Theo van Boven

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaTheo van Boven
Theo van Boven (1983).jpg
Theo van Boven (1983) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 maig 1934 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Voorburg Modifica el valor a Wikidata
Càtedra Cleveringa
9 gener 2001 – 31 agost 2002
Emblem of the United Nations.svg Relator especial de les Nacions Unides sobre la tortura
2001 – 2004 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Leiden Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióProfessor d'universitat,  Jurista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Leiden (2001–2002)
Universitat de Maastricht
Universitat d'Amsterdam Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
Het verleden is niet voorbij Modifica el valor a Wikidata
Premis

Theodoor Cornelis van Boven, més conegut com a Theo van Boven, (Voorburg, 16 de maig de 1934) és un jurista i professor universitari neerlandès.

Trajectòria[modifica]

Boven es va llicenciar i doctorar en dret a la Universitat de Leiden i es va graduar en un màster de dret comparat a la Universitat Metodista del Sud, a la ciutat estatunidenca de Dallas.[1] Més enllà dels estudis, la seva trajectòria acadèmica el va portar a impartir lliçons a la universitat fins el punt d'haver estat investit professor emèrit de dret internacional per la Universitat de Maastricht.[1]

Entre 1977 i 1982 va ser nomenat director de la Divisió de Drets Humans de l'Organització de les Nacions Unides,[1][2] precursora de l'Oficina de Drets Humans de l'ONU.[3] Entre 1986 i 1991 va ser el relator especial de les Nacions Unides sobre el dret a la reparació de les víctimes de violacions greus dels drets humans i, entre 2001 i 2004, relator especial sobre la tortura.[1] També és membre de la Comissió Internacional de Juristes. Entre febrer i desembre de 1994 va ser el primer registrador del Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslàvia.[1] Entre 1995 i 2016 va ser membre del jurat del Premi Internacional de Drets Humans de Nuremberg.[1]

El 16 de desembre de 2005, l'Assemblea General de les Nacions Unides va adoptar la resolució 60/147, també coneguda com dels «Principis bàsics i directrius sobre el dret a la solució i la reparació per a les víctimes de violacions greus dels drets humans i de violacions serioses del dret internacional humanitari». Aquests principis es van inspirar en gran part de l'obra de Van Boven i Cherif Bassiouni, de manera que es coneixen com els principis de Van Boven/Bassiouni. El novembre de 2009 se'l va investir doctor honoris causa per la Universitat de Buenos Aires.[4] Ha manifestat el seu suport a la campanya per a l'establiment d'una Assemblea Parlamentària de les Nacions Unides, una organització que defensa la reforma democràtica a les Nacions Unides i la creació d'un sistema polític internacional més responsable.[5]

Premis i reconeixements[modifica]

L'any 1982 se li va atorgar el premi Louise Weiss a Estrasburg; el 1985, el premi Right Livelihood Award a Estocolm per «parlar sobre l'abús dels drets humans sense por ni favor a la comunitat internacional»; el 1996, l'associació International Service for Human Rights el va premiar a Ginebra amb el Premi dels Drets humans; el 2001, va rebre la medalla Clara Wichman; el 2004, el premi Wateler de la Pau i, el 2013, el Premi Llum de la Veritat.[1][6]

També se li van lliurar condecoracions honorífiques, com ara el títol de comandant de l'Orde d'Orange-Nassau, el 1999 a Maastricht;[7] comandant de l'Orde de Bernardo O'Higgins, el 2007 a Santiago de Xile; i comandant de l'Orde del Libertador San Martín, el 2009 a Buenos Aires.[8]

Documental[modifica]

L'any 2016 va ser el protagonista de la pel·lícula Els subversius, un documental centrat en la seva feina com a director d'assumptes de Drets Humans de l'ONU de finals dels anys 1970 i principis dels 1980. En el reportatge cinematogràfica s'explica el seu compromís amb els milers de desapareguts i refugiats, les seves accions contra les dictadures militars i el seu enfrontament amb el secretari general de l'ONU, Javier Pérez de Cuéllar.[9]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Prof. Dr. Theo van Boven - Human Rights Office of the City of Nuremberg» (en anglès). Nuernberg.de. [Consulta: 8 juny 2021].
  2. «Theo Van Boven, la lucha por los derechos humanos en América Latina» (en castellà). UN.org, 03-04-2017. [Consulta: 8 juny 2021].
  3. «Theo van Boven: a tribute» (en anglès). Europe.OHCHR.org. [Consulta: 30 març 2020].
  4. «Theo Van Boven fue distinguido con el título de Doctor Honoris Causa» (en castellà). UBA.ar. [Consulta: 8 juny 2021].
  5. «Overview» (en anglès). UNPACampaign.org. [Consulta: 8 juny 2021].
  6. «Lamp for the Path Teachings in Fribourg» (en anglès). DalaiLama.com, 14-04-2013. Arxivat de l'original el 25 juny 2013.
  7. «Theo van Boven Commandeur in de Orde van Oranje Nassau» (en neerlandès). Nieuwsbank.nl. Arxivat de l'original el 2004-12-28. [Consulta: 8 juny 2021].
  8. «Acto de condecoración al Dr. Theo Van Boven» (en castellà). Cancilleria.gob.ar, 24-11-2009. [Consulta: 8 juny 2021].
  9. «Els Subversius». CatalanFilms.cat. [Consulta: 8 juny 2021].

Enllaços externs[modifica]