part concerns of splitting too much, come up with subspecies, and individuals and varieties of birds kept in captivity. (Wikipedia:Wikipedia Signpost/2010-05-10/WikiProject report).
    • L'argument que les espècies són notables i per conservar els articles no cal que tinguin gaire informació s'exemplifica millor amb les viquipèdies en cebuà i en winaray (o en suec o neerlandès, omplertes amb el mateix bot). Si aquest és l'objectiu, crec que no anem bé.
  • I d'acord que cal respectar la feina dels altres i escoltar els que han fet una feina, però no es tracta de fer capelletes on manin subcomunitats sinó de buscar el consens entre tots. Si hem de dividir sectors, també podríem respectar el consens dels que es dediquen a fer fusions o propostes d'esborrat i els altres no ficar-nos-hi, però això seria tan perjudicial com deixar la notabilitat dels personatges de videojoc als que escriuen sobre videojocs o qualsevol altra divisió.--Pere prlpz (disc.) 23:28, 8 abr 2014 (CEST)
Reitero que els nostres requisits excedeixen els de qualsevol altra viquipèdia gran tret de l'alemanya. Tan mínims no seran. En canvi, estic d'acord que les subespècies, com a regla general, no mereixen articles propis. Tanmateix, les espècies sí que en mereixen, sempre que tinguin un contingut no negligible i potencial per créixer, com és el cas aquí.– Leptictidium (digui, digui) 23:39, 8 abr 2014 (CEST)

A mi la distinció aquesta entre espècies i subespècies em fa el pes, com va sortir en l'anterior proposta: les espècies amb informació suficient (aquest consens que es parla de les dues línies que són la descripció bàsica + infotaula) haurien de tenir article independent, més consultable per al lector potencial. Si fan "mal" els articles curts, amplieu-los, no els proposeu per esborrar o fusionar. Jo crec que aquests articles són iguals no solament a altres viquis sinó a la majoria d'enciclopèdies tradicionals, aporten informació suficient i no contradiuen cap política.--barcelona (disc.) 10:01, 9 abr 2014 (CEST)

No es tracta de fer capelletes, com diu el Pere, però els usuaris que participen en un camp determinat poden ajudar a establir criteris, seguin les polítiques. Ara bé, preferiria que aquest consens implícit estigués escrit en algun lloc, un viquiprojecte, llibre d'estil o apartat d'admissibilitat. Més que saber quin és el consens interessa saber els arguments amb els que s'hi ha arribat, per no haver-ho de discutir de nou. Tant per les fusions, "casos difícilment ampliables", com l'admissibilitat, "existència de fonts", el que interessa més que el contingut actual és el contingut potencial. Un esborrany pot ser vàlid amb una frase i un parell de referències amb contingut per ampliar, en canvi pot no ser prou amb dos paràgrafs sense referències. Aquesta és la diferència que s'ha apuntat de criteri amb els exemples de l'anglesa. Posar un llindar d'admissibilitat suposada fins les espècies, sembla d'entrada que pot ser un bon criteri (a investigar en més profunditat), i com a conseqüència serien fusions improductives si s'han de desfer en futures ampliacions suposadament factibles. --V.Riullop (parlem-ne) 11:02, 9 abr 2014 (CEST)
D'acord amb en Vriullop que no cal fer fusions que després s'hagin de desfer, però aquest no és el cas. En general, l'article del gènere hauria de tenir un parell de ratlles sobre cada espècie (gèneres molt nombrosos a banda). Si mai apareix un article més extens sobre l'espècie no cal esborrar les dues ratlles de l'article del gènere, sinó enllaçar des del gènere a l'espècie (amb {{AP}} o no). Aleshores, no hi ha cap fusió a desfer. Com a molt hi ha uns microesborranys a l'historial d'una redirecció (o esborrats però recuperables per un administrador) que si mai algú volgués es podrien ampliar.
Al paràgraf anterior, on diu gènere i espècie, podeu llegir qualsevol altre parell de tàxons consecutius (ordre-família, espècie-subespècie, etc.).--Pere prlpz (disc.) 11:25, 9 abr 2014 (CEST)
Notifico la @Laia lion:, que fa articles de característiques similars, però de plantes.– Leptictidium (digui, digui) 14:02, 9 abr 2014 (CEST)

Resumeixo:

  • Leptictidium: esborranys acceptables si tenen dues frases d'informació. Fins a espècies són ampliables. Barcelona hi està d'acord.
  • Pere prlpz: esborranys acceptables si tenen més informació que el tàxon superior, que hauria de tenir una breu explicació de la seva divisió. Esborrany acceptable fins a espècies del nostre àmbit geogràfic.
  • Jo mateix: esborranys acceptables si tenen referències amb contingut per ampliar. A investigar si se'n podrien trobar fàcilment per totes les espècies.

