Vés al contingut

La gran cursa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: The Great Race)
Infotaula de pel·lículaLa gran cursa
The Great Race Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióBlake Edwards
Protagonistes
Director artísticFernando Carrere
ProduccióMartin Jurow Modifica el valor a Wikidata
GuióArthur Ross,
adaptació de una història original de Blake Edwards i Arthur Ross
MúsicaHenry Mancini
Dissenyador de soM. A. Merrick
FotografiaRussell Harlan
MuntatgeRalph E. Winters
VestuariDon Feld
Edith Head
ProductoraWarner Bros
Patricia-Reynard-Jalem Productions
DistribuïdorWarner Bros
Dades i xifres
País d'origenEstats Units
Estrena1965
Durada157 minuts
Idioma originalanglès
Versió en catalàSí 
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost12.000.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació25.333.333 $ (Estats Units d'Amèrica) Modifica el valor a Wikidata
Descripció
GènereComèdia
Road movie
Temaautomòbil Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióParís Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions
Premis

IMDB: tt0059243 Filmaffinity: 740963 Allocine: 4894 Rottentomatoes: m/1008852-great_race Letterboxd: the-great-race Allmovie: v20759 TCM: 76918 Metacritic: movie/the-great-race TV.com: movies/the-great-race AFI: 19368 TMDB.org: 11575
Musicbrainz: e9bb8cc0-be91-4389-9662-0b8dff8b73a4 Modifica el valor a Wikidata

La gran cursa (títol original en anglès: The Great Race) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Blake Edwards i interpretada en els papers principals per Tony Curtis, Jack Lemmon i Natalie Wood que es va estrenar el 1965 i està lliurement inspirada en la cursa automobilística Nova York-París 1908, un esdeveniment organitzat durant els anys 1907 i 1908 a França i als Estats Units. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]
Natalie Wood

1910. El professor Fatalitat i el seu enemic, el Gran Leslie, participen en una prova automobilística que enllaça Nova York i París. Per guanyar, Fatalitat està disposat a recórrer a tota mena d'ardits, mentre que Leslie sempre surt vencedor sense haver-se d'embrutar. En la cursa també hi participa Maggie Dubois, una periodista feminista que trasbalsarà el cor de Leslie.

Des del començament de la prova, els nombrosos participants són víctimes de sabotatges diversos (un perd les rodes, l'altre el volant) orquestrats pel professor Fatalitat, que vol guanyar la cursa costi el que costi per provar la superioritat del seu cotxe, l'Hannibal VIII, sobre el de Leslie.

Quan ja fa un temps que corren, Leslie, Fatalitat, el seu ajudant (Max), Hezekiah (ajudant de Leslie) i Maggie Dubois, que Leslie ha recollit perquè se li ha avariat el cotxe, es troben al petit llogarret de Boracho, a Texas, on s'organitza una cerimònia en honor seu. Fatalitat i Max, els primers a arribar, només volen benzina per marxar com més aviat millor. Ataquen l'alcalde de Boracho per intentar fugir, però, com que no tenen benzina, s'han d'esperar fins a la nit per "manllevar-ne". Mentrestant, Leslie, que s'ha mostrat ben simpàtic amb els habitants de la població, és el convidat d'honor de la festa i el mateix vespre acudeix al saloon. Tot va bé fins que arriba Texas Jack, un bestiota hàbil tirador i promès de la cantant del saloon. De cop i volta esclata una baralla i Fatalitat ho aprofita per agafar benzina, marxar i fer-ho saltar tot.

Al cap d'unes quantes setmanes, els dos cotxes es troben al pol nord, en algun lloc sobre el casquet polar. El glaç es fon i els han de rescatar ràpidament. Per sort per a ells els veuen des de Sibèria i els salven.

Mentrestant, a Nova York no es té notícia de la cursa després de les nombroses manifestacions feministes davant la seu del "New-York Sentinel", que dificulten la difusió de la informació.

Després d'haver estat recuperats pels siberians, Maggie Dubois, que ha mentit a Leslie i ha traït la seva confiança, és embarcada manu militari en l'Hannibal VIII.

Un cop han travessat Rússia sense grans dificultats, Fatalitat i Leslie afronten tota mena de problemes a Prússia. Entre altres coses, Fatalitat haurà de fer-se passar pel rei, a qui s'assembla molt, Leslie i els seus amics seran empresonats i Max es disfressarà de monjo per intentar alliberar-los. Leslie s'enfrontarà, primer amb floret i després amb espasa, amb el seu carceller, un baró que vol destronar el rei amb l'ajuda d'un dels seus generals. Finalment, el baró, encara que és molt bon espadatxí, perd el duel i es llança d'una tronera a una barca, que s'enfonsa.

Fatalitat ha de ser coronat rei, però decideix fugir. A continuació hi ha una gran batalla de pastissos en què participen tots, tant Leslie com fins i tot l'autèntic rei.

Els dos protagonistes tornen a agafar els cotxes i se'n van. Finalment, la prova es pot reprendre.

En aquesta última recta no hi ha cap problema gros, tret de l'empitjorament de la relació entre Leslie i Maggie Dubois, que, com sabem, ha pujat al cotxe de Leslie. Discuteixen sovint, sobretot a París, i, quan són davant la línia d'arribada, Leslie para el motor per abraçar Maggie i convèncer-la del seu amor per ella. Fatalitat, que portava un o dos minuts de retard, arriba i guanya la prova, com volia Leslie. La senyoreta Dubois li diu: "Has perdut." I Leslie li respon: "Només la cursa."

Fatalitat exigirà, no obstant, "guanyar sense ajuda". Llavors s'organitza una cursa de París a Nova York. En el moment d'arrencar, Fatalitat diu: "Pitja el botó, Max." Aquest últim ho fa i llavors un canó surt del capot de l'Hannibal VIII i destrueix la torre Eiffel. La pel·lícula s'acaba aquí. [2]

Repartiment

[modifica]

Premis i nominacions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. esadir.cat. La gran cursa. esadir.cat. 
  2. «The Great Race». The New York Times.