Vés al contingut

Théodore Hersart de la Villemarqué

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaThéodore Hersart de la Villemarqué
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Théodore-Claude-Henri Hersart de La Villemarqué Modifica el valor a Wikidata
7 juliol 1815 Modifica el valor a Wikidata
Quimperlé (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 1895 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Quimperlé (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
President Societat Arqueològica de Finisterre
1876 – 1895
← Louis de Carné – Maurice Halna du Fretay → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióSeminari menor de Sainte-Anne d'Auray
École des chartes Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilologia i folklorística Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciólexicògraf, folklorista, escriptor, historiador, lingüista, poeta, filòleg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Nom de plomaKervarker Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Localització dels arxius
Família
FamíliaFamília Hersart de La Villemarqué Modifica el valor a Wikidata
CònjugeClémence Tarbé des Sablons (1846–) Modifica el valor a Wikidata
ParesPierre Hersart de La Villemarqué Modifica el valor a Wikidata  i Ursule Feydeau de Vaugien Modifica el valor a Wikidata
Premis
Modifica el valor a Wikidata

Théodore Hersart de La Villemarqué (Kemperle, 7 de juliol de 1815 - Keransker, 8 de desembre de 1895) fou un erudit, polític i poeta bretó. Estudià a Roazhon i París i fou conegut amb el sobrenom de Teodor a gKervarker. És considerat deixeble de Jean-François-Marie Le Gonidec i influït tant pels germans Grimm com per François-René de Chateaubriand, compongué el recull Barzaz Breizh (Cants de Bretanya, 1838), considerada la primera gran obra del bretó modern i que fou presentada en el seu moment com un recull dels antics cants armòrics a l'estil de l‘Ossian de l'escocès James MacPherson. Foren lloades per Georges Sand (qui la compararia amb l'Odisea), Alphonse de Lamartine i d'altres autors francesos, alhora que s'encetà una polèmica sobre l'autenticitat o superxeria de l'obra, què eren antics cants i què era invenció de La Villemarqué. El 1838 visità Gal·les, on fou entronitzat bard del Gorsedd.[1][2]

Aprofitaria la seva amistat amb Graveran, bisbe de Kemper el 1846, per tal d'utilitzar les reformes de Gonideg com a koiné bretona en la catequesi de les parròquies. En els darrers anys col·laborà amb Gonidec en l'edició de la Bíblia en bretó. François-Marie Luzel fou deixeble seu.

Referències

[modifica]
  1. ↑ Postic, F. - MAJ «La Villemarqué, Théodore Hersart (1815-1895 ; vicomte de)». Encyclopédie en ligne sur l'histoire de l'anthropologie et des savoirs ethnographiques, 1-2016 [Consulta: 21 setembre 2017].
  2. ↑ «Fonds Théodore Hersart de La Villemarqué (1815-1895)». Archive collections. Université de Bretagne Occidentale. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2018. [Consulta: 21 setembre 2017].

Bibliografia

[modifica]
  • Gourvil, François. Théodore-Claude-Henri Hersart de la Villemarqué (1815-1895) et le Barzaz-Breiz. Rennes: Oberthur, 1960. 
  • Laurent, Donatien. Aux sources du Barzza Breiz. La mémoire d'un peuple. Douarnenez: Ar Men-Le Chasse-Marée, 1989. 

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Théodore Hersart de la Villemarqué
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Théodore_Hersart_de_la_Villemarqué&oldid=37781729»