Què fem? Tenim diverses discussions de fusions pendents. Els diferents punts de vista són vàlids. S'ha parlat de consens i discussions prèvies. On són? --V.Riullop (parlem-ne) 09:19, 12 abr 2014 (CEST)

Per si serveix de res: arguments de Leptictidium i meus a Discussió:Geotrypetes. Pau Cabot · Discussió 12:14, 12 abr 2014 (CEST)
Jo sóc partidari de mantenir el consens actual i dels requisits mínims que hauria de tenir un article d'una espècie. Crec que són vàlids i van en la línia d'altres Viquipèdia com ja s'ha comentat. És el mateix tema de sempre: hi ha un sector de la comunitat que parla de terminis d'ampliació d'un article quan, des del meu punt de vista, no haurien d'existir a la Viquipèdia. (a més no està recollit en la normativa els terminis). Aquest fet ens fa perdre força de creació i ampliació, pel fet d'estar discutint sempre sobre aquestes coses. També que aquests atacs temàtics cremen a usuaris antics i novells, cosa que ens perjudica alhora d'eixamplar la comunitat. Si hi ha qualcú que li fan mal els ulls els articles curts, que s'animi a ampliar-los.--KRLS , (disc.) 12:48, 12 abr 2014 (CEST)

Detector de desambiguacions activat per defecte[modifica | modifica el codi]

Tenim moltíssims enllaços incorrectes a pàgines de desambiguació (algunes desenes de milers). Aquests enllaços es creen quan un editor no se n'adona d'on van a parar els enllaços que està creant. Per evitar que segueixi passant, proposo que el detector de desambiguacions s'activi per defecte per a tots els editors registrats.--Pere prlpz (disc.) 00:20, 10 abr 2014 (CEST)

Perdoneu la ignorància però què és el detector de desambiguacions? Què fa? A mi m'ha passat algun cop, accidentalment, i sempre el que succeeix és que la pàgina de desambiguació no conté "(desambiguació)" al títol. O sí que el té, però hi ha un redireccionament (que no el té i al qual enllaces) que t'hi porta. Tot això és senzill de comprovar quan estàs fent l'edició normal d'un article, però quan tractes amb articles a Categoria:Articles amb enllaços interns per millorar és fàcil que s'escapi algun.--QuimGil (disc.) 07:10, 10 abr 2014 (CEST)
És Ajuda:Detector de desambiguacions. --V.Riullop (parlem-ne) 09:30, 10 abr 2014 (CEST)
El giny està disponible en 7 wikis més, entre elles no hi és l'anglesa i en cap està activat per defecte. Si me'l trobés en els altres wikis el desactivaria ja que no hi penso fer res i em distreu la lectura. Aquí m'és útil per manteniment. No el trobo adequat per activar-lo pels que no pensen editar gaire i pot ser confús per un novell. Sembla un missatge d'error quan tampoc és cap cosa greu. És un problema de manteniment, però no el podem traslladar posant coses rares als novells. Més aviat hauríem de revisar els criteris de les desambiguacions i enllaçar directament a la pàgina més probable. --V.Riullop (parlem-ne) 10:04, 10 abr 2014 (CEST)
D'acord amb el Vriullop. A més, el giny és massa agressiu per un lector.--KRLS , (disc.) 11:05, 10 abr 2014 (CEST)
Precisament, perquè és massa agressiu per un lector el proposava només pels registrats i no pels anònims.--Pere prlpz (disc.) 11:15, 10 abr 2014 (CEST)

Arxivar temes tancats[modifica | modifica el codi]

He pensat que seria bona idea, per mantenir la pàgina de la taverna més buida, que el bot arxivador arxivés les converses tancades (on hi hagues la plantilla {{tancat}}) al cap de cinc dies d'inactivitat. Això podria ser útil per consultes o dubtes puntuals ja arreglats per no tenir la conversa per alla voltant durant els 15 dies d'inactivitat.--gerardduenasparlem-ne 17:49, 10 abr 2014 (CEST)

