Tengu
El tengu (天狗, Tengu) és una criatura mítica, considerada un dimoni, dins dels elements del folklore i la mitologia japonesa que solen tenir forma animaloide amb cos humà, ales i un nas molt llarg o bec[1]. Habiten en els arbres, generalment pins i cedres, de les zones muntanyoses. Algunes fonts opinen que els tengu són descendents de Susanoo-no-Mikoto, el kami de la tempesta i germà d'Amaterasu, la deessa Sol, seves característiques són la seva cara color vermell, i el seu nas prolongat. En alguns apartats populars, es relaciona a aquesta entitat amb el concepte d'estrangers al Japó. Se'ls considera fundadors d'escoles d'esgrima i de jujitsu, i reivindiquen l'origen diví de les arts marcials.
El temple de Takao a l'oest de Tòquio és un dels temples amb més tengus del Japó.
Funcions[modifica]
La funció principal dels tengu és salvar els guerrers de catàstrofes, o ajudar-los en els combats. Una altra funció que realitzen és iniciar i transmetre les arts marcials a les persones.
Classes de Tengu[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Wakabayashi, 2013, p. 234.
Bibliografia[modifica]
- Wakabayashi, Haruko «Monks, Sovereigns, and Malign Spirits: Profiles of Tengu in Medieval Japan». Religion Compass, 7, 7, 2013, pàg. 234-242. DOI: 10.1111/rec3.12046.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tengu |