Teodoro Reding
Teodoro Reding de Biberegg y Freüler (Schwitz [[[Suïssa]]], 3 de juliol de 1755 - Tarragona 10 d'abril de 1809) fou un general d'origen suís, que lluità pel rei borbó Felip VII contra les tropes franceses a la Guerra del Francès.
Fill del cap superior militar del petit cantó de Schwitz, amb 16 anys va entrar al servei del rei Carles IV d'Espanya amb el grau de capità, amb el seu propi regiment (Suís de Reding número 3). Anys més tard, ascendit a tinent general per la Junta Central, va participar en la batalla de Bailén, directament a les ordres del general Francisco Javier Castaños, on va ser el veritable artífex de la victòria, en interposar-se entre les tropes dels generals Dupont i Vedel.
Destinat posteriorment a Catalunya, va patir alguns revessos abans de finalitzar l'any 1808: en la batalla de Llinars i en la de Molins de Rei. Va intentar reorganitzar les seves forces en assumir el comandament suprem, substituint al general Vives, i va aconseguir disposar d'uns 30.000 homes, però va ser derrotat per Laurent Gouvion Saint-Cyr a la batalla de Valls, el mes de febrer. Reding va resultar greument ferit i va ser dut a Tarragona, on va morir dos mesos després. Fou enterrat en la catedral, però a la fi de segle les seves restes van ser traslladades a un panteó del cementiri.
Té un carrer amb el seu nom a Tarragona.
Enllaços externs[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Teodoro Reding  |
|