Tal com està preparat el bot, o bé segueix el criteri de fils tancats o bé el criteri de dies d'inactivitat, però no tots dos alhora. Suposo que es podria fer, però és una complicació i un risc. Sempre hi ha la possibilitat d'arxivar manualment si es dóna el cas. Una alternativa és reduir els dies. Ara està posat a 15 dies d'inactivitat, establerts a ull inicialment. Vista l'activitat habitual, crec que 10 dies serien suficients. --V.Riullop (parlem-ne) 18:06, 10 abr 2014 (CEST)
Per mi els 15 dies ja estan bé. La taverna no està tan plena com per no poder-la seguir, i alguns temes no es resolen al moment de manera que es poden anar reprenent al cap de dies. A més, recordo que amb l'anterior sistema, en que s'arxivava per mesos, els fils s'arxivaven entre un i dos mesos després del seu inici, de manera que per la major part de converses ja hem reduït força els terminis.--Pere prlpz (disc.) 18:13, 10 abr 2014 (CEST)
Jo ho deia per temes tipus el de la infotaula del papa que encara esta a la secció d'ajuda i no el tocarem més (de moment). Per netejar una mica simplement. Ho deia per si era facil de configurat-li al bot, pero si es complicat i pot portar riscos es igual. Ja va be com esta. --gerardduenasparlem-ne 19:08, 10 abr 2014 (CEST)

Enllaços automàtics a altres projectes[modifica | modifica el codi]

Wikisource en francès ara incorpora una secció a la columna de navegació titulada "Autres projets", on apareixen automàticament enllaços d'altres projectes en francès relacionats amb l'article en qüestió. Per exemple, a wikisource:fr:Auteur:Lao_Zi es poden veure enllaços cap a Wikiquote, Wikipédia, Commons i Wikidata. Les relacions entre els articles de fr.wikisource i els seus cosins a altres projectes s'estableixen gràcies a Wikidata, per tant si manca o sobra algun enllaç només cal clicar l'enllaç a Wikidata ofert, i fer les corresponent edicions allà.

Aquesta funcionalitat ha estat presentada avui per ThomasTP, el seu desenvolupador. Diu que si altres projectes estan interessants només han de posar-se d'acord i demanar-ho via Bugzilla. Com ho veieu? Afegim una secció "Altres projectes" a la barra de navegació? (vaig a proposar-ho a Wikitexts també).--QuimGil (disc.) 22:31, 11 abr 2014 (CEST)

