Tenebriònids

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Tenebriònid)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaTenebriònids
Tenebrionidae
Blapslusitanica.png
Blaps lusitanica un tenebriònid corrent als Països Catalans
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Animalia
Fílum Arthropoda
Classe Insecta
Ordre Coleoptera
Superfamília Tenebrionoidea
Família Tenebrionidae
Latreille, 1802
Subfamílias
Modifica dades a Wikidata

Els tenebriònids (Tenebrionidae) són una de les grans famílies de coleòpters amb unes 20.000 espècies descrites.[1] La seva mida oscil·la entre 1 i 80 mm;[2] són predominantment de coloracions fosques, d'on deriva el seu nom. Són bàsicament detritívors i són especialment diversos en ambients esteparis i desèrtics.

Característiques[modifica | modifica el codi]

La majoria de les espècies són de color negre o marró, però no falten les coloracions vistoses. Les antenes tenen normalment 11 segments i són relativament curtes. Tenen cinc artells en els tarsos anteriors i mitjans, i quatre en els posteriors (fórmula tarsal 5-5-4, rarament 4-4-4);[3] les antenes s'insereixen sota un sortint lateral del front. L'abdomen té 5 esternites visibles, les tres primeres unides i immòbils.[3] Els èlitres presenten usualment costelles longitudinals. Moltes espècies posseeixen glàndules defensives a l'abdomen que produeixen secrecions repugnatòries de caràcter defensiu. Les larves són cilíndriques i estan ben esclerotitzades.

Larves de'escarabat de la farina, que es comercialitzen per a l'alimentació de amfibis, rèptils i aus.

Biologia i ecologia[modifica | modifica el codi]

Els tenebriònids són principalment detritívors i viuen majoritàriament en el sòl. Alguns Alleculinae són florícoles i s'alimenten de pol·len. Hi ha diversos gèneres mirmecòfils (viuen en relació amb formigues), com Oochrotus, Stenosis, Dichillus, Etc.[4] Diverses espècies dels gèneres Elenephorus, Akis i Blaps mostren tendències antropòfiles i són freqüents en llocs habitats. Diverses espècies són corticícioles (viuen sota escorces d'arbres) i altres estan estretament relacionades amb fongs.

Diverses espècies dels gèneres Tenebrio, Palorus, Gnathocerus, Tribolium, Alphitophagus, Clitobius, etc., són cosmopolites i constitueixen greus plagues per als cultius i els productes amilacis emmagatzemats (farina, arròs).

Els tenebriònids són enormement diversos en hàbitats esteparis i desèrtics, sent els insectes més característics d'aquests ambients. Estan perfectament adaptats a la manca d'aigua; tenen una cutícula molt gruixuda i durant el dia es refugien sota pedres o s'enterren a la sorra per evitar la dessecació; són una baula clau en la xarxa tròfica d'aquests ecosistemas, ja que són la base de l'alimentació de nombrosos rèptils i aus.

Es troben distribuïts per tot el món, excepte en les regions polars, la majoria no volen bé i molts tenen les ales reduïdes o atrofiades, per la qual cosa tenen una limitada capacitat de dispersió; això ha propiciat la proliferació de nombrosos endemismes amb àrees de distribució molt restringides limitades a hàbitats concrets.

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

La taxonomia del tenebriònids es complexa; la darrera revisió reconeix 9 subfamílies:[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Zahradník, J., 1990. Guía de los Coleòpters de España y de Europa. Omega, Barcelona, 570 pp. ISBN 84-282-0781-X
  2. Tenebrionidae.net
  3. 3,0 3,1 Bastidas, Rodolfo i Zavala, Yanet. 1995. Principios de Entomología Agrícola. Edicions Sol de Fang. ISBN 980-245-006-5
  4. Viñolas, A. & Cartagena, M. C., 2005. Fauna de Tenebrionidae de la Península Ibérica i Baleares. Argania Editio, Barcelona, 428 pp. ISBN 84-934400-0-0
  5. Bouchard, P. et al.2011. Family-group names in Coleoptera (Insecta). ZooKeys 88: 1.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tenebriònids Modifica l'enllaç a Wikidata