Théodore Hersart de la Villemarqué
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Théodore-Claude-Henri Hersart de La Villemarqué 7 juliol 1815 Quimperlé (Bretanya) |
| Mort | 8 desembre 1895 Quimperlé (Bretanya) |
| President Societat Arqueològica de Finisterre | |
| 1876 – 1895 ← Louis de Carné – Maurice Halna du Fretay → | |
| Dades personals | |
| Formació | Seminari menor de Sainte-Anne d'Auray École des chartes |
| Activitat | |
| Camp de treball | Filologia i folklorística |
| Ocupació | lexicògraf, folklorista, escriptor, historiador, lingüista, poeta, filòleg |
| Membre de | Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues (membre lliure) (1856, 1858–1895) Acadèmia Prussiana de les Ciències (1851–) |
| Nom de ploma | Kervarker |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Localització dels arxius | |
| Família | |
| Família | Família Hersart de La Villemarqué |
| Cònjuge | Clémence Tarbé des Sablons (1846–) |
| Pares | Pierre Hersart de La Villemarqué |
| Premis | |
Théodore Hersart de La Villemarqué (Kemperle, 7 de juliol de 1815 - Keransker, 8 de desembre de 1895) fou un erudit, polític i poeta bretó. Estudià a Roazhon i París i fou conegut amb el sobrenom de Teodor a gKervarker. És considerat deixeble de Jean-François-Marie Le Gonidec i influït tant pels germans Grimm com per François-René de Chateaubriand, compongué el recull Barzaz Breizh (Cants de Bretanya, 1838), considerada la primera gran obra del bretó modern i que fou presentada en el seu moment com un recull dels antics cants armòrics a l'estil de l‘Ossian de l'escocès James MacPherson. Foren lloades per Georges Sand (qui la compararia amb l'Odisea), Alphonse de Lamartine i d'altres autors francesos, alhora que s'encetà una polèmica sobre l'autenticitat o superxeria de l'obra, què eren antics cants i què era invenció de La Villemarqué. El 1838 visità Gal·les, on fou entronitzat bard del Gorsedd.[1][2]
Aprofitaria la seva amistat amb Graveran, bisbe de Kemper el 1846, per tal d'utilitzar les reformes de Gonideg com a koiné bretona en la catequesi de les parròquies. En els darrers anys col·laborà amb Gonidec en l'edició de la Bíblia en bretó. François-Marie Luzel fou deixeble seu.
Referències
[modifica]- ↑ Postic, F. - MAJ «La Villemarqué, Théodore Hersart (1815-1895 ; vicomte de)». Encyclopédie en ligne sur l'histoire de l'anthropologie et des savoirs ethnographiques, 1-2016 [Consulta: 21 setembre 2017].
- ↑ «Fonds Théodore Hersart de La Villemarqué (1815-1895)». Archive collections. Université de Bretagne Occidentale. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2018. [Consulta: 21 setembre 2017].
Bibliografia
[modifica]- Gourvil, François. Théodore-Claude-Henri Hersart de la Villemarqué (1815-1895) et le Barzaz-Breiz. Rennes: Oberthur, 1960.
- Laurent, Donatien. Aux sources du Barzza Breiz. La mémoire d'un peuple. Douarnenez: Ar Men-Le Chasse-Marée, 1989.
Vegeu també
[modifica]- Polítics bretons
- Persones de Finisterre
- Membres de l'Académie des inscriptions et belles-lettres
- Celtistes
- Cavallers de la Legió d'Honor
- Lingüistes bretons
- Escriptors bretons en bretó
- Alumnes de l'École des Chartes
- Naixements del 1815
- Morts el 1895
- Morts a Finisterre
- Escriptors francesos nascuts al segle XIX
- Escriptors francesos morts al segle XIX
- Polítics nascuts al segle XIX
- Polítics morts al segle XIX