Pel que veig, bàsicament del que es tracta és de posar al menú de l'esquerra el que ara és la plantilla {{projectes germans}} i a les seves versions separades {{Commonscat}}, {{Viccionari}}, etc., i fer servir les dades de Wikidata en comptes de paràmetres locals.
En general, fer servir els paràmetres de Wikidata no em sembla malament, però hauríem de resoldre els conflictes entre els paràmetres locals i els de Wikidata. Amb la plantilla Commonscat, on ja ho hem implementat, hi ha molts articles amb el paràmetre erroni a la plantilla, però també n'hi ha molts d'erroni a Viquidata, o n'hi havia el darrer cop que ens ho vam mirar (amb les coordenades, que no afecten aquest projecte, passa el mateix).
Posar els enllaços als projectes germans a l'esquerra no ho veig una millora. Si aquest canvi el fessin totes les viquipèdies, aleshores valdria la pena fer-lo per mantenir una certa uniformitat, però si no, és qüestió de gustos.--Pere prlpz (disc.) 23:00, 11 abr 2014 (CEST)
Una diferència notable és que les plantilles cal afegir-les manualment. Si hi ha connexions errònies a Wikidata que afecten a articles en català, tenir els problemes a la vista és un primer pas per a arreglar-los. En fi, trobo que és un detall, i si volem esperar, doncs cap problema. Però sí trobo que representa una millora sobre la situació actual. Quants editors s'entretenen a connectar pàgines de categories de la Viquipèdia amb les seves cosines a Wikidites? wikisource:fr:Catégorie:Philosophie.--QuimGil (disc.) 23:47, 11 abr 2014 (CEST)
Jo crec que la plantilla Projectes germans i aquesta funcionalitat no són incompatibles. Sobretot per aquelles persones que desconeixen que són els projectes germans. Jo implementaria també ambdues funcionalitats.--KRLS , (disc.) 00:27, 12 abr 2014 (CEST)
Tenir-los tots dos pot servir de forma transitòria mentre es van resolen les discrepàncies, però a la llarga resulten redundants i caldrà decidir-se. De moment només enllaça a Commons, Viquidites i Viquitexts. Els altres caldrà mantenir-los en la plantilla. L'enllaç a Wikidata és un duplicat i caldria treure "Element de dades" de la caixa d'eines. Per mi està clar que el millor lloc per tenir aquests enllaços és Wikidata, menys feina de manteniment. El lloc més coherent per presentar-los és al costat dels interwikis, no deixen de ser una variant interwiki. Ho han fet algunes viquipèdies però amb un javascript pesant i per això s'ha fet ara una extensió, era una demanda real que previsiblement es difondrà amb aquesta facilitat. El format amb una caixa de plantilles als enllaços externs és bastant intrusiva. Ens hi hem acostumat i dóna visibilitat als projectes germans, però uns enllaços en la barra general de l'esquerra dóna una visibilitat més formal i més integrada dels projectes. Per mi és una millora d'accessibilitat i de disseny. L'alternativa impracticable és posar una plantilla buida a totes les pàgines per si algun dia apareix l'enllaç de Wikidata. L'alternativa actual és fer-los puntualment i manualment. En el seu moment vaig generar una llista amb bot de coincidències Viccionari-Viquipèdia i és una bogeria tots els que faltaven i el seu manteniment. --V.Riullop (parlem-ne) 10:33, 12 abr 2014 (CEST)
Si desapareix la plantilla no serà una millora d'usabilitat, sobretot quan aquests normalment necessiten una explicació extra com "Consulti la definició de terme al viccionari" . En qüestions d'accessibilitat si que seria una millora, perquè és de més fàcil accés en articles llarg. Potser els requadres s'haurien de migrar als enllaços externs en format text com fan en d'altres projectes.--KRLS , (disc.) 12:53, 12 abr 2014 (CEST)
D'acord amb en KRLS per la usabilitat de les plantilles actuals i amb en Vriullop per la seva intrusió. Per això deia que preferir les plantilles o el menú és qüestió de gustos, o de diferents maneres de trobar l'equilibri entre usabilitat i intrusió. El que em sembla redundant a la llarga és tenir les dues coses a la vegada.
Crec que si adoptem el menú hauríem de mantenir les plantilles que tinguin paràmetres diferents que els de Wikidata, encara que les fem invisibles, però que segueixin categoritzant els articles en que no coincideixin, per tal de poder-los revisar. Això és semblant al que ja estem fent amb la plantilla Commonscat, tot i que és una feina llarga.
Em queda el dubte de si ha de manar el paràmetre de Wikidata sobre el paràmetre local, que fins ara era la tendència amb les plantilles a mida que les actualitzàvem però que amb aquesta extensió no crec que sigui possible.
A més, diria que ni el Viccionari, ni Viquillibres ni Viquinotícies estan incorporats encara a Wikidata, i és dubtós si quan s'hi incorporin serà com un interviqui més (a diferència de Commons). Aleshores, seguirem tenint plantilles per aquests projectes, si més no durant un temps.--Pere prlpz (disc.) 13:31, 12 abr 2014 (CEST)
L'accessibilitat web i la usabilitat impliquen tenir l'enllaç sempre en el mateix lloc, fàcilment trobable i llegible per màquina. Ara podem tenir {{commonscat}}, {{commonscat-inline}} o {{projectes germans}}. Instal·lar l'extensió suposa d'entrada tenir les dues coses, l'enllaç de Wikidata a la barra i les plantilles seguiran al seu lloc. La migració suposaria anar traient les plantilles quan coincideixin, en cas contrari seguirien els dos enllaços pendents de revisió. Si es van eliminant aquestes caixes amb plantilles, les de Viccionari, Viquillibres i Viquinotícies es poden mantenir en format inline mentre no estigui clara la migració a Wikidata. En el cas de Wikispecies sembla una migració més senzilla. El text com "Vegeu Daixonses en el Viccionari, el diccionari lliure" hauria de ser el text emergent de l'enllaç, cosa que ara mateix no té i trobo a faltar. --V.Riullop (parlem-ne) 14:36, 12 abr 2014 (CEST)

Proposte d'article[modifica | modifica el codi]

Judit Neddermann. Moltes gràcies! - Joxemai (disc.) 17:22, 12 abr 2014 (CEST)

Hola! Si tens informació sobre aquesta persona, no cal que demanis permís, pots encetar l'article quan vulguis.– Leptictidium (digui, digui) 17:27, 12 abr 2014 (CEST)

sèrie de dades / dades primàries / raw data[modifica | modifica el codi]

Bon dia.

Ja em perdonareu, però no acabo de saber com funciona tot això. La veritat és que cada cop que he intentat editar algun article he fracassat, no acabo d'entendre per què.

Ara la qüestió és que estava fent una cerca per internet aviam com se n'havia de dir de "raw data" en català, i he vist que a) a la Wikipedia en anglès hi ha un article per a "raw data" (https://en.wikipedia.org/wiki/Raw_data); b) a la Viquipèdia n'hi ha un per a "sèrie de dades" (https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%A8rie_de_dades) (que només té correspondència amb l'espanyol "serie de datos"); c) pel que he vist, de "raw data" se n'ha de dir "dades primàries", un concepte que apareix desenvolupat a "sèrie de dades".

Amb tot això vull dir que hi hauria d'haver una entrada per a "dades primàries" que enllacés, a "altres idiomes", amb les versions anglesa ("raw data"), alemanya ("Primärdaten"), neerlandesa ("Ruwe data") [que afegeix "(Engels: raw data) of primaire data"] i sueca ("rådata").

I, d'altra banda, l'entrada "sèrie de dades" hauria de deixar de ser tan òrfena i enllaçar amb l'anglès "data set" [or "dataset"], que té equivalències en uns quants idiomes, entre els quals l'espanyol "conjunto de datos". Com que trobo una mica absurd fer dues entrades per a una expressió sinònima, si es fa l'entrada que proposo i l'enllaç, a "sèrie de dades" s'hi pot afegir "o conjunt de dades", no?

--Vpibernat (disc.) 10:04, 13 abr 2014 (CEST)

Hola Vpibernat, per començar no t'has de disculpar de res, a tots ens passen coses.
Segon: l'article Dades primàries no hi és perquè ningú l'ha creat, si vols pots començar-lo tu (traduint-lo de l'anglès, que és el més complet o escrivint-lo des de zero citant les fonts). Si cliques a l'enllaç vermell de dades primàries ja estaràs creant l'article. Aquí tens una guia de com començar un article i si no te'n surts em pots contactar a la meva pàgina de discussió (fent click al enllaç parlem-ne del final).
Per acabar, a mi em sembla que dataset o conjunt de dades no es el mateix que sèrie de dades, ja que aquest últim ha d'estar relacionat amb el temps (no sóc un expert en el tema però). Per tant també s'hauria de crear l'article conjunt de dades. Per que l'article enllaci amb altres idiomes tens l'explicació aquí--gerardduenasparlem-ne 11:17, 13 abr 2014 (CEST)


Proposta d'article[modifica | modifica el codi]

He trobat 100 anys de bus a Barcelona 1906-2006. Algú s'anima a crear l'article Història de l'autobús a Barcelona?--KRLS , (disc.) 23:53, 14 abr 2014 (CEST)

Jo mateix! :Si algu vol ajudar... Hi ha feina de sobres per tothom! --gerardduenasparlem-ne 12:28, 15 abr 2014 (CEST)
No et puc ajudar @Gerardduenas:, però aquí et poso una adreça amb informació complementària que em sembla molt interessant: http://archive.today/sTLt Jordi Roqué (Discussió) 12:56, 15 abr 2014 (CEST)
@Jordi Roqué:Moltes gràcies --gerardduenasparlem-ne 13:00, 15 abr 2014 (CEST)
També a internet: 100 años de autobuses en Barcelona (1906-2006), de Ricard Fernández i Valentí.--Salvi «Ssola» (discussió) 14:06, 15 abr 2014 (CEST)
Gràcies! Si algú troba quelcom de més, que m'ho digui a la meva pàgina de discussió o a la pàgina de discussió de l'article, així no omplim tant la taverna.--gerardduenasparlem-ne 16:28, 15 abr 2014 (CEST)